Expressa’t: Economia i abocadors del Centre Direccional (CD)

Aquests 16 abocadors son potencials càncers per a una població de 200.000-225.000 persones que viuen 5 Kms. a la rodona del focus. Cerdanyola, Ripollet, Barberà i Badia afectades 100%. Sant Cugat, Montcada, Sabadell i Sant Quirze no tenen tota la població dins d’aquest àmbit.

Als llocs d’origen d’aquests tòxics van pensar que sortia a compte pagar transport i abocament clandestí per desfer-se fraudulentament del material que ells originaven i per Llei obligats a regenerar o precintar amb garanties de no contaminar. A Cerdanyola trobaren un mode molt més econòmic de solucionar-ho amb l’ajut i complicitat de les autoritats locals, empresaris i propietaris i concessionaris dels clots d’extracció d’argila. Tot això ben documenat.

I tot per aplicar un principi senzill d’Economia: abaixant els costos augmentem els beneficis. Quan, per un accident, una erupció de lava amb tot de tòxics per terra, aigua i aire posa al descobert el 2004 el que hi ha enterrat, ens assabentem que fins i tot a la Generalitat s’estava al corrent de totes les irregularitats. Molts tècnics de l’AMB, Medi Ambient,etc. intervingueren per desviar, encobrir,etc. el que amaga el subsòl dels terrenys del CD.

Quan es parla de “netejar”, no ens diuen que volen baixar el grau de contaminació a nivells legals, sempre troben la forma de “fer compatible” la contaminació present amb uns predeterminats usos d’aqueix territori. I tot això per què? Es que costa molts diners el netejar be. I qui fa el balanç cost/benefici? Doncs l’inversor que vol treure el màxim profit dels diners.

Mirem-ho, però, de un altra forma. Al anterior escrit meu sobre aquest tema ja deia que descontaminar requereix personal tècnic i força laboral menys qualificada ( va des de moure les terres fins a deixar-les “netes” i confinar els tòxics. Els llocs de treball generats multiplicat pel temps requerit be serà un bon actiu:salaris, impostos,recerca (pot generar patents),etc. Els terrenys, a Dret de Llei, passaran de ser un passiu (ep! si al Registre ho hem anotat com cal) a tenir un actiu (terrenys nets).

I els morts i afectats pels càncers degut a la contaminació? Quin valor els assignem? I aquí faig meu el que he sentit de economistes reconeguts: “ solo los necios confunden valor y precio”. Les darreres estadístiques (2008-2012) donen anualment 48.171 diagnosticats de càncer a Catalunya i els que acabaren morts en foren 16.554, quasi un terç. Si ho apliquem al radi afectat nostre ens surt la xifra de uns 500 morts. Si apliquem l’augment degut als càncers assenyalats a Environtment International, citat sota l’epígraf “Contaminació/Salut/Negocis” ens surt la xifra de incidència”promig” de 50-75 defuncions addicionals anuals en aquesta zona. I la pregunta ( en Ciència Econòmica) es: Quin valor, quin benefici expressat en euros ( €) te salvar aquestes vides? Algú pot posar la xifra?. Apart i relacionat amb això podem afegir la vàlua o valor de la Natura amb tots els seus serveis mediambientals que son suport de vida.

Roger Caballé-Ciutadà de Cerdanyola