Campanya sanitària “Fora privada de la pública” amb Isabel Vallet

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública Cerdanyola-Ripollet es suma a la campanya “FORA LA PRIVADA DE LA PÚBLICA”, i el mes passat va organitzar una xerrada a càrrec d’Isabel Vallet, jurista i activista en defensa de la Sanitat Pública i ex-diputada de la CUP. Aquesta campanya lluita contra la incursió de la sanitat privada als centres sanitaris públics.

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública Cerdanyola-Ripollet porta molts anys lluitant per una sanitat universal, de qualitat i 100% pública. Un dels seus eixos principals és evitar desmantellament de la sanitat pública. Per aquest motiu, s’ha sumat a aquesta campanya que aposta per evitar que empreses privades es beneficiin de serveis públics fent negoci amb la vida de les persones. L’acte va ser presentat per Ignacio Barquín, membre de la Plataforma, on va remarcar l’origen d’aquestes polítiques privatitzadores.  Isabel Vallet va explicar els punts de la campanya i va mostrar casos reals amb les conseqüències de privatitzacions. Per una altra banda, també va anomenar victòries aconseguides gràcies a les lluites veïnals.

 

 

Sabies que els centres sanitaris públics podran fer activitat privada?

La legislatura passada va haver-hi un intent per a que tots els centres sanitaris públics (alguns hospitals de l’ICS i alguns Centres d’Atenció Primària) realitzéssin activitat privada. L’anterior conseller de Sanitat, Boi Ruiz, amb la complicitat de la gran majoria de grups polítics, defensava un model sanitari on era necessària l’entrada de diners privats, perquè deien que la sanitat pública no era sostenible. Venien la idea de que si es permetia l’activitat privada en els centres sanitaris públics, guanyariem en competitivitat, els serveis s’ampliarien i millorarien. L’actual Conselleria de Salut de la mà de Toni Comin continua treballant per a que als centres sanitaris públics es pugui realitzar fins a un 49% d’activitat privada.

Fi de l’universalitat i de l’equitat: Privilegis sanitaris a centres públics segons el poder adquisitiu

El cartell de la campanya mostra el que plataformes i col·lectius en defensa de la Sanitat Pública preveuen que passarà si es continua amb aquest model sanitari, l’exclusió als serveis depenent de la classe social i poder adquisitiu que es tingui. És a dir, que al mateix centre sanitari, en les mateixes instal·lacions i mateix personal sanitari, a unes hores s’atendrà de manera pública, com fins ara, i a unes altres hores, en aquelles mateixes instalacions i el mateix personal, atendrà sota pagament. Això ja està passant en alguns centres sanitaris.

A mode d’exemple:

“Si, vas i et detecten qualsevol intervenció, el que passarà, és que et diran que apuntada per la Seguretat Social tens un any i mig de llista d’espera. En canvi, t’oferiran que si pagues una quantitat (p.ex de 8.000€ per una operació), d’aquí a una setmana et poden operar en les mateixes instal·lacions amb el mateix cirurgià t’operarà. D’aquesta manera els quiròfans tancaran aquell dia per a l’activitat privada que genera el centre.”

Per què aquesta campanya rebutja l’activitat privada als centres sanitaris públics?

• Empitjorarà l’assistència sanitària, ja que no es disposarà de més recursos econòmics, materials ni humans i s’hauran d’assumir els pacients privats.

• Suposarà una major llista d’espera. Es genera una doble llista d’espera, una per aquelles persones que vulguin i puguin pagar i una per a les que no. En augmentar la primera, augmentarà més la segona.

• Els teus drets sanitaris dependran dels teus recursos econòmics i això, farà augmentar la desigualtat.

• Sobrecarregarà les treballadores i les empentarà a fer prestamisme laboral, ja que pagades amb recursos públics, dedicaran hores de feina a l’activitat privada.

• Les instal·lacions públiques estaran al servei dels interessos econòmics privats. Quiròfans, llits, visites, proves… Estaran disponibles però reservats a l’activitat privada.

• Fomentarà la competència de centres públics i d’aquests amb els privats. Disminuirà la qualitat assistencial i la qualitat laboral dels treballadors i treballadores, ja que per ser competitius s’abarateixen costos.

• Suposarà confusió d’interessos públics i privats i facilitarà corrupteles. Que una mateixa infraestructura, i personal sanitari hagin de respondre a interessos públics i a interessos privats facilita que es confonguin aquests dos.

Els inicis del model de gestió sanitaria semiprivatitzada

Al 1981, la competència sanitària passa a la Generalitat de Catalunya. Anys després, als ’90, es presentà una llei que donava peu a l’entrada de l’ànim de lucre al model sanitari. Era la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària a Catalunya), i va aprovar-se amb el consens de la majoria de grups parlamentaris.

Jordi Pujol i Xavier Trias (ex-conseller de sanitat) van impulsar, d’aquesta manera, les mútues sanitàries i altres empreses privades. No només amb la seva promoció si no que, a més, ja podien formar part d’aquest servei d’atenció pública, rentabilitzant un negoci de manera privada però amb fons públics.

El nostre model sanitari realment no és public, sí confús

Com Vallet explica, entendre el nostre sistema sanitari i la seva estructura jurídica és complicat. El nostre és un sistema “monstre” que busca confondre la gent i on realment “no saps què és públic i què és privat”.

El sistema sanitari català està format actualment per:

• 17 fundacions privades
• 4 ordres religioses (vaticà inclós)
• 7 mutualitats
• 14 Societats Anònimes i Societats Limitades
• 8 consorcis
• 11 centres hospitalaris públics (ICS)
• 6 empreses públiques

Per tant, el nostre sistema sanitari no és públic, és mixt: públic i privat, i es gestiona mitjançant convenis o concerts. Aquests fets són desconeguts per gran part de la població per la manca de transparència i dificultat d’accés a la informació per part de les institucions i pel blindatge que existeix.

En què es basa el model sanitari mixt que tenim?

Es basa en que la salut és un dret mercantil amb ànim de lucre, és a dir, que està concebut per poder fer negoci amb la sanitat, “no està fet a l’atzar”. El pressupost invertit en sanitat representa del 8% al 13% del producte interior brut (PIB), segons Vallet, és “un pastís molt gros” a repartir.

Qui es beneficia d’aquest model mixt?

Els holdings empresarials, que són societats financeres que controlen la majoria d’accions d’un grup d’empreses. De fet, aquest model ha fet que consellers, assessors, presidents de patronals, famílies vinculades i capdavants d’empreses relacionades directa o indirectament amb la salut s’hagin enriquit amb aquest model sanitari.

Oblidada l’Atenció Primària i els programes de Prevenció, no són rentables per fer negoci

Tot i la gran importància dels programes Prevenció i de l’Atenció Primaria com a mesura més directa, excuses com “la crisi” i la manca de diners per part de l’administració ja “no colen”. Les retallades indiscriminades en aquest àmbit ja no són tan subtils. Aquesta és una realitat que estem patint com a societat diàriament.

Segons Vallet, “no es presta cap mena d’atenció a l’Atenció Primària, els CAPs són una mena de pas”. Les intervencions i proves hospitalaries són més cares i, per tant, més suculentes pels holdings, anomenats anteriorment i, la idea de prevenció i d’atenció primària queda relegada a un altre pla, mintvant els recursos. El deteriorament és constant.

“Aquest és un sistema criminal, pensat exclusivament en els diners, i no en les persones”, expressà Vallet.

Per què quan anem a un centre sanitari público-privat, com el Taulí, no hem de pagar?

Sí que paguem, amb els nostres impostos. A través de entitats de la Generalitat, com als hospitals catalans que són 100% públics, com l’Hospital de Bellvitge.

El SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya) tal i com està definit actualment, permet generar convenis entre departament de Salut i centres sanitaris, ja siguin de titularitat pública o privada. Negocien mitjançant convenis la compra de “paquets” de diferents quantitats d’operacions, radiografies, altres proves, etc., a cada centre.

Per què en ocasions, sobretot als últims mesos de l’any, les proves o operacions programades es desprogramen sense donar nova data?

Quan ja s’han utilitzat cadascuna de les intervencions o proves amb cost elevat i que el SISCAT havia subvencionat, que acostuma a ser als últims mesos de l’any, es do nen casos on l’hospital evita la realització d’aquestes, ja que s’hauria d’assumir aquest costos amb els beneficis del propi hospital. Com això no resulta rentable per les empreses amb ànim de lucre, això provoca que, en ocasions, als últims mesos de l’any les proves o intervencions que havien estat programades, es desprogramin per “diversos motius” (màquines espatllades, quiròfans saturats..o qualsevol altre motiu) , i no es torni a donar hora fins a l’any i activitat següent.

Plataformes en defensa de la Sanitat Pública informen de que tenim el dret d’exigir que ens donin una nova data el mateix dia.

Els darrers consellers de sanitat: Boi Ruiz i Antoni Comin

L’anterior conseller de sanitat, Boi Ruiz, havia estat president de la Patronal d’Hospitals Privats. Un mes després d’agafar el càrrec, en una entrevista a TV3, aconsellava a la població la contractació de mútues privades. Aquestes declaracions per part d’un càrrec públic de sanitat, ja eren premonitòries del que faria el Govern de la Generalitat els anys posteriors a l’era Pujol, precaritzar els centres sanitaris públics per a promocionar el model privat de manera menys deshinivida i més evident que als anys anteriors.

Antoni Comin (ERC), és l’actual càrrec de Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

Segons Vallet, una de les coses que inicialment va anunciar era que el primer que faria era fer fora del sistema sanitari a tots els agents amb ànim de lucre (els privats), com seria IDCSalut. Tot i això, i algun intent mal gestionat, sembla que actualment això ja és tan clar. Les informacions sobre desprivatitzar l’Hospital General de Catalunya i sobre les negociacions amb totes les parts implicades (IDCSalut, ajuntaments i plataformes incloses) són molt confuses i contradictòries.

Per una altra banda, Vallet afirma que la primera reunió del grup de treball de sanitat al Parlament, el conseller ja va anunciar que continuarien treballar amb el pla anterior. És a dir, el pla que inclou l’activitat privada als centres sanitaris públics, afegint, que es regularia per tal d’evitar dues llistes d’espera paral·leles. Així doncs, basant els seus arguments en la “sostenibilitat econòmica”, l’objectiu és que la gent que té diners i vulgui anar a la privada, millor que vagi a la pública obtenint serveis de manera privilegiada.

És realista assegurar que el model privat utilitzant serveis públics funcionarà i serà positiu quan s’utilitzaran els mateixos i limitats recursos i personal que hi ha als nostres hospitals?

Més informació sobre la campanya:
La nostra salut
[web]