De Cerdanyola a l’espai en una missió per estudiar els exoplanetes
L’Agència Espacial Europea (ESA), dins del seu programa de ciència i exploració, llança una missió a l’any i el 2019 toca Cheops, un projecte per estudiar exoplanetes amb un fort pes de la tecnologia espanyola i que es llançarà entre octubre i novembre. Cerdanyola farà la seva aportació a la missió amb 1 científic de l’Institut de Ciències de l’Espai.
El seu objectiu, prendre mesures precises de centenars d’exoplanetes -fora del nostre sistema solar- que orbiten estrelles brillants properes; la missió se centrarà especialment en aquells cossos en el rang de mides de la Terra a Neptú. En determinar la mida d’aquests planetes i combinar la informació amb dades ja conegudes de les seves masses, Cheops permetrà calcular la densitat de cada planeta i caracteritzar com, per exemple, cossos de lava o de roca -com la Terra-, o gasosos. Així ho han assenyalat en una sessió informativa celebrada avui a la seu de l’ESA a Madrid, el director de Ciència de l’agència, Günther Hasinger, i el recentment incorporat cap d’Operacions Científiques de l’ESA, Markus Kissler-Patig.
Des que el 1995 es descobrís el primer planeta extrasolar, s’han confirmat gairebé 4.000 que orbiten una estrella diferent del Sol. Cheops, dissenyada perquè duri tres anys i mig extensibles a cinc anys, es fixarà en un centenar de planetes i ho farà, en part, gràcies a una forta contribució de la ciència i enginyeria espanyoles.
La plataforma de Cheops està basada en la d’Ingenio (satèl·lit espanyol òptic d’observació de la Terra, encara per llançar) i el seu contractista principal és Airbus Defense & Space Espanya, que lidera un consorci de 24 empreses de 11 països; 7 són espanyoles (a més d’Airbus, GMV, Crisa, Rymsa, Iberespacio, Invertia i HV Sistemes).
Una missió “low cost”
Es tracta d’una missió “low cost” (d’uns 50 milions d’euros) i és la primera de classe S (small -petita-) que l’ESA posa en marxa. Encara que està liderada per astrònoms suïssos, és el primer satèl·lit de l’ESA que s’ha construït majorment a Espanya (la participació espanyola està entre el 50 i 60 per cent). A les instal·lacions d’Airbus a Madrid ja s’han fet assajos ambientals del model estructural, s’han muntat tots els equips de vol de la plataforma i s’ha validat el programari. A més, s’han fet assajos amb els panells solars i de navegació, i proves de bateries; totes amb èxit, segons la companyia.
El telescopi amb un fotòmetre per mesurar la llum de les estrelles s’ha realitzat a la Universitat de Ginebra i Airbus Espanya ho té ja a les seves instal·lacions, integrat a la plataforma; fonts de l’ESA creuen que Cheops podria transportar al port espacial europeu de Kourou, a Guaiana Francesa, a l’estiu. Es llançarà en un coet Soyuz, juntament amb un satèl·lit italià: la finestra de llançament és del 15 d’octubre al 14 de novembre.
A 800 quilòmetres de la Terra
Cheops, que orbitarà a 800 quilòmetres de la Terra, té forma de cilindre i mida semblant al d’un frigorífic mitjà (el satèl·lit complet, plataforma i telescopi, mesura 1,5 metres d’alt i 1,5 metres de diàmetre); el pes és d’uns 280 quilograms. L’equip científic d’aquesta missió està format per 60 investigadors, quatre espanyols del Centre d’Astrobiologia (CAB), a Madrid, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i Institut de Ciències de l’Espai (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). També participa l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que farà seguiment al satèl·lit des de Torrejón d’Ardoz.
Aquesta missió, que també compta amb una important contribució portuguesa, serà l’avantsala d’altres dues missions d’exoplanetes, Plat i Ariel, que l’ESA preveu llançar en la propera dècada.
A més de Cheops, el director científic de l’ESA ha parlat del proper Consell Ministerial de 2019 a Sevilla, on s’aprovaran projectes per més de 12.000 milions d’euros per continuar a l’Estació Espacial Internacional, participar en la futura estació lunar -Gateway- o per a projectes de deixalles espacials.
Entre les novetats per les quals podria apostar l’ESA està la d’un projecte conjunt amb la NASA per estudiar Urà i Neptú; la intenció és que es puguin llançar les dues missions, per a cada un dels planetes gegants gelats, alhora i a partir de 2030. Aquesta noticia s’ha extret del servei de noticies internacionals EFE.
