Expressa’t: Juan Andrés Benítez: La impunitat policial es vesteix d’acord

Una nit d’octubre de l’any 2013 una patrulla dels Mossos d’Esquadra va aplicar una de les seves habituals brutals reduccions de persones al carrer, estrenyent el cos d’en Juan Andrés Benitez fins a matar-lo. Els i les agents, en comprovar el resultat de la seva acció, es van dedicar tot seguit a intentar no deixar rastre d’elements provatoris del que havia passat aquella nit al carrer Aurora de Barcelona. Van visitar pisos de veïnes del barri, de forma intimidatòria, per instar a esborrar tota fotografia o gravació de la detenció. Després, quan el cas va saltar als mitjans, es va atacar la credibilitat d’en Juan Andrés, com és habitual en aquests casos, tot filtrant informació interessada als mitjans de comunicació: “Alguna cosa hauria fet”.

Un cop més, el mecanisme de la impunitat es va activar des del primer minut en què el cor d’en Juan Andrés Benítez va deixar de bategar a causa d’aquella actuació policial.

El procediment d’instrucció judicial va continuar, lent i farragós. No es van poder fer proves de consum d’estimulants o drogues sobre els agents, atès que tots i totes elles es van tallar el cabell a ras i es van depilar el cos per evitar rastres i obstruir el procediment. Però tot i així, el judici no garantia un resultat satisfactori sense trencar la falsa il·lusió d’una aplicació imparcial de les lleis: massa indicis, massa testimonis, massa irregularitats davant de tothom.

El pacte acordat avui amb les parts familiar i popular de l’acusació per a què no es realitzi el judici no és més que el botó vermell del pànic de la impunitat. La darrera opció abans de permetre que arribi als cossos policials la percepció que no tindran un tracte especial en cas de trobar-se en “petits embolics” com, per exemple, matar o torturar algú en acte de servei.

I és que és d’agraïr que quan en Yassir El Younnoussi morí a la comissaria del Vendrell amb un casc de l’inrevés al cap fins que no va poder respirar més, i immobilitzat amb corretges al terra de la garjola, no hi hagués cap gravació fidedigna dels fets ni cap judici dels responsables. És un molt bon missatge per evitar repeticions que dos guàrdies urbans de la ciutat de Barcelona condemnats per tortures estiguin jubilats als 36 anys, gràcies a una disposició de l’ICAM, amb un examen mèdic fet el mateix dia. És del tot natural que el Departament d’Interior de la Generalitat doni fins a 8 versions diferents del cas Ester Quintana fins que l’evidència ho desmunta tot. I tampoc sorprèn que els policies municipals de Terrassa implicats en la mort de Jonathan Carrillo continuïn treballant malgrat va quedar provat el el judici que el jove terrassenc va morir, precisament, a mans de la policia. Tots aquests episodis d’impunitat són normals en aquest país normal.

Doncs no. Des de la CGT de Catalunya creiem que no hi pot haver pacte amb la impunitat, que aquests acords posen preu a la nostra vida, que d’aquesta manera s’afavoreix la repetició en el futur de casos com el d’en Juan Andrés i que, en definitiva, acceptar aquesta sentència en conformitat valida la posició subordinada del poble davant d’aquells que ens reprimeixen i s’enduen les vides de les nostres familiars, de les nostres veïnes, de les nostres amigues.

Seguim denunciant i denunciarem incansablement que en aquest país hi ha impunitat policial. I que hi ha complicitat i connivència per part de les institucions per garantir que l’aplicació indiscriminada de la repressió es realitzi sense que el braç que l’executa no hagi de patir cap perjudici pel fet d’aplicar-la.

Una nit d’octubre del 2013, un grup de Mossos d’Esquadra va matar en Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona. Era estimat per molta gent que, com nosaltres, avui continua reclamant justícia.

Juan Andrés Benítez, ni oblit ni perdó
Contra la repressió i la impunitat, ni un pas enrere

Secretariat Permanent del Comitè Condeferal de la CGT de Catalunya