Redacció: Per a tu, Joan!

Mai ho havíem fet. Mai havíem fet una carta de “Redacció”. Però ara ho havíem de fer. No podria ser d’altra manera. Ens havíem d’aturar i dedicar-te unes línies i un minut de silenci, malgrat que tu et mereixies molt més.

Joan Manrubia, als estudis de Ripollet Ràdio

Amic Joan, sempre et recordarem com aquella persona atenta, dialogant i disposada a “prendre un café” amb nosaltres per tal de tenir una excusa per xerrar de l’actualitat política de la ciutat. Per nosaltres sempre era un plaer trobar-nos i posar-nos al dia.

Deu ni do, quina sort ha tingut Compromís de tenir-te de “relacions públiques”! Tu sempre ens deies que eres militant d’aquest partit, nosaltres més bé podem dir que eres molt més, eres militant de Cerdanyola! Qui no t’estimava? De ben segur que la teva forma de ser, el teu somriure, la teva calma, el teu discurs pausat, la teva generositat, la teva sinceritat i el teu respecte ha deixat empremta pels carrers de Cerdanyola, en especial, pel teu Carrer Sant Ramon i de Ripollet, on exercies de cap d’estudis al CFA Jaume Tuset.

Tant de bo algun dia aquesta ciutat sigui la ciutat que somiaves i per la que lluitaves, seria el millor reconeixement a la teva persona. Ara descansa, amic, descansa en pau, que nosaltres continuem la guerra: amb lluites, sí, però amb calma i amb un somriure!

Una forta abraçada

L’equip de Cerdanyola Informa

Eras, instante, tan claro

Eras, instante, tan claro.
Perdidamente te alejas,
dejando erguido al deseo
con sus vagas ansias tercas.

Siento huir bajo el otoño
pálidas aguas sin fuerza,
mientras se olvidan los árboles
de las hojas que desertan.

La llama tuerce su hastío,
sola su viva presencia,
y la lámpara ya duerme
sobre mis ojos en vela.

Cuán lejano todo. Muertas
las rosas que ayer abrieran,
aunque aliente su secreto
por las verdes alamedas.

Bajo tormentas la playa
será soledad de arena
donde el amor yazca en sueños.
La tierra y el mar lo esperan.

Luis Cernuda