Dos refugiats a Cerdanyola: “Viure a la UAB és com si m’haguessin donat una segona oportunitat”

Al món, cada tres segons una persona ha de fugir d’allà on viu per poder salvar la seva vida per motius de guerra o vulneració de drets. La UAB porta tres anys treballant en diversos programes d’acollida per a la sensibilització i acompanyament de les persones refugiades. El pregó de Festa Major l’han fet en Maxwell i l’Ahid, estudiants refugiats que viuen a la UAB.

Des de l’any 2016, la UAB col·labora amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i coordina, a través de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), el programa que ha permès acollir entre 40 i 60 persones cada any a la Vila Universitària. A més, dins el programa d’acollida d’estudiants refugiats de la Generalitat de Catalunya, la UAB acull tres dels 18 estudiants refugiats procedents del Líban que participen al programa per continuar els seus estudis.

Aquest curs acadèmic, la UAB es destinarà a les persones migrades o refugiades, i el punt de partida ha estat la Festa Major, celebrada el passat 8 de novembre, quan es va presentar el lema #UABrefugi, l’Autònoma acull i dos estudiants de la UAB refugiats van llegir el pregó de la festa.

En Maxwell –procedent de Nigèria, estudiant del Màster de Ciències Polítiques de la UAB- i l’Ahid –procedent de Síria i estudiant d’idiomes- van haver de marxar de manera forçada del seu país perquè no hi podien seguir vivint. En Maxwell fa més d’un any que està al nostre país, hi va arribar creuant el mar, en una barca, des del Marroc, un viatge molt arriscat on algunes persones hi van morir. Ahid va arribar fa un mes i mig d’un camp de refugiats del Líban. Tots dos viuen en un pis a la Vila Universitària, al campus de Bellaterra.

-Quin és el missatge que heu volgut traslladar a la comunitat UAB amb el pregó de la Festa Major que heu pronunciat?

Maxwell: El que vull dir és que un no es pot fer a la idea del que suposa venir a Europa des d’on vinc. Jo venia a treballar, a integrar-me a la societat, a estudiar… però no tenia ni idea del que suposava no entendre l’idioma, una cultura tant diferent a la meva, estar allunyat de la teva gent, sense feina…

És molt més difícil del que qualsevol pot imaginar. Un munt de dificultats. Coses petites com el temps o el menjar, per exemple, són tant diferents. I una de les dificultats més grans és l’idioma. Tot això fa molt difícil trobar una feina o aconseguir documentació oficial. Tinc amics a altres països europeus i els hi passa el mateix. No entenem el sistema com aconseguir una documentació, per exemple…I al final del dia això afegeix més problemes als problemes d’una persona que ha arribat sol a un lloc totalment desconegut. La solució passaria per intentar donar una millor acollida de les persones refugiades.

Ahid: El missatge que vull donar és que qualsevol dia tu pots ser un refugiat. Tots som humans i tots vivim en aquest món. Avui dia ens ha tocat a nosaltres, perquè a Síria hi ha una guerra, però qualsevol altre dia –sobretot si mires el passat ho pots veure- pot ser la guerra en un altre lloc.

-Com veieu el futur després d’aquesta experiència?
Maxwell: La meva prioritat és aprendre espanyol. I penso que a Nigèria podria dedicar-me a obrir portes per altres que vulguin venir aquí a estudiar. I la manera seria ensenyant a la gent de Nigèria espanyol, perquè quan arribessin ho tinguessin més fàcil. A mi m’agradaria un dia deixar Espanya. És a dir, formar-me i tornar al meu país. És difícil integrar-se aquí perquè l’idioma per a mi és difícil.

Ahid: Si la pregunta me l’haguessis fet fa un any, t’hagués dit que no veig futur, perquè després d’estar un temps com a refugiat al Líban, no veus esperança ni veus com sortir-ne. És molt dur. Però passat un temps ho veig diferent. Després d’obtenir la carrera en Matemàtiques a la Universitat Damasc, al Líban, vaig obtenir un altre certificat com a refugiat al Líban. Veus que hauries de poder conquerir el teu futur, però com a refugiat ningú s’interessa per a tu. Però ara torno a sentir que estic avançant en els estudis.

-Quina creieu que és la solució a la crisi humanitària que es viu a Europa amb els refugiats?

-Maxwell: Una de les coses que s’hauria de fer és oferir més informació als països d’on venim sobre Europa perquè allà ho tenim idealitzat, i quan arribes aquí, et trobes amb tot un grapat de problemes que allà no som conscients. Ens pensem que venir a Europa és la solució a tots els problemes. I després crec que seria important que les persones adquireixin habilitats i formació directament a l’Àfrica, perquè el nivell de formació allà és molt baix, i així no necessitarien aspirar a venir fins aquí, tindrien una vida normal allà.

Ahid: La solució? La solució és que s’acabin les guerres. Tal qual. Però això tothom sabem que no passarà. I a més, caldria intentar millorar l’acolliment de les persones refugiades, que fos més fàcil, que se’ls fes sentir més com a casa.

-Com us sentiu a la UAB?

Maxwell: Jo aquí em sento molt afortunat. És una gran oportunitat per a mi poder viure en aquest entorn. Comparat amb els estudis que s’ofereixen a Nigèria, m’ajuda molt avançar personalment poder estudiar aquí. I viure a la Vila Universitària és una forma també molt important per progressar: estàs envoltat de professors, estudiants, investigadors, biblioteques, aules, … i em sento molt a gust. És com si m’haguessin donat una segona oportunitat.

Ahid: Jo porto un mes i mig vivint a la Vila Universitària. Estic estudiant espanyol i català en aquest campus. La gent és molt oberta i tothom és molt agradable amb mi, i això t’ho fa tot més fàcil i et reconforta. El que sí que veig és que l’idioma és molt important per poder comunicar-nos, i en això estic! Si aprengués ràpid l’idioma la meva integració seria molt millor. Però la gent aquí, a l’Autònoma, són súper amables, de veritat.

Aquesta entrevista ha estat publicada per la Universitat Autònoma de Barcelona.