Xerrada: “La pau a Colòmbia”
Llegir el llibre de Fidel La Paz en Colombia és un exercici necessari per a qui vulgui tenir una aproximació objectivada d’aquest eternitzat conflicte. El risc de guerra a Sud Amèrica és cert. El risc de guerra d’abast mundial originat en aquest contenciós és possible. És per això que ens veiem obligats a posar tot de la nostra part per evitar-ho.
Quan la narco oligarquia governant en aquest país anuncia de manera impune la propera instal.lació de set bases militars de l’exèrcit imperial USA en territori colombià, es pot sospitar que el fet d’allargar aquesta guerra ha estat, és i serà coartada per a la coerció militar hegemònica ianqui sobre els països de la Pàtria Gran Llatinoamericana. L’objectiu és crear l’Israel sud-americà, una mena de abominació sionista, gendarme dels interessos de les multinacionals nord atlàntiques al cor de Sud Amèrica.
No és casualitat que quan avancen els processos de democratització popular, d’alliberament social i nacional que inicien molts països de Sud Amèrica, Centre Amèrica i Carib, el Pentàgon, mitjançant el titella president colombià, marqui a l’agenda la imminent habilitació de set bases preparades per al desenvolupament d’operacions de guerra de gran abast a tot el sub continent. Això suposa un desembarcament de material i personal absolutament desproporcionat per lluitar contra una guerrilla afeblida o el narco tràfic col•laborador i còmplice precisament d’aquests estaments governatius del país. Aquestes instal·lacions guerreres són per a la conquesta dels països i les seves riqueses naturals, petroli de la franja de l’Orinoco veneçolà, liti bolivià, biodiversitat de l’Amazònia brasilera, aqüífers guaranís paraguaians o l’agro argentí entre moltes altres.
L’Acord Humanitari d’intercanvi de persones entre les parts en conflicte que propugna la societat civil colombiana neogranadines i que té el suport de la comunitat internacional, és sistemàticament boicotejat per Álvaro Uribe. Tots els esforços que porta a terme la valenta i incansable senadora Piedad Córdoba són curtcircuitats pel govern crioll. Davant l’anunci de la pròxima activació de les set bases militars a Colòmbia per suposadament lluitar contra les drogues i la guerrilla, els presidents socialistes bolivarians Rafael Correa i Hugo Chávez van proposar un procés de pau per a Colòmbia en la cimera de UNASUR a Bariloche, Argentina. Aquest oferiment, no és cap sorpresa, va ser menystingut i rebutjat per l’actual govern de Bogotà.
L’anunci de noves bases militars és el segon cop de força des de la reformulació de la política imperial EUA al sud de la seva frontera amb la nova administració sorgida de les eleccions presidencials nord-americanes de novembre passat. El primer ha estat el cruent cop d’estat feixista contra el govern democràtic d’Hondures del president Manuel Zelaya. Tot just començava a aplicar mecanismes de democràcia participativa al país centreamericà, quan l’ambaixada USA, els militars sipais i l’oligarquia hondurenya coordinats a la base militar gringa de Palmerola, gesten i executen el motí feixista.
Per entendre l’actual situació cal conèixer els precedents. No es pot desvincular la situació colombiana del seu context llatinoamericà. És la mateixa història de dominació de la potència emergent dels Estats Units des de començaments del segle XIX fins ara sobre el seu pati del darrere, Amèrica del Sud i el Carib, South of the border com descriu l’excel·lent documental d’Oliver Stone.
La Cuba revolucionària té com impregnació genètica procurar el bé humà a tot el món, sense càlculs mesquins de rendibilitat en particular amb els seus germans i germanes colombianes. Cuba sempre ha estat a disposició per fer de mediadora en el conflicte. L’Havana ha estat escenari d’infinitat de converses entre les parts enfrontades. El llibre en dóna testimoni documentat.
Aquestes greus amenaces no ens són alienes a Europa. Un conflicte, una agressió als estats progressistes a Sud Amèrica tindria automàticament abast mundial. D’altra banda, la possibilitat que l’esquerra a Europa pugui reconstruir-se i començar a ser efectiva en la seva lluita anticapitalista i definir un projecte nacional i social emancipador passa per la consolidació i la defensa dels processos socialistes a Amèrica Llatina. Assumir això és necessari per a la nostra lluita a Catalunya i a Europa. Ignorar és contribuir a la nostra pròpia derrota, a la prostració en què ens trobem aquí.
Us recomanem la lectura d’aquest llibre aclaridor del conflicte i us convidem a l’acte a celebrar el pròxim 21 d’octubre a les 19 H. a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès amb els companys i companyes del col•lectiu MALOKA amb la presència de companyes i companys colombians, cubans i catalans, companys i companyes totes de la Pàtria Gran.
Brigada Vallesana Simón Bolívar
Vallès Occidental octubre de 2009
