Stop Direccional proposa una moció per la impugnació del PDU del Centre Direccional

Stop Direccional, plataforma ciutadana contra la urbanització del Centre Direccional, ha presentat a tots els partits polítics amb representació al Consistori una moció per impugnar el planejament del Centre Direccional i la paralització de la seva execució a l’espera de que algun dels grups municipals pugui defensar-la al ple d’abril.

El grup Stop Direccional continua lluitant per una Cerdanyola sense atacs mediambientals i sostenible. Per aquest motiu, ha presentat a tots els grups polítics municipals una moció per iniciar un contenciós administratiu que impugni el planejament aprobat el 28 d’abril del 2014 instant la declaració de nulitat de ple dret del mateix. Igualment instar en la mateixa via judicial la suspensió de l’efectivitat del PDU.

Al mateix temps, el grup demana la paralització de les obres i els tràmits de concessió de llicències en tant que el contenciós no estigui resolt, revisar els actes administratius duts a terme pel Consorci del Centre Direccional entre la publicació de la sentència de 8 d’octubre de 2013 i el 28 d’abril de 2014 per comprobar si tenen suport jurídic i crear una comissió oberta a la ciutadania en que es debati sobre el futur del Centre Direccional que compti amb accés a tots els documents sobre aquest espai tant de l’Ajuntament com del Consorci.

La moció presentada per Stop Direccional exposa els següents motius:

1. El Centre Direccional de Cerdanyola és un espai situat íntegrament a la ciutat de Cerdanyola. El perímetre de l’àmbit està delimitat per l’autopista B-30 (amb dos carrils laterals), els nuclis urbans de Sant Cugat i Cerdanyola i la Serra de Collserola (espai PEIN i Natura 2000). L’altre banda de la B-30 està ocupada, successivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona, el nucli de Bellaterra (municipi de Cerdanyola). Aquest espai  ha estat objecte d’un planejament que preveu la seva urbanització aprovat de manera unilateal pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat el dia 28 d’abril de 2014 finalitzant així el procediment iniciat pel mateix departament amb la resolució del 24 de desembre de 2012 del conseller de Territori i Sostenibilitat que determinava la iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès.
2. Per a l’aprovació del Pla Director Urbanístic vigent el Departament de Territori i Sostenibilitat va emprar les previsions de la  Llei d’Urbanisme, segons la qual el contingut i determinacions del pla director urbanístic l’hi permet superposar-se al POUM (en aquest cas el PGMB) i substituir les seves determinacions per les que estableixi el PDU en casos d’interés supramunicipal. S’ha fet servir aquesta figura jurídica encara que tot el planejament es troba ubicat íntegrament a Cerdanyola i que la seva magnitud implica que la seva execució canvia de manera absoluta l’estructura social i económica de la ciutat. En el contingut del PDU no s’observa una declaració formal d’aquest suposat interés supramunicipal que hauria de contenir els motius pels que s’acorda a fí de mantenir el principi de seguretat jurídica, doncs si no sabem per quin motiu es declara aquest interés difícilment podem saber com l’hem de rebatre. Ja en les consideracions emeses per l’Ajuntament de Cerdanyola a l’avenç de pla es fa constar que la declaració d’utilitat supramunicipal no s’ha produït. En l’actual Pla Director aquesta declaració segueix sense existir. D’aquesta manera el procediment emprat no s’adequa a la Llei. A no ser que hi hagués un motiu de seguretat de l’Estat que justifiqués el secret, cosa que ni és el cas, ni la Generalitat te competències per declarar-ho.
3. Tant el mètode triat per a l’aprobació del PDU com el seu contingut van ser fortament qüestionats per entitats ciutadanes i partits polítics de la ciutat que van formular al·legacions respecte als problemes de tipus ambiental i econòmic, especialment, que el PDU deixava sense resoldre o agreujava. Les al·legacions formulades no s’han tingut en compte en cap cas per a modificar el contingut final del PDU. S’ha de prendre en consideració que 11 subjectes van presentar al·legacions a l’avenç de pla, incloent el propi Ajuntament de Cerdanyola. Atenent a que aquest Ajuntament i els seus ciutadans en seran responsables últims del 49% dels costos de desenvolupament de pla per la presència de l’Ajuntament al Consorci i del 100% de les despeses que generin els nous espais edificats s’ha de considerar vulnerat el dret a l’autonomia local.
4. El contingut del planejament aprobat pel PDU ve a substituir el planejament aprobat el 20 de
   setembre de 2005 amb algunes modificacions posteriors. El planejament del 2005, no obstant, està declarat nul de ple dret des del 8 d’octubre de 2013 per la Sala Tercera (Secció Cinquena) del Tribunal Suprem en sentència que confirmava la prèvia declaració de nul·litat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les seves sentències de 19 de gener del 2010 i de 27 de gener del 2010. Així doncs, entre el 8 d’octubre del 2013 i l’aprobació del PDU el 28 d’abril del 2014 l’ambit del Centre Direccional ha estat sense planejament urbanístic vigent i les actuacions dutes a terme dins de l’àmbit per part de l’ens que el gestiona que és el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola poden no tenir cobertura legal i s’haurien de revisar davant la possibilitat que algunes siguin nules, i aclarir les possibles responsabilitats personals si n’hi han.
5. Tot i tenir coneixement de la nul·litat del planejament del 2005 durant més de sis mesos el PDU aprobat finalment el 28 d’abril del 2014 en manté bona part de les seves previsions cosa que fa en diverses qüestions de molta importància: Les expropiacions dutes a terme i el procediment pel que es van dur a terme, de la mateixa manera que la parcelació i els convenis pels que part de les expropiacions es pagaran en finques futures presents en el planejament del 2005 continuen igual en el PDU actual. Val a dir que el planejament del 2005 ja era de molt dubtosa vigència des del 20 d’abril del 2011 en que el Tribunal Suprem havia declarat nul el planejament del 2002 del que el del 2005 era una simple modificació esmenant una anterior sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 26 de gener del 2007 que era favorable al Consorci. D’això s’ha de concloure que el sistema d’expropiació per convenis és no només ilegal sino inconstitucional. Val la pena recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el particular, amb la sentència de 22 de juny de 2011 de la Sala Tercera Secció Sisena que estableix que “La anulación del planeamiento que da cobertura o legitima la declaración de utilidad pública a efectos expropiatorios, supone la invalidez sobrevenida de todo lo actuado en el expediente expropiatorio incluido el justiprecio”. Aquesta realitat havia de ser coneguda pel Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i, especialment, pel Departament de Territori i Sostenibilitat en el moment d’aprobació del PDU. En tot cas, i sense que puguin al·legar ignorància perque estaven immersos en un altre procés judicial per aquest mateix motiu, la recent sentència del Tribunal Suprem de 26 de gener del 2016 de la Sala Tercera Secció Sisena  per la qual declara: “una vez constatado que la legitimación de la expropiación que nos ocupa viene dada por la modificación del Plan Parcial del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès aprobado definitivamentepor resolución de 22 de septiembre de 2005 de la Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona, y que esa modificación del Plan Parcial fue anulada por sentencia de esta Sala de 8 de octubre de 2013 (recurso de casación 2786/2010 ), la solución del recurso no puede ser otra que la de declarar la invalidez sobrevenida de todo el expediente expropiatorio,” Sentència aquesta que deixa poc marge a la interpretació, encara que per aclarir-ho més també disposa exxpresament la devolució de la finca expropiada a la persona recorrent: “La consecuencia de la anulación que observamos del procedimiento expropiatorio no es otra que la devolución de la finca expropiada en ejecución de sentencia, sin perjuicio de lo que proceda en derecho para el supuesto de que fuera imposible la devolución material.” . Tot i aixó tant la  memòria del Pla Director Urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional (PDU) de Cerdanyola com el propi PDU quan fa referència als antecedents en matèria de gestió, òbvien fets determinants de la problemàtica que, teòricamen ha de resoldre el PDU que es formula: els efectes de les sentències desfavorables a la Modificació de PGMB i al Pla parcial que desenvolupava el Centre direccional i, més concretament, la manca d’empara legal a l’expropiació per el mètode de taxació conjunta efectuada en aplicació del sistema d’actuació, ja previst en l’art 89 de les NNUU del PGMB. El procediment d’expropiacions per mig de convenis a una part dels propietaris i d’expropiació directa per a altres és aleatori i discriminatori, amb el que, a més d’ilegal és contrari als drets a la igualtat i la propietat tal i
   com consten a la Constitució a l’article 14 i al 33.3. Aquest motiu de nul·litat apareix en concret en la Sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu de 19 de gener del 2010 i, per tant, és ben conegut per l’administració actuant: “Se ha vulnerado el artículo 115.3 de la redacción originaria de la Ley 20/2002, de 14 de marzo, de urbanismo en Cataluña, en la determinación del Sistema de Expropiación”.
6. El PDU en vigor manté també un contingut jurídicament molt discutible i, de fet, discutit en quant a les actuacions a portar a terme respecte a un dels espais problemàtics per la seva contaminació: L’abocador de “Can Planas”. Respecte a aquest abocador, la memòria de l’avenç de Pla a la seva página 35 fa constar que la base per a preveure les actuacions de remediació son les conclusions de l’estudi “Dictàmen hidrogeològic d’emissió de gasos i anàlisi quantitativa de risc”. Aquest estudi figura com a annex a l’informe preliminar de sostenibilitat ambiental i es fa constar que: “Les mesures establertes en aquest estudi s’han tingut en compte alhora de definir les diferents alternatives d’ordenació d’aquest avanç de pla director.” -pàgina 35- La qual cosa implica que la base per a les propostes de remediació de Can Planas venen d’un estudi declarat nul per manca de competència territorial de qui l’encarrega per sentència (en principi recorreguda) del Jutjat del Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona el 17 de desembre del 2015. Al propi PDU, article 16.5 es fa constar que: “El sector del Parc Tecnològic s’ha d’ajustar, mitjançant la modificació de planejament que correspongui, a la regulació d’usos admesos, amb restriccions o condicionants, i si escau, amb les qualificacions de sistemes més adients a l’entorn de l’abocador de Can Planas, a les determinacions i recomanacions del Dictamen hidrogeològic, d’emissió de gasos i anàlisi quantitativa de risc de Can Planas (AQR) que consta com annex en aquest Pla director. D’aquesta manera un estudi que, de moment, els Tribunals consideren nul no només forma part del PDU sinó que el condiciona totalment.
7. Un altre espai problemàtic del que es fan consideracions a l’avenç de pla i al propi PDU és l’abocador ‘Elena’. Respecte aquest l’avanç de pla diu: “Es tracta d’un abocador de bales d’ecoparc realitzat segons les normatives actuals per l’actual AMB. En aquest cas, els efectes ambientals han estat avaluats i corregits per l’ARC, i per tant, s’està portant a terme en les condicions de seguretat i garanties ambientals que aquest organisme creu convenient.” Aquesta consideració ha estat desmentida per la realitat posterior i actual que ha suposat que el propi Ajuntament de Cerdanyola demani un estudi sobre les emissions. Las situació, doncs, no s’assembla en res a la prevista. Ara mateix aquest Ajuntament ha tancat l’accés al perímetre de l’abocador ‘Elena’ i estan en estudi les possibles solucions que ni estan previstes en el planejament ni estan presupostades ni s’han tingut en compte a l’hora de considerar les possibilitats d’edificació, essent aquest un motiu sobrevingut que també qüestiona fortament la legalitat del PDU.
8. Tot i que el Document de Referència determinava que el pla havia d’incorporar l’obligació de carregar els costos de restauració dels abocadors als propietaris del sòl (com un cost d’urbanització) el PDU no ho contempla. La no resolució del problema d’insalubritat dels antics abocadors contradiu els punts 1 i 2 de l’article 9 de la Llei d’Urbanisme. Això, a més, contravé el principi conegut com “Qui contamina paga” que està recollit per la legislació des de molt abans de l’aprovació de l’actual o els anteriors planejaments. El fet que les expropiacions s’hagin fet amb convenis que, en gran mesura, paguen no en diners sinó en finques futures, fa que la parcel·lació existent al planejament sigui no només ilegal sinó també, encara que fos legal, incorrecta ja que no imputa aquests costos, no els avalua i, per tant considera que tots els terrenys aportats tenen el mateix valor quan es dedueix que no és així perquè n’hi ha que requereixen diversos graus de remediació i, de fet, hi pot haver terrenys sense valor o amb valor negatiu i en cap cas es pot preveure no remediar l’espai perque no es podria ni edificar ni habitar  i perquè legalment contradiria els apartats 1 i 2 de
   l’article 9 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
9. La sostenibilitat econòmica de l’àrea urbanitzada s’ha d’entendre, segons la jurisprudència, com a una característica necessaria per a que l’aprovació sigui ajustada a la legislació. En aquest sentit la sentència del 330/2013 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  que va anular l’ARE Ruanes de Valls. Un PDU insostenible econòmicament és nul encara que només ho sigui per aquest fet. En el PDU del Centre Direccional, tot i que s’afirma el contrari, no és demostra la viabilitat econòmica ni la sostenibilitat del desenvolupament, cosa que és causa per considerar el planejament d’aquest PDU com a nul. Això es basa en diversos motius: el planejament aprovat el 2005 ha resultat inviable i totalment sobredimensionat el PDU actual no només no soluciona sinó que agreuja la situació ja que és també més gran i preveu més edificació especialment de vivendes. Que el planejament d’el 2005 ha estat inviable ho mostra el fet que el 10 de juliol de 2006 el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola va formalitzar uns contractes de prestec sindicat a llarg termini per import de 90.000.000 d’euros que en l’avant-projecte de pressupost del 2016 del Consorci es preveu refinançar completament perquè no s’ha pagat res. A més d’això el PDU no preveu els costos de sanejament de l’abocador ‘Can Planas’ que es derivarien de l’execució del que preveu l’estudi ara mateix declarat nul i, menys encara, d’una possible remediació alternativa. Menys encara els costos que generarà i està generant ja l’abocador ‘Elena’ que, segons el PDU no generaria cap. Respecte a l’abocador de Can Planas les propostes de remediació més o menys segures i fiables que es van avaluar arran de l’informe IDOM van des d’un cost mínim d’uns quaranta milions d’euros fins a passar dels dos cents. Respecte als ingresos per venda de parcel·les la memòria económica fa consideracions que es basen en escenaris passats (per exemple el preu al que es venia el sòl comercial el 2011) o en comparacions genériques amb altres ciutats enlloc de fer una anàlisi acurada dels preus a que es podrien vendre els diversos tipos de sòl amb les seves diverses característiques a l’àmbit. Fins i tot ignora un criteri que no pot ignorar: els preus als que realment el Consorci ha venut les parcel·les que ha venut ja, que no figuren a la memòria. Ni tan sols es preveu com a despesa el pagament dels abans esmentats 90.000.000 euros de deute que ja existeixen.

En conclusió, vistos els motius exposats, considerem que el planejament urbanístic aprobat per al Centre Direccional de Cerdanyola actualment en vigor conté diverses il·legalitats de diferent gravetat per la qual cosa, sense entrar a parlar de les responsabilitats personals que hi pugui haver per part dels impulsors del mateix, entenem que l’Ajuntament de Cerdanyola ha de recuperar les competències del planejament del Centre Direccional i impugnar el present PDU molt en particular pels motius exposats en els punts 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9. Per tot el que proposem al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola l’adopció dels següents ACORDS:

1. Iniciar un contenciós administratiu que impugni el planejament aprobat el 28 d’abril del 2014 instant la declaració de nulitat de ple dret del mateix. Igualment instar en la mateixa via judicial la suspensió de l’efectivitat del PDU.
2. Acordar la paralització de les obres i els tràmits de concessió de llicències en tant que el contenciós no estigui resolt.
3. Revisar els actes administratius duts a terme pel Consorci del Centre Direccional entre la publicació de la sentència de 8 d’octubre de 2013 i el 28 d’abril de 2014 per comprobar si tenen suport jurídic.
4. Crear una comissió oberta a la ciutadania en que es debati sobre el futur del Centre Direccional que compti amb accés a tots els documents sobre aquest espai tant de l’Ajuntament com del Consorci.