Èxit de la jornada “Història viva de la UAB”
Dins del cicle d’activitats que commemora el 50è aniversari de la UAB, professorat, membres del personal administratiu i exestudiants es van aplegar el passat 25 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per recordar el seu pas per la UAB i fer un recorregut al llarg de les diferents etapes de la institució.
Prop de 190 persones van assistir a la jornada “Història viva de la UAB”, un acte on antics estudiants de la Universitat i membres del personal docent i administratiu van evocar la història de la institució al llarg de les diferents dècades transcorregudes des de la seva creació, l’any 1968.
Conduit per la periodista Núria Ribó i amenitzat pel pianista Jesús Acebedo, antic estudiant de Psicologia i Història a la UAB, que va interpretar diverses peces musicals conegudes de cada època, l’acte va començar amb la benvinguda de la rectora Margarita Arboix.
Els primers anys d’història de la UAB (1968-1983) van ser comentats pel professor José Manuel Blecua, qui va recalcar que l’experiència havia estat inoblidable perquè “poques vegades es veia néixer una universitat”; Isona Passola, cineasta, productora i antiga alumna, qui recordà els excel·lents professors que es va trobar al llarg del camí; el professor Josep Montserrat, un dels autors del Manifest de Bellaterra (1975), que va explicar al públic assistent com van crear el document, un “document idealista, l’últim reducte de l’antifranquisme”; l’ex gerent Albert Busquets, que va parlar dels reptes que tenia la Universitat i com la imaginació va ajudar a assolir-los; i la professora Anna Sellés, que va tancar l’època explicant que “els anys més il·lusionants van ser els primers perquè tenies la impressió que estaves construint la universitat”.
La següent etapa (1984-2001) va anar a càrrec dels exestudiants Antoni Valero i Toni Casares, els professors Josep Enric Llebot i Margarita Blanch, i Montserrat Roca. Per la seva banda, Toni Casares, que fou l’impulsor de l’Aula de Teatre de la UAB, va explicar que va escollir aquesta Universitat perquè “era una universitat de campus, un lloc de cultura, que et permetia cultivar les emocions”. En aquesta línia, el professor Josep Enric Llebot va parlar de les “prestacions que oferia un campus com el de l’Autònoma” i va remarcar la importància que va tenir per a ell haver participat en la creació de la titulació de Ciències Ambientals. L’antic alumne Antoni Valero va evocar el seu pas pel campus en una “època de normalitat” dient que es veien com a “estudiants rebels sense causa intentant buscar-ne una”. Montserrat Roca, del PAS, va explicar com una gestió moderna i professionalitzada va esdevenir el millor suport a la recerca i a la docència. La professora Margarita Blanch va tancar l’època recalcant la importància que va tenir per a ella decidir venir a la UAB a formar-se.
Finalment, la darrera etapa (2002-2018) va començar amb el professor Miquel Molins qui, després de passar 47 anys a la UAB, va afirmar que “parlar de l’Autònoma és parlar d’una cultura”. Per la seva banda, el metge Miquel Vilardell va centrar-se en el problema que suposaven les retallades per a la Universitat i la recerca. Roser Juan, del PAS, es va referir al gran talent que hi havia i hi continua havent a la UAB. A continuació, Francesc Villacorta, també del PAS, es va mostrar optimista perquè “la UAB és encara una universitat molt jove, amb un gran recorregut per davant”. Per últim, la professora i ex estudiant Sonia Andolz va tancar l’època destacant que “l’Autònoma no era només estudiar, era una experiència. Vivies el campus”.
