L’Educació diu “PROU”. Professores, estudiants de secundària i universitaris faran vaga aquest dijous

Les aturades durant tota la setmana, amb el dijous 29 de novembre com a dia fort, pretenen pressionar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament perquè elaborin i aprovin uns pressupostos que permetin recuperar les condicions laborals dels docents anteriors a les retallades. L’estudiantat universitari també convoca una nova vaga per la rebaixa del 30% de les taxes aprovades pel Parlament.

Manifestació_estudianti_barcelona_009-1024x683Diferents episodis de vaga tindran lloc durant aquesta setmana per pressionar el Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris perquè aprovin uns pressupostos que incrementin la despesa pública pel 2019, tenint en compte que el creixement actual del PIB a Catalunya és del 3,4%, segons l’informe anual 2017 de la Generalitat. Les coordinadores intersindicals exigeixen la revisió de les retallades per tal de recuperar, després de cinc anys de creixement econòmic, les prestacions de serveis públics anteriors a la crisi.

La vaga, que du com a lema “Unir lluites: Per uns pressupostos socials, revertim les retallades”, la convoquen la Intersindical-Confederació Sindical Catalana (CSC), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Confederació General del Treball (CGT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El dia fort de la vaga serà el dijous 29, on es preveu una aturada unitària de 24 hores no només en educació –de treballadores, universitats, estudiants de secundària i batxillerat, personal de cuina i d’educació en el lleure–, sinó també en sanitat i de dues hores a l’administració pública, entre les dotze i les dues del migdia, així com una jornada de vaga pel 12 de desembre. El dia 29 s’aprofitarà per realitzar una manifestació, que sortirà a les 12 de plaça Universitat i acabarà a plaça Sant Jaume, on s’espera que hi conflueixin diferents actors i lluites dels diversos sectors.

Els sindicats de l’àmbit educatiu convocants engloben més del 70% de la representació en ensenyament primari i secundari i animen tots els col·lectius, treballadores i estudiants a secundar la vaga. Entre les principals reivindicacions hi ha el restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal de primària i secundària, que són 23 i 18 hores respectivament, i que condicionaria la inversió de 45 milions d’euros per a la contractació de 3.400 noves treballadores. També subratllen la necessitat de reduir ràtios –un màxim de 22 alumnes a primària i 27 a secundària pel curs vinent per garantir que no hi hagi tancament de grups, i a partir del curs 2020-21 de 20 a primària i 25 a secundària, les mateixes que abans del 2010–, que suposaria una inversió de 50 milions d’euros. O la conversió dels terços de jornada en mitges jornades, el que suposaria una inversió de 10 milions d’euros. Les demandes afecten a tota l’educació pública de forma transversal, des de les escoles bressol fins a universitats i ensenyament postobligatori.


La deriva neoliberal des del 2010

Sota el lema “Ara toca educació pública, volem el 6%”, unes 2.500 membres de la comunitat educativa van sortir al carrer el passat 17 de novembre, tot i el dia de pluja, per reclamar el 6% del PIB que segons dicta la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC) ha de ser invertit en educació pública, i del qual, actualment, només s’inverteix el 2,04%. O el que és el mateix, als pressupostos del 2017 s’indicava una partida de 4.963 milions d’euros dels 15.546 milions d’euros que s’haurien de destinar a l’educació per fer complir la llei.

Aquesta xifra és “simbòlica”, explica Ramón Font, portaveu nacional d’USTEC-STEs, sindicat que forma part de la IAC,  “ja que en un país com Espanya, i amb l’austeritat imposada per la Unió Europea, encara que ho dicti la llei catalana, és una fita impossible d’assolir. Tenim un infrafinançament endèmic, fins i tot abans de les retallades”. Tanmateix, des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa –coordinadora que inclou sindicats generalistes (CGT, CCOO i UGT), de professorat (USTEC-STEs, AMRS i FMRPC), d’estudiants (AEP, AJEC, FdE, SE i SEPC), i associacions de famílies (FaPaC i FAPAES) i l’observatori de laïcisme Catalunya Laica– es denuncia que el cos normatiu que porta impulsant el Departament de la Generalitat des del 2010, lluny de pal·liar les retallades, “és cada vegada més neoliberal i menys democràtic.” L’aplicació de lleis com la LEC i la LOMCE, el Decret de Direccions, el Decret de Plantilles, les retallades de les funcions dels consells escolars o la proposta del nou Decret de Servei de Menjador Escolar, han provocat el deteriorament de la participació democràtica de professionals, famílies i estudiants pel que fa a l’educació de la població catalana.

El document fet públic a la roda de premsa posava de manifest que les accions del Departament han “precaritzat el sistema, les decisions no s’han consensuat amb la comunitat educativa i ha col·lapsat els centres educatius”. Les retallades pressupostàries que ha patit ensenyament, i que les diferents administracions de Mas, Puigdemont i Torra asseguraven “extraordinàries”, “encara no han estat recuperades, amb la conseqüència d’una aturada en el desenvolupament del sistema públic”. Els barracons, el deteriorament de les condicions laborals de mestres i professorat, la falta de planificació de places públiques, l’increment insuficient de les plantilles malgrat l’augment de la demanda, la massificació a les aules i especialment a l’ESO, la manca de places públiques de Formació Professional i l’augment de taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris conflueixen, segons denuncia el MUCE, a un flux migratori cap a opcions d’escolarització privades i concertades i alerten que aquest fet “és la situació ideal per argumentar el desmantellament de l’escola pública.”

Aquest fet, a més, agreuja la “cronificació de la segregació i desatenció a la diversitat”, amb la conseqüència que “no garanteixen el dret fonamental a l’educació.” Amb polítiques com el dret de l’elecció de centre, es genera competència entre centres educatius, també famílies, i es “mercantilitza l’educació pública sotmetent-la a la llei de l’oferta i la demanda”. En conseqüència, el MUCE denuncia un sistema educatiu públic que globalment no garanteix la igualtat d’oportunitats i que és menys democràtic any rere any.

El moviment estudiantil d’arreu de Catalunya, a través de les assemblees de facultat, ha convocat una vaga pel 29 de novembre, en coordinació amb altres manifestacions del sector públic, per tal de reclamar l’aplicació de la rebaixa del 30% de les taxes sobre els costos de les matrícules, aprovada en una moció al Parlament de Catalunya l’abril del 2016.

El moviment estudiantil ha convocat una jornada de vaga pel 29 de novembre a totes les universitats del territori, la qual s’estendrà també al 28 de novembre a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per tal de reivindicar les seves demandes locals. Durant aquestes jornades de vaga, membres de les assemblees de facultat paralitzaran les activitats lectives i administratives als centres docents universitaris, impedint així la realització de les classes habituals i donant lloc a una activitat nul·la per part del professorat i del personal d’administració i serveis.

Aquesta mobilització s’emmarca en el seguit de vagues i manifestacions succeïdes al Principat —amb seguiment arreu dels Països Catalans— des de l’any 2015. Al desembre d’aquell any, es va convocar una sèrie de consultes obertes a l’estudiantat en diverses universitats catalanes preguntant als estudiants sobre l’aplicació del model educatiu 3+2, impulsat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Els resultats d’aquest referèndum es varen saldar amb un contundent 95,2% en contra de l’aplicació del model 3+2 a la universitat (tres anys de grau i dos de màster). La participació en aquests referèndums va ser de mitjana un 250% superior respecte d’altres comicis vinculants a les universitats, com per exemple les eleccions al rectorat.

El 20 d’abril d’aquell mateix any culminava una jornada de manifestació del sector universitari la qual va acabar davant del Parlament de Catalunya, on es va aprovar una moció que propugnava la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. Des de l’aplicació del Pla Bolonya, les taxes universitàries van créixer arreu de l’estat, i Catalunya fou la comunitat autònoma on més ho varen fer, fins a un 60% més. La rebaixa d’aquest 30% suposaria tornar als preus previs a l’aplicació del Pla Bolonya. Tanmateix, segons explica la portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Laia Casas, l’objectiu del moviment estudiantil és el d’encaminar-se a la gratuïtat total del cost de la universitat.

Durant aquests darrers anys, diverses mobilitzacions a les universitats han succeït en format de vaga amb l’objectiu de reprovar, com diu Casas, “l’elevat i excessiu cost d’unes taxes que impossibiliten l’accés a la universitat a les classes més populars i obreres”, les quals augmenten any rere any. Una d’aquestes mobilitzacions, el desembre del 2016, va consistir en l’ocupació de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, de la qual els Mossos d’Esquadra varen desallotjar les estudiants concentrades per la força de forma contundent. A la Universitat Autònoma de Barcelona, on la vaga s’avança un dia abans, s’hi inclouen demandes específiques com l’expulsió de bancs i caixes de la universitat o la denúncia de l’elaboració de llistes negres d’estudiants i gravació indeguda amb càmeres de vigilància amb complicitat del Rectorat.

Laia Casas explica que aquesta “és una vaga que s’emmarca en l’elaboració d’uns pressupostos socials, i pel que fa al sector estudiantil, es posa sobre taula la demanda de la rebaixa del 30% de les taxes”, tot interpel·lant al conseller d’Economia, Pere Aragonès. Argumenta que “d’ençà de l’aplicació del Pla Bolonya, el 2012, s’ha produït un fenomen d’elitització del moviment estudiantil on la classe treballadora s’està quedant fora de l’accés a la universitat”. Alhora, Casas explica que aquest model que s’ha imposat a tota la Unió Europea “és incompatible amb la vida laboral i la vida estudiantil”.

Dos anys i mig després de l’aprovació de la moció al Parlament, aquesta no ha estat aplicada, i és per aquest motiu que des de les assemblees de facultat s’ha organitzat aquesta vaga “i totes les que facin falta fins aconseguir-ne l’aplicació”, diu Casas. Durant aquests anys, diverses estudiants han estat blancs de casos repressius, com ho són les encausades del cas de La Pública a Judici per haver participat en manifestacions i vagues en diverses universitats, i multitud d’estudiants han estat identificades o patit lesions a causa d’agressions físiques per part d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

Coincidència de mobilitzacions

Tanmateix, Casas expressa la importància del model organitzatiu del moviment estudiantil, el qual. a parer d’ella, “sorgeix de les assemblees de facultat i el moviment de base i, per tant, el SEPC i altres sindicats i col·lectius estudiantils hi donen suport i s’adhereixen a la seva vaga. La vaga pertany a les assemblees, no a cap sindicat”. Al SEPC s’hi sumen altres organitzacions com l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Assemblea Groga, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), CGT Ensenyament, la Unió de Sindicats de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC) i el Sindicat d’Estudiants d’àmbit estatal. La manifestació serà conjunta i està convocada pel dijous 29 de novembre a les 10.30 hores als Jardinets de Gràcia. Les expectatives a futur de la vaga són, segons Casas, “arribar a la gratuïtat de la universitat”, però explica que “s’han d’anar fent passes, i la primera és la rebaixa del 30%, a través de la lluita i pressió social als carrers”.

Aquesta vaga d’universitats coincideix amb una altra mobilització que engloba tota la comunitat educativa, des del Personal Docent i d’Investigació (PDI) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) fins a les escoles de secundària i primària. A aquesta vaga també s’hi sumen els sindicats i assemblees de professorat i treballadores que demanen una millora de la inversió en l’educació pública.  I, alhora, coincideix amb altres mobilitzacions d’altres sectors públics, com la vaga de Sanitat empresa aquesta setmana. El bloc estudiantil s’unirà a la resta de mobilitzacions en una gran manifestació conjunta dels sectors públics a les 12 del migdia a la plaça Universitat.

Aquestes notícies les han redactar Guillem Martí (1) i Marc Freixenet (2) per La Directa. Cerdanyola Informa les ha pogut compartir gràcies a la llicència Creative Commons.

Comparteix: