Un any després, la uralita continua present al Taulí

Albert Lázaro, col·laborador de Cerdanyola Informa, va denunciar fa un any l’existència d’una teulada d’uralita al costat de l’edifici Albada. El Taulí va prendre nota però, un any després, la teulada d’uralita continua allà.

Albert Lázaro, un dels nostres col·laboradors, ha tret a la llum unes correspondències entre ell i Pablo Hernando, representant del Servei d’Atenció al Client de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En elles, Lázaro li feia constar a Hernando la seva opinió de les diferents ingressos que ha tingut en els darrers 24 mesos a l’hospital.

Aquestes missives de Lázaro estaven plenes d’agraïments a tot el personal sanitari, des del personal de recepció fins a les metgesses, passant, com no, per les infermeres. Un personal que, segons el pacient, “fan una feina impecable”, i que emmascaren la saturació del servei d’urgències gràcies al seu “l’esforç, dedicació i professionalitat”. En aquest sentit, Lázaro va preguntar – sense rebre resposta – “de quin temps estem parlant quan s’està dient que la situació d’urgències millorarà a mitjà termini”.

Estades hospitalàries a part, el que més crida l’atenció de les correspondències són les denúncies per l’existència d’una teulada d’uralita d’una caseta ubicada just davant de l’edifici Albada.

Aquesta denúncia es va realitzar en la primera carta (Juliol de 2017), que va ser resposta per Hernando dient que “han traslladat al responsable del Servei de Manteniment” la problemàtica de la cobertura d’uralita “pel seu coneixement i valoració”.

Un any després, Lázaro va tornar a enviar una carta en la qual també denunciava que la uralita continuava a la mateixa teulada. Va ser quan l’usuari de l’Albada va esclatar “perquè ha passat un any i no s’ha fet res al respecte”, “la direcció no m’ha donat la resposta directa de l’equip de manteniment”, i denuncia, de manera pública, que aquesta coberta d’uralita causa efectes nocius, tal com indiquen els estudis sobre aquest tema (a continuació).

Malaltia relacionada amb l’amiant en una població propera a una fàbrica processadora d’aquest material

Objectiu. L’objectiu del treball és conèixer les característiques clíniques i epidemiològiques de la població afectada per diverses malalties relacionades amb l’amiant (MRA), (persones que havien treballat i/o vivien a l’entorn d’una fàbrica processadora d’amiant). Els autors van triar aquest objectiu preocupats per l’elevada freqüència d’MRA detectada en l’àmbit de l’assistència primària de la zona i van publicar el seu estudi en una revista especialitzada en pneumologia.

Disseny. Es tracta d’un estudi retrospectiu de casos provinents de les 12 poblacions del Vallès occidental properes a l’esmentat focus emissor d’amiant (Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet del Vallès, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Llorenç Savall, Santa Perpetua de la Mogoda i Sentmenat), que, a més, comparteixen un únic hospital de referència (l’Hospital de Sabadell del Consorci Sanitari del Parc Taulí).

Emplaçament. Estudi de base poblacional dut a terme amb els casos identificats per les històries clíniques dels centres de l’atenció primària i la col•laboració de l’hospital a l’apartat de disseny.

Participants. Es recolliren els casos diagnosticats d’MRA entre l’1 de gener de 1975 i el 31 de desembre de 2006. Es considerà MRA qualsevol de les 10 alteracions i malalties causades per la inhalació de les fibres d’amiant, que trobem dividides en dos grans grups. Per una banda, un conjunt de 4 entitats malignes (el mesotelioma pleural, el mesotelioma peritoneal, el carcinoma broncopulmonar i un cúmul de neoplàsies relacionades amb l’amiant), i per l’altra una agrupació de 6 malalties no malignes (les plaques pleurals, l’engruiximent pleural, els vessaments pleurals, les atelèctasis rodones, l’obstrucció crònica al flux aeri i l’asbestosi, aquesta darrera, coneguda també amb el nom de fibrosi pulmonar per amiant).

Intervenció i mesures. Pel fet de no tractar-se d’un estudi d’intervenció, els autors van fer un recull de mesures clíniques i epidemiològiques entre les quals destaca la classificació de l’exposició a l’amiant segons el seu origen (per activitat laboral, per convivència amb un treballador exposat a l’amiant o per contacte ambiental per raó de la residència en la zona estudiada). En cas de tenir dos o més orígens, el cas es classificava pel que tenia l’exposició suposadament més alta. Es considerava l’exposició més alta la d’origen laboral, seguida de la convivència i l’ambiental. Tota la recollida d’informació es va fer entre els anys 2004 i 2006 i, al llarg de l’estudi, es van seguir al peu de la lletra els criteris de confidencialitat i ètica en el tractament de les dades personals, d’acord amb les recomanacions del Comitè d’Ètica de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol i el codi deontològic del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Resultats. Es va obtenir informació de 559 pacients que havien estat diagnosticats de 1.107 casos d’MRA. El resultat més important va ser que, com a mitjana, cada pacient afectat tenia gairebé 2 malalties de les 10 possibles que produeix l’exposició a l’amiant.

Conclusions. A banda del resultat més important ja descrit, l’estudi conté diverses conclusions interessants per a l’entorn català d’atenció primària, entre les quals destaquen: a) un de cada 4 afectats és una dona, b) dos de cada tres pacients tenen una edat compresa entre els 51 i els 76 anys, c) un de cada 4 pacients no ha tingut cap mena d’exposició laboral a l’amiant, d) la tendència a la detecció espontània de nous casos d’MRA és ascendent. També conclou que a l’entorn d’un focus emissor potent d’amiant és previsible que, per a unitats bàsiques assistencials amb volums assistencials de 1.600-2.000 persones ateses, hi trobem uns 6 o 7 pacients d’MRA, i que la incidència del mesotelioma en aquest mateix grup sigui de prop d’unes 7 vegades més alta que l’esperable en població no exposada (1) (que és d’un cas per milió de persones i any).
Conflicte d’interessos. Cap conflicte d’interessos, més enllà del desig d’oferir el millor als pacients d’MRA.

Comentari crític. L’amiant en forma de crisòtil ha estat un material extensament utilitzat a Catalunya durant el segle XX i les conseqüències rellevants per a la salut, estem tot just començant a veure-les ara. La zona on s’ha desenvolupat l’estudi ha tingut, durant més de 90 anys, una forta exposició industrial a l’amiant que, juntament amb el vent, la indústria complementària que es va generar i la mateixa activitat humana permeten explicar aquestes xifres importants d’afectació per MRA. No ens ha d’estranyar, doncs, que Cerdanyola sigui el municipi de l’Estat espanyol amb la taxa més gran de mortalitat per càncer de pleura (2).

La incidència de casos de mesotelioma i la seva tendència a augmentar en els anys vinents ja estava ben documentada; però no per al conjunt de l’MRA, que està entre les aportacions més valuoses que fa l’estudi. Dit això, és important que els professionals de l’atenció primària de Catalunya coneguin a partir d’aquesta publicació que convé esperar una progressiva presència de casos d’MRA en algunes de les nostres consultes, que poden ser de dones amb una edat no gaire elevada i que no els cal haver treballat directament amb amiant. Cal comentar que a Catalunya no és aconsellable el cribratge sistemàtic d’MRA en la població atesa en un entorn d’atenció primària, però sempre cal considerar l’efecte dels possibles focus contaminants d’amiant i més tenint en compte que hi ha persones que no saben que han treballat amb aquest material…

Hi ha poques raons per no fer gaire cas d’aquesta publicació. Els autors s’han trobat que: a) persones afectades per MRA no han volgut entrar a l’estudi per por de represàlies, b) els familiars d’alguns difunts per amiant no volen remenar el passat ni la seva memòria, c) hi ha afectats que pensen que anar al metge de família del CAP del poble equival a autoreconèixer que pateixes una malaltia social que estigmatitza (per por de dir de la gent), d) els malalts residents a Santa Maria de Montcada (població veïna a Cerdanyola i Ripollet) no han pogut entrar en aquest estudi perquè tenen com a referent un altre hospital a Barcelona i no poden dirigir-se al Parc Taulí, e) no s’ha fet cap mena de cribratge sistemàtic per trobar tots els afectats d’MRA i f) l’estudi dóna dades de contrast complicat per la dificultat que es troba el professional d’atenció primària per emplenar correctament els certificats de defunció quan la causa bàsica de la mort pot estar relacionada amb l’amiant. Així, les dades que ens donen els autors, tot i incompletes, són les millors que podem disposar en aquest moment. Ara bé, arribat el cas hipotètic d’haver de repetir l’estudi sencer, tot aquest munt d’inconvenients anirien desapareixent perquè estan relacionats amb l’avantatge d’usar la memòria històrica i desenvolupar la consciència social; perquè els pacients d’MRA de Santa Maria de Montcada estaran a la mateixa zona sanitària que Cerdanyola; perquè els afectats per alguna MRA es diuen els uns als altres on han d’anar perquè algú els atengui quant al seu problema amb l’amiant i perquè els beneficis de la formació que es va fent en aquest camp i l’augment en la qualitat de la certificació de les causes de la mort formen part de la millora contínua assistencial que duen a terme els nostres professionals.

Revisor
Rafael Abós
EAP Ripollet

1. Tarrés J, Abós-Herràndiz R, Albertí C, Martínez-Artés X, Rosell-Murphy M, García-Allas I, Krier I, Castro E, Cantarell G, Gallego M and Orriols R. [Asbestos-related diseases in a population near a fibrous cement factory]. Archivos de bronconeumologia. 2009 Sep; 45 (9) :429-34. link
2. Hillerdal G. Mesothelioma: cases associated with non-occupational and low dose exposures. Occupational and environmental medicine. 1999 Aug; 56 (8) :505-13. link