Del vell al nou, del nou al vell
Del vell al nou/ Del nou al vell ens mostra el treball d’una dotzena d’artistes que, a partir de la seva creativitat, plantegen una mirada diferent al patrimoni que ens arriba del passat i que va configurant la nostra memòria i la nostra identitat.
A partir dels fragments que ens arriben anem construint un relat que ens ajuda a crear una identitat i ens dóna pistes d’allò que volem ser a partir d’un ahir que hem construït des de l’avui. L’artista forma part d’aquest entrellat que va creant la nostra memòria, però al mateix temps, des de la seva mirada, pot ajudar-nos a posar en qüestió motius i raons que han fet una determinada memòria que ens configura.
L’exposició “Del vell al nou/ Del nou al vell” mostra diverses mirades d’artistes i teòrics que ens ajuden a qüestionar aquesta memòria utilitzada per tal d’anar construint una nova realitat.
Exposició produïda conjuntament per Museu d’Art de Cerdanyola i Arts Santa Mònica
Museu d’Art de Cerdanyola
20 octubre – 31 gener 2017
Cinc textos escrits per diferents autors (filòsof, historiadors i crítics d’art) ens ajuden a plantejar-nos qüestions que ens facin obrir la mirada del futur que anem confeccionant. Textos: Xavier Antich. Joan M. Minguet, Mercè Alsina, Bernat Puigdollers, Txema Romero. Cada text encapçala un àmbit que obre amb una reflexió la creació dels artistes: Daniela Ortiz/Xose Quiroga, Jesus Galdon, Tom Carr, Jordi Tolosa , Patricia Gomez/Maria Jose Gonzalez, Jordi Canudes/Isabel Banal, Mariona Moncunill /Sergi Botella. Sitesize.
“Ens han robat la historia; ens la roben, encara” és el text de Joan M. Minguet que parla de la qüestió plantejada a l’obra de Daniela Ortiz i Xose Quiroga “Estat/Nació” on es mostra la relativitat de la història que coneixem i que ha anat configurant el relat de les accions d’alguns dels homes homenatjats a les nostres viles i ciutats.
“Entre l’oblit i el record. La difícil memòria” de Xavier Antich obre pas a les obres: “Història de l’art sense nom” de Jesus Galdon, en la qual a través d’una sèrie d’intervencions virtuals es posa en mans dels espectadors una sèrie de qüestions que obren reflexions sobre la historia de l’art, els seus protagonistes i les estructures que els sustenten. Per altra banda Jordi Tolosa amb l’obra “World Things Museum” obre una reflexió a mig camí entre la ironia i la revisió sobre la tendència de catalogar i classificar tot allò que ens permet construir la nostra memòria. Per acabar en aquest àmbit Tom Carr amb la seva obra “Ecos de Carles Buïgas” fa una reinterpretació de l’obra del creador de la Font Màgica, tan arrelat a Cerdanyola, a partir de les noves tecnologies, però també a partir d’una revisió actualitzada dels plantejaments que van guiar a Buïgas en la creació de la seva Font.
“Patrimoni per construir identitats” de Mercè Alsina ens ajuda a plantejar els motius que fan que considerem que alguns elements patrimonials són dignes de ser conservats i altres no. En aquesta línia l’obra de les artistes valencianes Patricia Gomez i M. Jesus Gonzalez “Libro Celda 157” recupera imatges i fragments de les parets d’una presó abandonada, mentre que la peça de Jordi Canudes i Isabel Banal “Hospital 106 4rt 1ª” planteja les transformacions i enderrocaments produïts en la modernització del barri del Raval.
“Com definim la nostra realitat “ de Bernat Puigdollers acompanya la peça de Mariona Moncunill i Sergi Botella “Catalunya en miniatura” , una visió del que conservem, com ho fem, i com ho utilitzem , conceptes aplicables a molts dels elements del nostre patrimoni i de la nostra memòria.
Per acabar, un element que caracteritza aquesta mostra és que, a cadascun dels llocs on es presenta, s’incorpora l’obra d’un artista local que aporta una mirada reflexiva sobre algun element patrimonial de la ciutat que acull la mostra. En el cas de Cerdanyola l’equip Sitesize proposa la possibilitat d’interrogar el patrimoni des del territori i el paisatge com una mirada que pot obrir aproximacions diferents amb la seva obra “El torrent de Valldaura” i per situar l’obra i el museu que acull la mostra, el seu director Txema Romero ha preparat el text. “Crear un futur.Una escletxa entre el passat i el present”
Aquesta mostra serà presentada posteriorment a Arts Santa Mònica , gener a abril 2018, i comptarà amb la participació de Carlos Pazos que està preparant una instal.lació que farà una revisió de la seva exposició “Un elefant en els llimbs “ celebrada l’any 1993.
Posteriorment, durant el darrer trimestre del 2018 , la mostra es presentarà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
L’exposició ha estat comissariada per Fina Duran , el disseny i la direcció del muntatge ha estat realitzada per Jordi Tolosa i el disseny gràfic per Gerard Llimós/El local.
