Una recerca identifica una protecció educativa insuficient contra l’abandonament escolar prematur

El grup Emigra de la UAB ha participat en una recerca internacional sobre abandonament prematur dels estudis. El treball específic sobre Sabadell estableix dotze propostes d’actuació com ara millorar la detecció de la desvinculació escolar a l’aula o apostar per la mentoria.

El Grup de Recerca en Migracions, Educació i Infància (Emigra) de la UAB participa al projecte de recerca sobre l’abandonament escolar prematur Reducing Early School Leaving in Europe RESL.eu (2013-2018), finançat pel 7è Programa Marc, que permet conèixer les característiques d’aquest fenomen i que ha dedicat una de les seves línies de treball al cas dels alumnes de secundària de la ciutat de Sabadell. Emigra ha presentat els resultats d’aquest projecte en una jornada a la UAB el 17 de gener.

L’abandonament prematur de l’educació i la formació es considera l’indicador més important de risc d’exclusió per a la població jove i és la primera prioritat de la Unió Europea per aquest grup d’edat. A Catalunya i l’Estat, la taxa d’abandonament escolar prematur és molt alta, es situa al voltant del 20% i supera el 30% entre els nois i noies d’origen estranger.

A més de l’estudi dut a terme amb més de 3.500 estudiants i 500 professors de 35 centres del Vallès Occidental i el Maresme, el projecte també s’ha aplicat a tots els centres de secundària de la ciutat de Sabadell amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Els resultats de la recerca confirmen els perfils de l’alumnat amb més perill d’abandonament escolar prematur pel que fa a gènere, origen migratori i classe social: el perfil que pateix més risc seria el de nois de classe obrera i d’origen estranger. S’ha detectat també que l’alumnat té una protecció educativa insuficient davant d’aquest risc. L’alumnat expressa altes aspiracions i percepció positiva de suport familiar però mostra baixa vinculació escolar i una percepció no tant positiva de suport docent.

D’altra banda, les aspiracions laborals de l’alumnat són força consistents amb les seves aspiracions educatives, amb aspiracions més altes entres les noies i l’alumnat nascut al país. Destaca el fet que un de cada sis alumnes no sap què li agradaria fer d’aquí a cinc anys. I, en el cas de l’alumnat estranger, tot i ser globalment més baixes, les aspiracions de la majoria d’aquest alumnat van també més enllà de l’ESO. La percepció de les expectatives que atribueix als seus pares i mares i, sobre tot, al seu professorat, en relació amb l’assoliment d’estudis superiors també són força més baixes.

A més, el cas de Sabadell, on s’ha estudiat el 93% dels alumnes de quart d’ESO, permet identificar cinc perfils de centres amb una distribució desigual dels recursos humans i materials i el seu impacte en la capacitat de prevenir l’abandonament escolar prematur on més es necessita.

L’estudi estableix finalment dotze propostes d’actuació a nivell local com ara millorar la detecció precoç de la desvinculació, descentralitzar l’orientació, generalitzar la mentoria, establir indicadors d’equitat educativa, millorar l’oferta de cicles (formació professional) o ampliar l’oferta de formació ocupacional.

La recerca abasta altres línies de treball sobre els factors de risc i protecció davant de l’abandonament escolar prematur, les mesures de suport a l’alumnat als centres catalans, l’impacte dels programes compensatoris, el paper del professorat i de les famílies pel que fa a les aspiracions de l’alumnat, o la incidència de la política lingüística en les trajectòries educatives, comparant dades, polítiques i pràctiques entre diferents països europeus.