En Comú Podem Cerdanyola col·loca a Santi Cayuela en les seves llistes, un dels impulsors de Cerdanyola Aparca i de l’abocador Elena
En Comú Podem Cerdanyola ha ficat a la seva llista electoral a Santi Cayuela, però a la seva biografia omet els aspectes importants, com que va ser un dels impulsors de l’empresa que ha portat una de les majors crisis de Cerdanyola (Cerdanyola Aparca), de l’abocador descontrolat Elena, de l’ordenança cívica repressora, o que ha estat treballant en la Diputació cobrant 49.078,72€ com a càrrec de confiança.
Va néixer a Lleida, però porta ja 35 anys vivint a Cerdanyola. Treballa d’economista al sector privat. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola, “estima molt Cerdanyola” i per això li fa molta il·lusió tancar aquesta candidatura perquè “és d’esquerres i municipalista” i perquè està convençut que “en comú ho podem tot”. D’aquesta manera descriu la pàgina de Facebook d’En Comú Podem Cerdanyola a la persona de la llista que més ha viscut de la política, però el que no exposa el partit és que està involucrat en el desastre econòmic de Cerdanyola Aparca, que ha posat traves en la lluita contra els abocadors i que ha estat amb càrrecs a la Diputació.
Durant els anys al capdavant de la política local, Santi Cayuela va donar el seu vistiplau a obres faraòniques, com la construcció d’un pont inservible i perillós (més de dos milions d’euros), la construcció d’uns pàrquings soterranis ruïnosos (Cerdanyola Aparca) i, la més grossa de totes, la projecció de la construcció del Centre Direccional: indústria, habitatges i centre comercial sobre un abocador tòxic.
No considerava urgent declarar Can Planas sòl contaminat
L’extinguida Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors va acusar a PSC, ICV, EUiA i CiU de no donar suport a tractar com urgent la declaració de sòl contaminat de Can Planas al Consorci Urbanístic del Centre Direccional.
Segons la plataforma, tant l’exalcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, com els representants de PSC, Francisco Ortiz, ICV/EUiA, Santiago Cayuela, i CiU, Alfons Escoda, van votar en contra de la urgència de tractar aquest requeriment, a l’igual que el conseller de Política Territorial i Sostenibilitat i actual president del Consorci, Lluís Recoder, i els representants de l’Incasòl.
Cerdanyola Aparca
L’empresa público-privada Cerdanyola Aparca, creada amb inversions de l’Ajuntament i Construcciones Toro, acumula un deute de 5,5 milions d’euros que, any rere any, s’ha anat ampliant. La primera etapa del govern de Morral (amb el tripartit ICV-ERC-CiU) es va caracteritzar, entre altres coses, pels aparcaments soterrats del Centre, Banús i Fontetes. Avui ha quedat demostrat que aquelles obres faraòniques han portat a la ciutat uns deutes difícils de pagar i una empresa mixta público-privada, “Cerdanyola Aparca”, que brilla per la seva manca de transparència. Quan es van inaugurar els pàrquings, Santi Cayuela era un dels representants de l’empresa Cerdanyola Aparca S.L., empresa que es va constituir per poder tirar endavant, tot i el cost que suposava, la construcció de tres pàrquings a la ciutat (15.600.000 euros). Cerdanyola Aparca S.L. és una empresa de capital mixt amb un 50% públic (Ajuntament de Cerdanyola) i l’altre 50% privat (Toro Construcciones y Obras S.L.). Més tard es va sumar al triangle Cerdanyola Opcions, altra empresa municipal encarregada de comercialitzar les places, mentre que la Constructora Toro construeix i gestiona els pàrquings. L’empresa Cerdanyola Aparca s’ha convertit en “El Titànic cerdanyolenc”. Any rere any presenta pitjors números, arribant a tocar sòl en 2011, quan només va aconseguir vendre de 2 places de pàrquing. El projecte del tripartit (ICV-ERC-CiU) hi havia fracassat, la ciutadania de Cerdanyola es veuria més endeutada per un projecte sense sortida que finalment serà rescatat amb diners públics.
Ordenança cívica
Prèvia a la “llei mordassa”, a la primavera del 2013, el PSC i ICV-EUiA (amb Cayuela com a regidor del Govern) ja van intentar implantar a Cerdanyola un previ d’aquesta Llei, mitjançant 5 fulls de sancions d’una Ordenança Cínica més represora i de sancions més disparatades de la que hi ha vigent. Gràcies a moviments socials [VÍDEO] i a la força del poble, es va aturar. Finalment ICV es va adonar del greu seu error i no li va quedar un altre opció que donar un pas enrere.
Contracte a dit a la Diputació
Santi Cayuela, que va abandonar el consistori al 2014 pel seu estat de salut, va utilitzar la porta giratòria de la Diputació de Barcelona per passar a cobrar 49.078,72€ com a càrrec de confiança, distribuït en 12 pagues mensuals i dues extraordinàries.
Amb aquesta pràctica, ICV-EUiA va demostrar que no pretén baixar-se del carro de les portes giratòries de la Diputació. Teòricament, la Diputació de Barcelona “s’encarrega de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori”, i “coordina serveis municipals i organitza serveis públics de caràcter supramunicipal”. A la pràctica, com s’està demostrant dia a dia, la Diputació és un ens que no és eficient per la ciutadania (massa burocràcia que ralentitza les urgències locals), però si és eficient per recol·locament de polítics, sobretot de ICV-EUiA, CiU, PSC i PP.
Abans d’això, el 2013 ja figurava també a la Diputació de Barcelona amb tres càrrecs: portaveu adjunt del grup ICV-EUiA, vocal de la Comissió Informativa d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies i vocal de la Comissió Especial de Comptes. Pels seus càrrecs a la Diputació de Barcelona, cobrava anualment 14 pagues de 3.795,85 euros.
