Descoberts en situació d’abandó els relleus d’Ismael Smith abandonats per l’Ajuntament de Cerdanyola
El Museu Nacional de Catalunya l’any 2017 va organitzar una exposició biogràfica de l’artista de Cerdanyola del vallès i Ismael Smith amb l’objectiu de fer una retrospectiva i una dedicació i reconeixement d’un artista maltractat per la seva suma de desindentitats, no era ni d’aquí Cerdanyola, ni d’allà, Nova York i estats units, no era home heteropatriarcal, no era artista políticament correcte i no era artista que visqués a la capital, Barcelona, sinó que els anys 30 feia vida en un municipi o vila d’estiuejants al Vallès.
https://www.museunacional.cat/es/ismael-smith-la-belleza-y-los-monstruos
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès l’any 2017 va organitzar també una retrospectiva de l’artista per commemorar el fet de tenir un artista LGTBI que donava una imatge moderna de la política municipal, però aquesta retrospectiva, ni va parlar del possible seu amic íntim i mecenes, Josep Maria Roviralta, fundador de la Fàbrica Roviralta-Uralita, ni va parlar que l’obra d’art més rellevant de la ciutat està encara abandonada en la fàbrica Uralita de Cerdanyola del vallès, i oblidada per part de les autoritats municipals.
https://www.cerdanyola.cat/actualitat/el-mac-presenta-lexposicio-les-joies-amagades-dismael-smith
Els relleus de la fàbrica Uralita que estan abandonats estan signats per SMITH, en el mateix relleu, estan en una situació d’abandonament i precarietat impressionant i a més a més, recentment han quedat a la vista de tothom des de la via de tren producte de diferents tales de vegetació que amagaven aquesta joia de Cerdanyola.
Els relleus Smith estan formats per dues deesses gregues, la deessa de la terra i la deessa del mar, que poden simbolitzar els valors de l’agricultura, l fertilitat i la terra, i els valors de la bellesa, del mediterrani, i de les coses ocultes del mar, i personatges ocults per l’autor.
Qui es el propietari d’aquests bens i aquests relleus? Qui es el propietari de la fàbrica Uralita? Que sabem del llegat de Ismael Smith i de Josep Ma. Roviralta, i el seu paper en l‘exposició internacional del 1929? Per què aquest silenci institucional amb el patrimoni de Cerdanyola del Vallès, comparable quasi a les “dames de Cerdanyola”? Perquè aquest silenci amb l’expropiació-Expoli franquista de la fàbrica Roviralta-Uralita per part de Franco i la Banca March?
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès caldria iniciar les sancions que calguin vers el propietari d’aquest patrimoni que hauria de passar immediatament a propietat municipal o de la Generalitat de Catalunya, que és aquesta situació escandalosa d’abandonament amb un edifici de vàlua arquitectònica i que hauria d’estar protegit per l’Ajuntament amb tot el que comporta garantir la conservació de la seva façana i aquests relleus. Aquests relleus s’haurien de traslladar a un museu abans que restin destruïts de forma fortuita o robats,si passa això de qui serà la responsabilitat.
La situació arriba a un límit de perillositat elevada, els relleus estan envoltats de pintades i actes vandàlics ben be als seu entorn, que sortosament encara no l’han afectat, les plantes i les enfiladisses l’envolten i els poden destruir, i finalment, en el mateix indret dels relleus s’hi ha trobat indicis d’una persona desnonada que viu i dorm al mateix lloc que els relleus, hi ha persones que dormen cada dia allà al porxo del costat dels relleus que no tenen cap habitatge i estan en unes condicions que en qualsevol moment podrien provocar un incendi fortuït a la fàbrica i que malmetessin el valor patrimonial dels relleus i façanes de l’edifici de la Uralita.
Cal que l’AJUNTAMENT ACTUI AMB URGENCIA MITJANÇANT SANCIONS A LA PROPIETAT I QUE DES DEL DEPARTAMENT D’OBRES MUNICIPALS iniciïn totes les accions oportunes perquè l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Museu d’Art de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya actuïn amb URGÈNCIA.
AQUESTA SITUACIÓ ÉS INSOSTENIBLE, ÉS IRRESPONSABLE i hauria de comportar responsabilitat municipals immediates a les persones responsables.
Us demanem que feu publica aquesta situació documentada, que inicieu les averiguacions i comprovacions que calgui per DENUNCIAR aquesta situació d’abandonament, i que s’aconsegueixi una acció que si no és amb els mitjans de comunicació, NO ES RESOLDRÀ.
Josepa Camps, geografa.
Cerdanyola del Vallès
