L’Ajuntament de Cerdanyola, que no lluita contra el càncer impulsa el projecte “Lluita contra el càncer 2018″
És possible arribar a un acord sota el títol “Lluita contra el càncer 2018″ tenint a la ciutat abocadors tòxics descontrolats sense que el govern de Compromís hagi fet res per solucionar-ho? A Cerdanyola, sí. L’Ajuntament i l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Cerdanyola acorden impulsar el projecte ‘Lluita contra el càncer 2018′. Curiosament, Cerdanyola té focus importants de càncer, com els abocadors que el Govern municipal NO descontaminarà, o la possible instal·lació del crematori.
La regidora de Drets Civils, Elvi Vila, i la presidenta de la Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, Rocío López, signen un conveni de col·laboració per dur a terme el projecte
El conveni de col·laboració signat entre el municipi i l’entitat es destinarà a promoure la prevenció, sensibilització i lluita contra el càncer. Els objectius es concreten en donar a conèixer l’AECC i els serveis i programes que duu a terme, oferir un punt de trobada per persones que es troben en procés de superació de la malaltia, sensibilitzar sobre diferents tipus de càncer i divulgar informació actual sobre els mateixos i conscienciar sobre els beneficis de deixar de fumar i provocar un canvi cultural progressiu respecte a l’addició al tabac.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès contribueix al finançament del projecte esmentat amb una subvenció de mil sis-cents cinquanta euros (1.650 €).
La realitat: l’Ajuntament NO lluita contra el càncer
La realitat, però, és ben distinta als acords signats. La realitat que taca a tots els partits polítics que han passat – i passen – pel Govern de Cerdanyola té noms i cognoms: Abocadors Tòxics. Lluitar contra el càncer és lluitar per la neteja total de la plana del Castell, una lluita que aquest govern tampoc ha portat a terme i, a més, està impulsant un nou Pla Director Urbanístic a tocar dels abocadors, on viuran i treballaran milers de famílies i treballadores. De fet, el Govern ni tan sols ha portat al Parlament la moció de petició de declarar Can Planas sól contaminat. Deixadesa total de Compromís per Cerdanyola en matèria de prevencio del càncer.
Un estudi realitzat per investigadors espanyols i publicat a una prestigiosa revista internacional alerta sobre la major incidència de càncer en poblacions properes a incineradores i instal·lacions de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola.
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Environment International per investigadors de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (el principal Institut d’Investigació Biomèdica d’Espanya), deixà palés que l’abocador de Can Planas malmet la salut de la ciutadania de Cerdanyola de manera permanent, des que va començar a omplir-se fins a dia d’avui. I la seguirà malmetent mentre no es netegi tal com mana la Llei de sòls contaminats.
L’estudi, dels primers en analitzar aquesta problemàtica, conclou que estadísticament hi ha un risc elevat, tant per a homes com per a dones, de mort per càncer (estómac, pulmó, pleura, ronyó i ovari) en ciutats situades prop d’incineradores i plantes de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola. Els abocadors són “plantes de disposició”, és a dir, “dipòsits controlats”, tal com s’empra en el vocabulari oficial. A Cerdanyola en tenim més de 13, i de “controlats” no ho són gaire: Can Fatjó, Elena, Montserrat 1, Montserrat 2, Can Planas, Can Domènec, Avi Nord, Avi Sud, Antònia, El Molí, Miramon, Est AP-7, Oest AP-7, entre d’altres (veure plànol adjunt del Consorci del Centre Direccional). Altres centres de tractament de residus que contaminen el nostre territori són l’Ecoparc 2 de Moncada-Ripollet i la cimentera Lafarge a Montcada, que crema residus.
Tan sols al 2007, les 129 instal·lacions analitzades van alliberar 525.428 tones de substàncies tòxiques a l’aire i 4.984 tones a l’aigua. No cal dir que precisament aquest és un dels principals problemes que presenta Can Planas: la contaminació de l’aire i de les aigües, tal com ho han demostrat tots els estudis publicats fins a data d’avui.
El rigor d’aquest estudi es constata no tan sols per la metodologia emprada i l’extensíssima base de dades analitzada, sinó perquè, entre d’altres garanties de rigor científic, no s’han considerat les instal·lacions que havien començat a funcionar recentment perquè la influència en el desenvolupament dels tumors seria discutible si els períodes de latència mínims s’haguessin tingut en compte.
Es pot trobar l’estudi complet publicat al següent enllaç.
