Fernando Palacios critica ‘l’excessiva permissivitat dels governs’ a l’hora de donar autoritzacions ambientals
El científic del CSIC i activista mediambiental Fernando Palacios va confirmar tots els temors de la Plataforma Antiincineraració de Montcada i Reixac sobre els riscos per a la salut de viure prop d’una planta de producció de ciment com la que té LafargeHolcim al municipi. “Teniu tota la raó de desconfiar-hi, no perquè ho digui jo sinó perquè ho demostra una gran quantitat d’estudis científics independents”, va dir Palacios a l’inici de la xerrada que va fer ahir la tarda al Kursaal amb l’assistència d’una setantena de persones i la participació del grup cerdanyolenc “Stop Direccional”.
Palacios va ser especialment crític amb les administracions per l’excessiva permissivitat a l’hora de concedir les autoritzacions ambientals, “saltant-se la llei que les obliga a obrir processos participatius perquè la ciutadania doni la seva opinió”. Referint-se a la planta local, va criticar que la Generalitat li permetès substituir part del combustible fòssil per derivats de residus i incrementar la producció de ciment, “argumentant que en ambdós casos es tractava de canvis no substancials quan, en realitat, estem parlant de l’emissió de nous contaminants i en una major quantitat”. Va posar com a exemple, els llots de depuradora –un dels residus que crema la cimentera local–, que contenen arsènic i altres substàncies cancerígenes com el benzopirè o els èters difenils polibromats. “L’administració dóna permís per incinerar aquest material sense comprovar el grau de perillositat que entranya per a les persones i el medi ambient”, va criticar Palacios.
Un altre dels incompliments que va denunciar és que les empreses només donen compte a l’administració d’una part de les substàncies que emeten, però queda fora de control una llarga llista de contaminants. En el cas de Lafarge Montcada, un informe de la Unió Europea senyala la presència de talats i cianides d’hidrògen –de gran perillositat per a la salut–, com dos dels elements que no se sotmeten a cap sistema de medició. El científic també es va referir a la propagació dels contaminants que emeten les cimenteres en un radi de fins a 10 quilòmetres segons la força i la direcció dels vents, remarcant que els dies de calma –una mitjana de 72 a l’any–, aquestes emissions es dipositen a l’entorn més immediat.
Pel que fa als efectes d’aquests contaminants sobre la salut de les persones, Palacios es va referir a un estudi de l’Institut Carlos III, fet entre els anys 1997 i 2006 per investigadors independents, que vincula la presència de plantes incineradores amb un major risc de la població del voltant de patir algun dels 33 tipus de càncer existents, especialment els de colon, pleura, vesícula i bufeta.
Article publicat a laveu.cat (Montcada Comunicació).
