Cerdanyola, dos mesos de mobilitzacions contínues

Cerdanyola no és aliena a la resta de localitats que porten des de l’11 de setembre mobilitzant la ciutadania en favor del Referèndum, del seu resultat i en contra de l’actuació del Regne d’Espanya contra les institucions de Catalunya i els presos polítics.

El tret de sortida d’aquests dos mesos de mobilitzacions es va donar a la diada de l’11 de setembre, una diada marcada pels discursos a favor del dret a decidir el futur de Catalunya, un camí llarg que s’iniciava en 2012 i que va anar agafant forces des de la diada fins a la celebració del Referèndum. Altre fet que va marcar la diada d’enguany va ser l’absència del Partit Popular i Ciutadans, que van decidir no estar presents a l’acte de l’hissada de la senyera.

Una setmana després la ciutadania s’organitzava per empaperar la ciutat defensant el dret a votar. La convocatòria va ser un èxit i prop d’un centenar de persones van acudir a la crida, seguida a les xarxes socials sota el hastag #Empaperem. Aquesta campanya va ser una resposta ciutadana a la persecució d’impremtes que va realitzar la Guàrdia Civil a instància de la fiscalia i, com a conseqüència, la xarxa de ciutadanes mobilitzades va començar a créixer fins a arribar al seu punt àlgid: la defensa de les urnes el dia 1 d’octubre.

El 20 d’octubre es va realitzar una nova mobilització. Aquesta vegada en format de concentració en favor de les institucions catalanes. Era una nova resposta davant dels atacs que s’estaven produint per part del Regne d’Espanya contra les nostres institucions i els Drets Civils de la ciutadania. A la concentració es van tornar a escoltar els crits de «Votarem» i «No tenim por», alhora que es va cantar, de manera espontània, el cant d’Els Segadors.

Dos dies més tard, el 22 d’octubre, la plataforma «Universitats per la República», Òmnium Cultural i l’ANC organitzaven a la plaça Cívica de la UAB un acte de suport a la celebració del referèndum. L’acte va ser un èxit multitudinari i va comptar, entre d’altres, amb les intervencions de l’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, el Diputat de Podem Joan Giner, l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras i la regidora de Cerdanyola Elvi Vila.

El mateix dia 22 l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va fer una declaració institucional davant la citació que va rebre de la Fiscalia espanyola per anar a declarar com a investigat per col·laborar en la celebració del referèndum. L’alcalde lamentava que Catalunya estava vivint una situació d’estat d’excepció, on s’estaven vulnerant drets i llibertats dels catalans, així com l’autogovern de Catalunya, alhora que es reafirmava en què l’1 d’octubre les cerdanyolenques podrien anar a votar.

Quatre dies més tard, el 27 de setembre, s’iniciava una vaga educativa, convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que duraria dos dies, ja que es va enllaçar amb la convocatòria de la plataforma Universitat Per la República». Les organitzadores demanaven una educació al servei del poble i una victòria independentista al referèndum. La vaga va ser un èxit: els cinc instituts públics de secundària de la ciutat es van sumar.

El ritme de mobilitzacions no parava, i el divendres 29 Cerdanyola en Vaga es va reactivar per organitzar la vaga que es va programar per al 3 d’octubre, una vaga que es va sumar a una aturada de país. El grup va aconseguir agrupar a més de cent persones a les portes de l’Ajuntament i van poder organitzar el seu suport a la celebració del referèndum.

I per fi arribava la nit més tensa de la tardor. La nit on la ciutadania va ocupar els centres de votació per defensar les urnes, les paperetes i els sobres. La nit que donaria pas a una jornada històrica a Catalunya, una jornada que sortirà als llibres de text d’història: el Referèndum de l’1 d’octubre.
Per tal d’aconseguir defensar els centres de votació, la ciutadania va organitzar les «Festes de la tardor», aconseguint crear un ambient familiar i festiu carregat de somriures perquè s’havia aconseguit guanyar una petita batalla: obrir les portes dels col·legis electorals a l’hora prevista i finalitzar una jornada electoral tranquil·la – al nostre municipi -, on van arribar a votar un total de 17.120 cerdanyolenques. D’aquestes, un 83% van votar a favor de la independència de Catalunya.

La nit de l’1 d’octubre serà recordada a la ciutat com «la nit que es va despenjar la bandera espanyola de la façana de l’Ajuntament». Malgrat tot, la bandera del Regne va tornar a hissar-se dies més tard.

Lamentablement la tranquil·litat que es va viure a Cerdanyola no la van viure a altres localitats, on la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va utilitzar la força per carregar contra la ciutadania que estava fent cua per anar a votar, fins i tot avis i àvies, sense cap tipus de sentiments i al·legant que actuaven «de manera proporcionada».

Aquesta violència policial va ser la causa de noves mobilitzacions, convocades per l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. De nou, Cerdanyola va sortir al carrer, de nou, el crit va ser «No tenim por»

El dimarts 17 d’octubre les mobilitzacions continuaven, de nou, en forma de concentració a les portes de l’Ajuntament. El motiu va ser l’empresonament dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La concentració, que es va celebrar al migdia, va ser el preludi de la concentració més multitudinària que se celebraria al vespre.

Dues setmanes més tard es repetien les concentracions, aquesta vegada per respondre a l’activació de l’article 155 contra les institucions catalanes i, un dia més tard, per demanar la llibertat del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers del Govern cessats.
La resposta del Govern del Regne d’Espanya contra el resultat del referèndum sembla no tenir límits, i la ciutadania, de nou, es va tornar a organitzar el passat dijous 8 de novembre. Aquesta vegada en forma de Vaga General, convocada per la Intersindical-CSC, per tornar a demanar la llibertat dels presos polítics, detinguts per haver-hi obeït el mandat del poble que va votar Sí el dia del referèndum.