Cerdanyola Recorda: Mas Banús

Aquest antic mas, segons diu l’historiador Jaume Mimó i Llobet, “va ser derruït pels anys 1925, estava abandonat i oferia perill d’anorrear-se; nosaltres recordem aquest mas dels temps en què hi havia tota l’activitat i el moviment de la casa habitada. No ens ha estat possible trobar-ne cap fotografia, però direm que era de la mateixa arquitectura que els masos que avui subsisteixen: porta d’entrada a punt rodó, teulada a dos pendents; interiorment, la mateixa disposició de tots els altres. El nom Banús és el cognom d’una família que en fou propietària: a mitjan segle XVIII s’esmenta un Pau Banús. Aquesta finca pertanyia últimament als hereus de Jaume González, família emparentada amb la dels Mariner del mas Xarau.” El seu emplaçament estava on avui es troba l’Hostal Residència Los Palacios, situat al passeig Cordelles.

Foto de Can Banús als anys 1950. Actualment s'hi troba l'Hostal Los Palacios

Foto de Can Banús als anys 1950. Actualment s’hi troba l’Hostal Los Palacios

Diverses observacions referents a allò que s’ha esmentat. Quant al comentari de l’historiador Mimó respecte l’absència de fotografies del mas, nosaltres aportarem al final de l’escrit fotografies d’aquest edifici. Pel que respecta al parentiu del senyor Jaume González amb la família dels Mariner, ve donat que aquest senyor es va casar amb Marcel·lina Mariner. Aquesta senyora és la que va fer la donació del solar en què avui està emplaçada l’església de Sant Martí de Cerdanyola, així com també el solar on està construït l’actual Casal de Cerdanyola. Sobre aquest últim solar es va produir un curiós fet: a l’enderrocar-se el primitiu Casal Parroquial de Cerdanyola i construir-se el nou edifici del Casal, es personaren els hereus de la família González Mariner, tot reclamant els drets de propietat del terreny on estava emplaçat el casal, però no pas el terreny on es troben l’església i la rectoria. El motiu de la reclamació va ser que a l’escriptura de donació figurava que el lloc on es va construir el casal era d’usdefruit per al cultiu i recol·lecció de productes del camp pels clergues. A l’edificar-se per segona vegada l’edifici, els hereus van reclamar la propietat d’aquest solar al mossèn Josep Rosell, el qual va haver d’abonar una quantitat econòmica pactada per tal que el terreny figurés legalment com a propietat de l’Església.

Foto antiga de la masia de Can Banús (dècada de 1910-1920)

Foto antiga de la masia de Can Banús (dècada de 1910-1920)

L’àmbit territorial del mas Banús era més o menys la part esquerra del passeig Cordelles, el carrer Francolí, avinguda Diagonal, carrers del Camp, de Sant Casimir, de Sant Ramon, de Sant Martí, i fins a la part esmentada del passeig Cordelles. A més, hi havia una peça de terreny situada aproximadament a la part esquerra de l’Avinguda Flor de Maig, Avinguda de Santa Rosa i Carrer d’Anselm Clavé. Per últim, el carrer que va de la plaça de Sant Medir al Passeig Cordelles porta el nom de santa Marcel·lina com a dedicatòria a la senyora Marcel·lina Mariner.

Una altra anècdota fa referència a unes converses que vaig tenir fa molts anys amb Francesc Mariner, propietari del mas Xarau. Aquest em va explicar que les pedres del portal adovellat varen ser recuperades a l’enderrocar-se l’antic mas Banús i van ser col·locades al portal d’entrada del celler de mas Xarau.

Albert Lázaro

Novembre de 2017

Comparteix: