La lluita contra el crematori es manté viva

La lluita contra el crematori, que es va iniciar amb la creació de la Plataforma Cerdanyola diu NO al Crematori l’octubre de 2016, continua més viva que mai. El grup demana que el Govern Municipal impedeixi la seva construcció per motius de salut pública.

El passat ple de juny la plataforma va aconseguir que el plenari debatés una moció contra la construcciódel crematori. Aquesta moció es va presentar en juny perquè el pròxim 31 de juliol és una data clau per la lluita: l’Ajuntament perdrà el control de la situació perquè Truyols iniciarà la via judicial.

Abans de debatre-la, Arnau Bria, portaveu de la plataforma, va demanar a tots els partits que donin suport. Un suport que li van anunciar la majoria dels partits, excepte del PP i PSC, que van acabar votant en contra.

Aquest temps d’audiència pública també va servir per mostrar la llunyania entre el PSC i la plataforma, fins a arribar a moments on el portaveu del PSC, Víctor Francos, donava la sensació que menyspreava a la plataforma, insinuant que era un muntatge del Govern: “Aquí va haver-hi un acord de govern que va fer alcalde a escolà que va donar suport al sr. Grau i sra. Sola al grup d’Escolà, la Reina i el Miró. 15 vots i ni una sola mesura sobre el crematori, per tant, podríem aturar el crematori? 15 vots. Governar implica prendre decisions, no muntar plataformes”. Bria va recordar que el PSC no va assistir a la darrera taula de treball on es va parlar de la moció.

La moció presentada constava de sis punts, presentats pel regidor Ivan González:

1. El compromís de totes les regidores i regidors per evitar la construcció del crematori.
2. El suport a la mobilització veïnal per a la recerca d’alternatives i solucions que no impliquin construir el crematori.
3. La voluntat política de resoldre la concessió actual dels serveis funeraris municipals vetllant er la proporcionalitat de l’ús dels recursos públics en allò que es refereix al cost d’aquesta resolució.
4. Un cop resolta la concessió actual, procedir a una nova licitació per a la concessió de serveis funeraris que no inclogui la construcció d’un crematori ni cap altre element que pertorbi la qualitat de vida del veïnat de la zona.
5. Instar al govern a què paral·lelament a la cerca i desenvolupament de solucions per garantir la no construcció del crematori encarregui estudis a institucions supramunicipals per detectar possibles deficiències en l’expedient en l’àmbit ambiental, urbanístic o de protecció de la salut publica.
6. Instar al govern a postergar la tramitació de qualsevol llicència per a la construcció del crematori fins a haver rebut i valorat els estudis citats en el punt anterior.

Tots els partits van votar a favor excepte PP i PSC. Calet (PP) es va mostrar preocupat perquè aquesta moció posava en dubte la tasca de diversos departaments de l’Ajuntament que van participar en la redacció de la llicència. Alhora va demanar que “si volen resoldre el contracte, vagit per una via més directa”. Aquesta “via directa” era la mateixa que va proposar Francos (PSC): “tenen una solució, resoldre el contracte i pagar la indemnització d’un milió i mig”.

Reunió amb Marc Sanglas

El passat 22 de juny Helena Solà (ERC) va convidar a la plataforma “Cerdanyola diu NO al Crematori” a una reunió amb el diputat al Parlament de Catalunya Marc Sanglas (ERC). La plataforma va poder explicar el marc legal que regular els crematoris de cadàvers a Catalunya (RD 100/2011 28 Gener). Aquest RD agrupa les instal·lacions contaminants de l’aire en diferents grups i situa els crematoris en el grup B (la mateixa categoria que els forns de pa). Actualment la Generalitat només ofereix uns criteris per establir valors límit d’emissió que no són, en cap cas, vinculants. És durant el procés de tramitació de la llicència que l’autoritat competent estableix els límits que creu convenients.

Però la legislació espanyola també obre la porta a què les CCAA puguin regular sobre aquestes instal·lacions contaminants i aquesta era el motiu pel qual la plataforma estava tan interessada en aquesta reunió: volem instar a la Generalitat a crear una llei real i més restrictiva sobre els crematoris. Europa ja està legislant seriosament sobre els crematoris incloent criteris d’emissió sobre TOTES les substàncies contaminants, períodes de revisió de les instal·lacions, etc. i, probablement, la idea seria transportar la normativa europea el màxim possible. En Marc Sanglas es va comprometre a estudiar el marc legal actual i incloure la plataforma en el procés de debat.

Molta feina i reunions

La Plataforma ha estat treballant de valent buscant informació per redactar un petit dossier sobre el crematori en el qual expliquen l’estat actual, les possibles solucions i els estudis ambientals. El dossier va ser entregat en març als partits polítics que tenen representació al plenari.

El dossier mostrava que és possible que la legislació mediambiental actual doni peu a l’Ajuntament a exigir a Truyols una instal·lació de màxima qualitat i que, amb la informació de funcionament que l’empresa ha entregat fins ara, no es pot permetre que operin, ja que hi ha moltes llacunes i procediments per explicar, com per exemple “Com reportaran els valors de les emissions telemàticament? Com asseguraran que no es cremen taüts amb metalls pessants, vernissos, pintures,…? Com i quan es netejaran els filtres? Com es funcionarà en cas d’avaria?”.

La Plataforma també recordava que la legislació sobre crematoris pot ser elaborada per cada comunitat autònoma, és a dir, que els partits amb representació al Parlament de Catalunya poden canviar la legislació i, d’aquesta manera, aconseguir canviar el contracte.
Allà el Govern va explicar que estava treballant amb Truyols per tal de vendre una parcel·la del Centre Direccional i que l’empresa construís un tanatori de gestió privada a canvi de renunciar al contracte (i una indemnització). Aquesta porta, però, va quedar totalment tancada quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va aturar el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional gràcies a una demanda de l’antiga Plataforma de Cerdanyola Sense Abocadors.

En aquella mateixa reunió Compromís va informar que va demanar un segon informe jurídic als Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona per tal d’esbrinar si hi ha marge per poder modificar el contracte (el primer informe jurídic, fet pels tècnics de l’Ajuntament, afirma que la modificació contractual no és possible).

La resta de partits també van prendre paraula a la reunió: ERC, que havia paralitzat el contenciós que havia interposat als jutjats on denunciava un defecte de forma en l’assignació de la contractació, va demanar al jutge que dicti sentència. ICV va demanar un acord polític unànime perquè el ple voti la priorització de la construcció del tanatori ignorant el crematori. Segons ICV aquest acord podria donar peu a l’aturada de la construcció del crematori. PdeCAT continuava insistint en què la modificació contractual és viable i volien esperar al segon informe de la Diputació per estudiar aquesta o una nova via. Ciutadans, per la seva part, es van mostrar contents en veure que s’havia recorregut a la Diputació per aconseguir noves respostes.

Desmuntant el contracte amb Truyols

Altra tasca que ha realitzat la plataforma és l’anàlisi en profunditat del contracte que va realitzar l’Ajuntament amb l’empresa Funerària Montserrat Truyols.

La plataforma va descobrir que el crematori no apareixia en el contracte administratiu, sinó en el plec de clàusules, en el subtítol “servei annex al tanatori”, juntament amb els serveis de “sales auxiliars” i un llarg etcètera. Sembla que el contracte volia amagar aquesta construcció altament contaminant.

Al mateix contracte apareix que “les accions a realitzar sobre els arbres hauran d’estar supervisades pel departament de Parcs i Jardins de l’Ajuntament”, però no diu res sobre qui serà l’encarregat de controlar el crematori.

Altra cosa que va cridar molt l’atenció a la plataforma sobre el contracte van ser els preus del servei. Segons el document, aquests estaran marcats pel concessionari (Truyols) lliurement, mentre que l’Ajuntament no hi podrà incidir en el mateix. Per a més inri, els preus seran revisats anualment, a petició del concessionari.

Segons la plataforma, això és una arma de doble fil, ja que “si el servei és barat pot ser que altres funeràries sense crematori vulguin utilitzar-ho per incinerar a les noves instal·lacions en comptes de fer-ho al crematori de Collserola.

La “preocupació” del PSC en el tema ambiental

Quan el Govern del PSC va fer públic el concurs del contracte, va decidir donar punts a diferents aspectes que consideraven importants. En aquest cas, l’Ajuntament va sol·licitar el servei de reforma del cementiri, el tanatori, el crematori i altres serveis funeraris amb un varem de 100 punts. D’aquests 100 punts, tan sols 5 premiaven la cura del medi ambient, mentre que valorava amb 51 punts a la millor oferta econòmica, tornant a demostrar altre cop que l’economia està per sobre que la salut de les persones.

El 31 de maig va arribar l’informe elaborat per la Diputació de Barcelona i el dimecres 7 de juny es va presentar a la taula de treball, on van assistir membres de la plataforma i la majoria de grups polítics de l’Ajuntament, a excepció del PSC i PP. La plataforma valora com a “molt profitosa” la reunió, ja que va veure “la voluntat d’una majoria amplia del plenari per buscar una solució real i definitiva a la construcció del crematori”.

Suport del poble

Durant aquest any de vida la Plataforma ha rebut el suport de centenars de ciutadans, mig centenar d’establiments comercials i entitats municipals, com el Club d’Esports de Muntanya de Cerdanyola, Stop Direccional, els Castellers de Cerdanyola, l’Associació dels Diables de Cerdanyola, l’Associació de Familiars de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Cerdanyola (AFFACC). l’Associació de cuidadors de malalts d’Alzheimer de Cerdanyola, ACFA, els Arriers de Sant Antoni Abat, entre moltes altres.

Antecedents: Per què hi ha un projecte d’instal·lació d’un crematori a la ciutat?

El passat setembre de 2013 l’Ajuntament, encapçalat pel PSC, va aprovar un projecte per construir un tanatori i un crematori al cementiri de Cerdanyola del Vallès. El projecte es va adjudicar a l’empresa Truyols que, a canvi, hauria d’invertir 1.800.000 € per reformar el cementiri. El crematori, que donaria servei a tota la comarca, estaria regulat per una legislació sobre emissió de gasos que data de 1976 i que no estableix cap tipus de control sobre les emissions. Si bé és cert que l’empresa es va oferir a instal·lar uns filtres, aquests no estaran regulats i, en cas de no funcionar, l’administració local no podria sancionar l’empresa de cap manera. El crematori quedaria situat a uns 500 metres de l’IES Gorgs, a uns 800 metres de l’Escola Bressol Montflorit, a menys d’un kilòmetre de l’escola Turó de Guiera i a 400 metres de les primeres poblacions de la ciutat.

El passat 29 de Setembre, durant el ple municipal, l’Ajuntament va exposar una via per la qual es tancava l’opció de construir un tanatori a la nostra ciutat però, després de no arribar a cap acord, ja que la majoria de grups van acordar deixar el punt sobre la taula, la presa de decisió va quedar prorrogada fins al ple d’octubre. Aquest fet va preocupar el grup de ciutadanes que han creat la plataforma, ja que demanen un “No clar”.

Veient tot aquest enrenou i preocupats per l’impacte a la salut de tots els que vivim a Cerdanyola, un grup de veïns i veïnes van decidir crear una plataforma per mostrar el seu total rebuig cap a crematori.

Les emissions dels crematoris augmenten el risc de patir malalties greus i mortals

La cremació és una activitat potencialment contaminant de l’aire que respirem, així ho afirmen els experts i , fins i tot, Greenpeace va publicar un informe de 92 pàgines al respecte. La gent que viu a prop dels crematoris tenen pitjor qualitat de vida, un major risc de patir malalties i un increment de la mortalitat prematura associada als contaminants atmosfèrics que desprèn la instal·lació.

Com en qualsevol procés de combustió es generen nombroses substàncies contaminants com són els òxids de nitrogen, el monòxid i diòxid de carboni, gasos àcids com diòxid de sofre i el clorur d’hidrogen, partícules, compostos orgànics i metàl·lics. Els més conflictius són els contaminants persistents, és a dir, els que s’acumulen en el cos. D’aquest últim tipus, en els crematoris es genera mercuri, dioxines i hidrocarburs aromàtics.

Les dioxines són un problema greu per a la salut fins i tot en petites quantitats. Inclouen una gran varietat de compostos amb diferent toxicitat. Produeixen danys en sistema endocrí, a escala neurològica, en la reproducció i provoquen alguns tipus de càncer. Les dioxines s’acumulen fonamentalment en el teixit gras dels animals i les persones i triguen molt temps a eliminar.
El mercuri és perillós pels seus efectes sobre el sistema nerviós i en especial durant l’embaràs. Igual que les dioxines, s’acumulen en el teixit gras de les persones i dels animals. La major part del mercuri que acumulem en el nostre cos procedeix del consum de greixos animals com peix, carn, greix, mantega, etc.

Un perill per a l’embaràs

Els científics de la Universitat de Newcastle van publicar un informe que demostrava que les dones embarassades que viuen a prop d’incineradores o crematoris poden patir un risc major (un 17% més) de tenir nadons amb malformacions congènites. Segons la professora Louise Parker, en analitzar les dades “trobem un augment en el risc de patir espina bífida i defectes cardíacs relacionat amb la proximitat als incineradors, i un augment en el risc de patir anencefàlia (una anormalitat cerebral) i altres anomalies congènites relacionades amb la proximitat als crematoris”.

Les imatges d’aquesta noticia són del Facebook de la Plataforma.