Expressa’t: Espanya: que puc entendre per aquest nom? (i II)

Si miro el mapa resultant de segregar Catalunya de la resta de l’actual Espanya, observo que no marxem amb reserves energètiques ni matèries primeres bàsiques. Apart de no tenir res d’això, tenim un 20-40% del territori no apte per conreus industrials o assentaments urbans degut al desnivell o pendent del terreny ( més del 20%). La resta d’Espanya esta mes ben dotada. Aleshores, què passa? Com es que aquest 8% del territori (Catalunya)i que no arriba al 16% de la població, ha de ser una peça cabdal per quadrar els números de una superfície 16 vegades superior amb una població més de 6 vegades superior, i, sobre el paper, en millor disposició?

Pot ser que anem a la Història. Catalunya intenta per primer cop influir en el disseny d’Espanya després del enderrocament de la reina Isabel II (per cert l’artífex principal el català General Prim)i que donarà pas a la I República amb més llibertats i trobem catalans que volen contribuir al seu futur. Per be que trobem catalans a les altes esferes polítiques de Madrid, ja ens diuen les cròniques que eren mal vistos i que “ no encaixaven”.

Quan es perderen les darreres colònies el 1898 es repatriaren grans capitals: els “indianos” d’arreu d’Espanya, emmirallant-se en Madrid, es compraren títols nobiliaris i substituïren uns cacics rendistes agraris per uns altres. Tot seguia igual. Els “indianos” catalans miraren Europa, es fan una gran mansió, que no Palau, i amb la resta munten una fàbrica, com a França, Anglaterra o Alemanya. Això comportà altres empreses auxiliars, sindicalisme, lluites obreres.. com a la propera Europa.

La guinda la posà els anys 30 del segle XX el fundador de la Falange, versió espanyola delfeixisme, amb aquella sentència: “España es una unidad de destino en lo universal” que vol dir UNA, GRANDE Y LIBRE. El lector comprendrà que eleven la paraula España al nivell de mite, y com tot mite te els seus sacerdots dotats de la seva interpretació per a cada moment.

Aquest sacerdots son els que guanyaren la Guerra Civil 1936-1939, i després de la mort de Franco, es reencarnaren en el Partido Popular i PSOE després de la Transacció ( que no Transició) per a seguir amb el mite seguint ells com a intèrprets d’aquest designi providencial.

Han canviat les modes, però, els interessos segueixen sent els mateixos d’acord amb les noves tecnologies de producció i, sobre tot, de manipulació del llenguatge, opinió i relacions socials.

Roger Caballé