La participació ciutadana en la política local continua sent baixa per manca d’interès dels governants
La participació ciutadana al Ple de Cerdanyola deixa molt a desitjar. És simptomàtic que el màxim òrgan de govern de què disposem, que és la ciutadania, quedi pràcticament relegada a ser mera espectadora i això no ajuda gens a la participació ciutadana.
L’espai reservat a les intervencions del poble és l’Audiència Ciutadana, el que coneixem com a plenillo. Es celebra només els dies que hi ha Ple municipal, entre les de 18 h. i 19 h. Només una hora al mes els i les regidores escolten la ciutadania i, si volen, responen. Si la ciutadania té la sort de no estar ocupada a aquella hora, s’hi pot acostar i preguntar el que li preocupa però, és clar, les 18 h. d’un dia laborable no és una hora en què majoritàriament la ciutadania pugui estar pel Ple.
La reduïda capacitat de la sala de Plens, a on només permeten l’entrada a una trentena de persones aproximadament, en una ciutat de gairebé 60.000 habitants, és un dels altres elements que impedeixen la participació en les sessions. Sovint, quan hi ha algun fet que genera expectació, només uns pocs escollits poden gaudir del Ple de manera presencial. Reiteradament s’ha sol·licitat que el Ple es desenvolupi en un espai més ampli, però els successius governs han fet el sord davant aquesta demanda. I si després del plenillo, hom té interès a quedar-se perquè li interessa observar presencialment les decisions que s’hi prenen, haurà d’aguantar llargs discursos, parrafades innecessàries, digressions i entrades en jardins que converteixen el Ple en una sessió interminable, més a cavall del segle XIX que del XXI.
La classe política dirigent s’acull al fet que les sessions plenàries es poden observar per internet. Si bé això va ser un avenç aconseguit a força de reivindicar-ho, no substitueix en absolut el dret a la presència al Ple i a l’Audiència Pública. Acollir-se com excusa a què el Ple es pot seguir des de l’ordinador personal és una forma encoberta de mantenir aïllades les persones interessades.
Al Ple es prenen decisions que afecten, com no pot ser d’altra manera, el dia a dia, el disseny i el futur de la nostra ciutat. Però el que hi passa no arriba a la ciutadania. Perquè si la ciutadania està informada pot empoderar-se, i és això el que no interessa. Perquè si guanyem informació i capacitat de decisió, la classe política potser hauria de deixar de cobrar sou públic i d’aparèixer en fotografies.
Aquest és un text de la web de Compromís per Cerdanyola, publicat el 2014. Ara, acabat el seu mandat, tot continua igual. Compromís ha tingut l’oportunitat de canviar el funcionament de participació, “per empoderar a la gent”. Potser no li interessava, però, que la gent accedeixi a la informació que es realitza al ple.
Durant aquest temps, la sala ha continuat estant la mateixa, amb un aforament ridícul (25 persones), com tampoc no s’ha recuperat l’emissió dels plens per ràdio FM, quan hi ha mitjans tècnics (malgrat el cap de comunicació digui el contrari) per fer-ho.
En definitiva, no s’ha modificat aquest òrgan de govern que és el Ple, per acostar-lo als nous temps i a les noves formes de participació democràtica.
Desembre de 2017, el moment més lamentable a la sala de plens
L’audiència pública del mes de desembre de 2017 va evidenciar cert desinterès de l’alcalde en la participació ciutadana. Quan encara mancaven 24 minuts per finalitzar l’audiència, l’alcalde es feia de pregar per donar més paraules.
18:36 h de la tarda. Un veí acaba el seu discurs demanant a Escolà “que governi per tota la ciutadania, i no només pel sector independentista”. Amb aquest torn de paraula finalitzen les intervencions de l’audiència pública demanades prèviament per registre. Encara queden 24 minuts, però sembla que l’alcalde té pressa. “Com deia no hi ha més paraules demanades i per tant aixecaríem la sessió d’aquesta audiència ciutadana”.
Immediatament després, una veïna demana paraula. Vol participar, però l’alcalde només li deixarà participar “si no hi ha ningú més” que vulgui parlar, perquè “si ens demanen quatre o cinc paraules més, a qui diem que no i a qui diem que sí”? Finalment, ningú més té intenció de parlar i l’alcalde li dóna la paraula a la veïna, recordant-li abans que la paraula s’ha de demanar per registre perquè “sempre ho fem així”. Finalment el discurs de la veïna dura poc més d’un minut.
Ens situem ara a les 18.39.h i, de nou, un veí aixeca la mà per parlar. Encara queden 21 minuts de ple i l’alcalde clama “això és el que volia evitar” i li diu: “mig minut màxim”.
Mai era tan burocràtic participar en l’audiència pública
Per participar en l’audiència pública és recomanable registrar una instància a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, ja que, d’aquesta manera, “t’assegures” (no sempre) tenir espai de paraula i “t’assegures” (no sempre) que els representants dels grups polítics es preparin les respostes. Això, però, sempre ha estat una opció. Ara, amb el govern d’Escolà, i malgrat que ell digui que “sempre ho fem així”, no és del tot cert. Entrar una instància per demanar paraula et donava prioritat a l’hora de parlar, però no et donava exclusivitat, i més tenint en compte que encara quedaven 21 minuts per finalitzar l’hora de participació ciutadana. Tenia pressa l’alcalde, o volia fugir de la participació?
Mesos d’espera per veure el ple per internet
A vegades la ciutadania ha hagut d’esperar mesos per poder visualitzar el ple. L’última vegada va succeir el 2016, quan es va publicar, vuit mesos després, el ple de maig de 2015. Actualment el temps d’espera s’ha reduït, però en cap dels casos arriba abans de les tres setmanes. A altres poblacions el ple es penja automàticament tot just finalitza.
