El moviment estudiantil impulsa una ILP amb el suport dels vuit rectorats catalans per la rebaixa del 30% de les taxes universitàries

Els vuit rectorats de les universitats catalanes han donat suport explícit la iniciativa del moviment estudiantil i animen tota la comunitat universitària a fer el mateix. L’objectiu: revertir l’augment del 68% de les taxes, que s’ha produït des del 2009.

Any rere any pugen les taxes universitàries. En l’acte de presentació de la ILP Universitats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el passat 14 de febrer, Ramon Font, portaveu sindical d’USTEC-STEs, recordava que anys enrere ell pagava l’equivalent a 240 euros per curs per estudiar a la universitat, un preu quasi deu vegades inferior als 2.131 euros actuals que paga l’alumnat a Catalunya de mitjana cada any. Els sous, en canvi, remarca Font, no s’han multiplicat per deu.

El moviment estudiantil fa molt de temps que denuncia aquesta situació i es mobilitza per socialitzar el debat sobre la necessitat de revertir el que consideren una “elitització constant” de la universitat pública. L’any 2016, una marxa estudiantil de 30 quilòmetres des de la UAB fins a les portes del Parlament de Catalunya va aconseguir arrencar l’aprovació d’una moció parlamentària per rebaixar els preus públics –amb vots a favor de la CUP, En Comú Podem i Junts pel Sí. Tanmateix, igual que va passar amb dues mocions similars aprovades anteriorment, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel PDeCat, va obviar el mandat parlamentari, aprovat amb els seus vots, i no va executar les mocions. Per aquesta raó, ara, des dels diferents sindicats i assemblees estudiantils, s’ha apostat per presentar una Iniciativa Legislativa Popular, que és vinculant. D’aquí a dues setmanes començarà la recollida de les 50.000 firmes necessàries per registrar la ILP.

En primer lloc, la ILP Universitats, igual que l’anteriorment aprovada ILP Educació, busca una rebaixa directa dels preus de matriculació de crèdits universitaris. Paral·lelament, la iniciativa també demanda suplir la consegüent disminució de recaptació amb l’augment de finançament públic per tal de garantir el manteniment de la qualitat educativa i dels programes de recerca universitaris.

Margarita Arboix, rectora de la UAB, en el mateix acte de la plaça Cívica, va recordar que l’Associació Catalana de les Universitats Públiques (formada pels rectorats de les vuit universitats públiques catalanes) ha firmat un manifest conjunt de suport a la ILP. La rectora també ha encoratjat a “tota la comunitat universitària d’aquest país a lluitar per fer possible que els grups parlamentaris entenguin el nostre discurs i donin suport a la ILP. I que hi hagi el compromís ferm que la rebaixa d’aquest 30% sigui una realitat.”

Catalunya té els graus públics més cars de l’Estat Espanyol

Estudiar el grau més barat de Catalunya costa més diners que estudiar el grau més car a altres tretze Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol, segons l’Observatori del Sistema Universitari. El curs 2015-2016 la mitjana del preu del crèdit a l’Estat Espanyol era de 27,23 euros, mentre que a Catalunya era de 41,17 euros. Les dades no han variat en els darrers cursos, a causa de la congelació de preus.

L’Estat espanyol cedeix a les comunitats autònomes la competència de fixar el preu per crèdit dins d’una forquilla que va entre el 0 i el 25% del cost real del grau –la resta del cost l’assumeix l’administració pública autonòmica. A Catalunya es paga el preu màxim (25%), i és la comunitat autònoma de l’Estat amb les matrícules més altes, un 50,4% per sobre de la mitjana espanyola, que es fixa en 1.412 euros (en comparació als 2.131 euros a Catalunya). Paral·lelament, les universitats públiques catalanes s’han situat entre les que reben menys finançament públic d’Europa.

L’augment de taxes més elevat es va produir l’any 2012, amb un increment del 66% impulsat a través d’un reial decret impulsat pel ministre espanyol José Ignacio Wert i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La mesura s’ha traduït en una disminució directa (del 48,2% el curs 2011-2012 fins al 43,5% el curs 2017-2018, gairebé cinc punts percentuals) del nombre d’estudiants que accedeixen a les universitats catalanes respecte a la població de divuit anys; gairebé mil estudiants per any. Al seu torn, aquest fet va provocar que Catalunya passés de ser la cinquena comunitat autònoma amb més estudiants universitaris a ser-ne la novena.

Aquesta noticia ha estat redactada per Guillem Martí per La Directa (@La_Directa). Les imatges són d’Elena Bulet (@elenabulet). Cerdanyola Informa ha pogut compartir aquest contingut gràcies a la seva llicència Creative Commons.