Els centres sanitaris es mobilitzen per reduir les llistes d’espera
Una cinquantena de col·lectius en defensa de la sanitat pública d’arreu de l’Estat espanyol han convocat concentracions per denunciar l’espera que pateixen moltes persones per ser operades i els efectes de la privatització dels serveis.
Professionals protestant davant de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona sota el lema “Les llistes d’espera maten” / Freddy Davies
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les darreres dades sobre llistes d’espera aquesta setmana, coincidint amb la jornada de lluita estatal que avui preveu protestes davant de 41 centres sanitaris d’arreu de l’Estat espanyol. Amb les darreres dades de tancament del 2017, a Catalunya, hi ha 163.809 pacients esperant intervencions quirúrgiques i el temps mitjà d’espera és de 144 dies. Al País Valencià, amb xifres del mes de juny, 66.512 persones esperen una operació amb una demora de 107 dies. I a les Illes, el passat mes de setembre, un total de 12.693 persones estaven pendents d’una intervenció i esperaven una mitjana de 33 dies.
Tot i les particularitats dels diferents territoris, els col·lectius que avui convoquen davant dels centres sanitaris coincideixen en almenys tres demandes principals. Per una banda, veuen la necessitat d’activar un torn de tarda de quiròfans als hospitals. Enric Feliu de la Marea Blanca catalana subratlla que cal “posar en marxa el sistema públic al 100%”, d’aquesta manera es podrien reduir les llistes i evitar les derivacions a altres centres. Alhora, posen el focus en l’atenció primària, com a primer coll d’ampolla per a les persones, que han de passar cap a l’especialista per arribar a quiròfan i que, si els tempos s’allarguen, poden veure cronificada o agreujada la seva malaltia. La manca de dades fiables també és un aspecte que inquieta els col·lectius en defensa de la sanitat pública, ja que s’han detectat casos d’endarreriment d’entrada en llista d’espera o de gestió. En aquesta línia, a finals del passat mes de juny, el Parlament de Catalunya va exigir per unanimitat al Govern una auditoria externa per aclarir la gestió i informació de les llistes d’espera.
Òbviament, tot i que amb les dades a la mà de salut, a Catalunya el temps d’espera ha reduït respecte el 2016 un 15,3% i hi ha 1.019 pacients menys, que a les Illes la demora ha baixat a la meitat o que al País Valencià, en canvi, ha incrementat en nou dies i el número de pacients un 11%, cal una panoràmica més àmplia. La realitat a la sanitat pública arreu de l’Estat espanyol està marcada per unes retallades que en alguns territoris van començar el 2010. Al País Valencià va ser el 2012 quan s’aprovaren decrets que retallaven els pressupostos de sanitat en més de mil milions d’euros, i aquell mateix anys, el conseller de Salut del Govern Balear, Antoni Mesquida, va dimitir pel seu desacord amb les polítiques del govern del popular José Ramón Bauzá. A Catalunya, la sanitat catalana va perdre 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris durant els governs d’Artur Mas i en els darrers pressupostos, amb Comín al capdavant de la Conselleria, es van incloure 57 milions d’euros com a pla de xoc per afrontar les llistes d’espera. Enric Feliu recorda però, que inicialment, el Conseller va parlar de 100 milions pressupostats i a més, va admetre que ni aquesta quantiat era suficient.
Des de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat de Madrid denuncien que una gran quantitat de recursos de la sanitat pública es dediquen fonamentalment a pagar les empreses privades que la gestionen i a les multinacionals farmacèutiques. Precisament, coincideix que els territoris on més ha penetrat la privatització de la sanitat, tenen majors llistes d’espera, com Catalunya, Madrid o el País Valencià.
Fent una radiografia de l’Estat espanyol, els col·lectius també denuncien que hi ha moltes diferències territorials. Feliu lamenta que per a algunes especialitats pots trigar 150 dies a ser operat o més de dos anys en funció d’on visquis. Aquesta “discriminació territorial”, assegura, també s’arriba a produir entre centres: “una família de Badalona tenia dues setmanes de diferència d’espera en funció de l’ambulatori”.
Els efectes sobre al salut de les persones de l’espera són múltiples. Especialment en l’àmbit de traumatologia, les persones que han d’esperar un llarg període per ser intervingudes, sovint han de paliar els dolors amb medicació forta o morfina i després, fins i tot, s’arriba a necessitar un període de desintoxicació. Hi ha hagut casos greus i polèmics, com la mort de deu pacients al servei de cardiologia de la Vall d’Hebron entre agost del 2015 i maig del 2016, que investiga l’Audiència de Barcelona per aclarir si les retallades i les llistes d’espera en podrien ser les causants.
Com a taló de fons de les protestes hi ha la llei estatal 15/97 sobre la Habilitació de Noves Formes de gestió en el Sistema nacional de Salut, aprovada al Congrés espanyol fa vint anys, que va obrir les portes a la privatització. Les organitzacions convocants demanen que es derogui una norma va establir que els hospitals i centres sanitaris podien ser gestionats per qualsevol tipus d’entitats.
Aquesta notícia ha estat redactada per Gemma Garcia pel setmanari La Directa. Cerdanyola Informa ha pogut fer difusió gràcies a la seva llicència Creative Commons. Pots ajudar a fer que el projecte de La Directa continuï endavant subscrivint-te o fent-te sòcia.
