Compte enrere per frenar un decret llei que exclou la regulació del preu del lloguer

Col·lectius en defensa del dret a l’habitatge d’arreu de l’Estat es mobilitzen per aturar la proposta que el PSOE vol aprovar demà al Congrés espanyol. Una línia vermella per aquestes plataformes és la regulació dels preus, però els moviments socials també denuncien altres mesures “de sentit comú”, que han quedat excloses.

“Es modificarà el mercat del lloguer per posar sostre a les pujades abusives de preus de lloguer en determinades zones.” És el punt 3.2 del pacte de 50 pàgines sobre pressupostos acordat entre el PSOE i Unidos Podemos, que ara mateix és paper mullat: està exclòs del Decret llei sobre lloguers que els socialistes volen aprovar demà al Congrés espanyol. Les entitats en defensa del dret a l’habitatge d’arreu de l’Estat estan en peu de guerra i han organitzat diverses accions durant el dia d’avui per denunciar una “dinàmica constant de vendre fum i intentar donar per tancat el problema del lloguer”. Tot i que la durada dels contractes de lloguer torna al punt previ a la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) del 2013 –és a dir, passa de tres a cinc anys– moltes altres mesures han quedat fora de la proposta.

La jornada de mobilitzacions contra la mesura programada avui per diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge arreu de l’Estat ha arrencat a quarts d’onze del matí amb l’ocupació de la seu del PSC del carrer del Pallars, al barri del Poblenou, Barcelona. Les activistes asseguren que no marxaran fins que no hi hagi un compromís de retirar el decret llei de l’ordre del dia del ple demà. Poc després, a València, s’han quedat a la porta de la seu del PSPV i, en roda de premsa, la xarxa de col·lectius i associacions veïnals Entre Barris i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València han denunciat que les mesures proposades “no són suficients” per frenar la pressió dels fons d’inversió i l’augment del preu dels lloguers.

Els col·lectius estan tots d’acord amb què la reivindicació principal és regular el preu del lloguer, que no para de créixer especialment a grans ciutats com Barcelona i València. Mentre que segons l’Observatori de l’Habitatge Metropolità, el lloguer mitjà a la capital catalana va créixer un 5,9% el segon trimestre de 2018 en termes anuals (el segon trimestre de 2017, gairebé el 12%), portals immobiliaris com Fotocasa calculen que els darrers quatre anys els preus s’han disparat a Barcelona un 40%. A València, hi ha dades que apunten a una situació similar. Segons dades d’EntreBarris, extretes del pla estratègic d’habitatge de València de 2017, els lloguers a la ciutat han pujat un 40% també els darrers quatre anys, situant-se la mitjana del preu per metre quadrat a 8,5 euros. En concret, Benimaclet és el barri que ha experimentat un augment major. “Ha incrementat un 20% durant el 2017 i 2018. Ara és impossible trobar un habitatge per menys de 700 euros”, lamenta Nacho Collado, membre de la cooperativa d’advocades i sociòlogues El Rogle de València.

Degut precisament a la bombolla dels lloguers, els desnonaments d’inquilines guanyen terreny als d’hipotecades. A Catalunya, es produeixen dinou expulsions al dia per impagament de lloguer i al País Valencià, el setembre de 2018, el 58% dels desnonaments eren de lloguers, segons dades del Consell General del Poder Judicial.

Des del Sindicat de Llogaters de Barcelona, Jaime Palomera posa èmfasi en el fet que cal un índex de preus que no sigui “a l’alemanya”, és a dir, que no sigui de mercat sinó que inclogui variables socioeconòmiques: “creiem que el preu dels lloguers actual hauria de baixar un 50% com a mínim per arribar al que estableixen les Nacions Unides (que no es destini a l’habitatge més del 30% dels ingressos)”. Coincideix amb Mijo Miquel d’Entrebarris, per a qui la situació d’alguns dels barris de València, com el Cabanyal, Russafa, el Carme o Saïdia és “insostenible”. Al barri de Saïdia, per exemple, el passat mes de juliol, les inquilines dels 28 habitatges d’un edifici del carrer Fra Pere Vives van rebre una carta on se’ls indicava que no els renovarien els contractes de lloguer. “Ara mateix, estem fent un seguiment del cas d’aquesta finca. Vam arribar al judici d’un dels veïns, però no ens van donar la raó. Estem esperant la data del desnonament per fer alguna acció”, explica Collado. A Barcelona i l’àrea metropolitana, el degoteig de casos és una constant: Carme 106 i 23, així com a Massanet 6 i Sant Pau 17, en mans de la Socimi Optimum Re Spain; Floridablanca 92, propietat d’Ana Maria Fradera Bes –que explota el negoci cosmètic Francis Belleza– o Entença 151, en mans de la immobiliària Abeille.

Més enllà dels preus, els moviments socials llancen més crítiques a la proposta del PSOE. “No soluciona el problema de les expulsions injustificades”, lamenta Palomera. En aquest sentit, Entrebarris reivindica la necessitat d’implantar lloguers indefinits, on només un catàleg tancat de causes, com que la propietària vulgui donar-li un ús particular al seu immoble, sigui motiu per no renovar el contracte a les arrendatàries. Palomera posa l’exemple de l’Estat francès, on el contracte es pot rescindir només si hi ha una necessitat d’habitatge real del propietari, si vol vendre o el llogater no compleix amb les seves obligacions.

Entre el decàleg de mesures consensuades entre els col·lectius mobilitzats, també hi apareix la necessitat d’eliminar la figura de les Socimi, vehicles financers que gaudeixen de beneficis fiscals pel simple fet de dedicar-se a la inversió en lloguer, així com mobilitzar els habitatges buits, a través de l’expropiació si les sancions no fan efecte. Així mateix, exigeixen posar “fi als abusos dels intermediaris” i que siguin les agències immobiliàries les que assumeixin els seus honoraris i no pas les inquilines.

“Sabem que ha sigut el xantatge dels fons d’inversió el que ha tirat enrere unes mesures que ja estaven pactades entre el govern i Unidos Podemos. No podem acceptar que la pressió dels especuladors s’impose a les necessitats del poble”, es denuncia des d’Entrebarris. En compte enrere, a més de la mobilització al carrer, els col·lectius estan intentant que les diferents formacions polítiques al Congrés espanyol no permetin l’aprovació del decret llei en les condicions actuals. De moment, tenen assegurat el suport de Podemos, Compromís, Bildu, En Comú Podem i ERC.

Aquesta noticia ha estat redactada per Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega i Ester Fayos | @EsterFayos per La Directa sota llicència Creative Commons. Les fotografies són de Victor Serri | @_ittos_