La PAH lamenta la resposta “penosa” de l’Ajuntament

Prop de mig centenar de persones s’ha agrupat a les portes de l’Ajuntament per demanar al govern municipal una solució per una parella que ha estat desallotjada. L’Ajuntament ha emès un comunicat on explicava que la família afectada “no compleix els requisits” i la PAH considera “penosa” la resposta i anuncia que el Govern de Compromís no està complint les lleis.

Després de l’acció que va realitzar la PAH en l’acte de celebració dels dos anys del Govern de Compromís, la plataforma va aconseguir que l’Ajuntament aconsegueixi una solució provisional: un hostal per 150 euros setmanals. Aquestes condicions, però, tenen una data límit i la PAH s’ha tornat a concentrar a les portes de l’Ajuntament per tal de demanar una solució definitiva.

El portaveu de la PAH Ripollet – Cerdanyola, José Vilacañas, ha recordat que, segons la Generalitat, Cerdanyola té 213 habitatges buits registrats. El portaveu demana al govern que treballi per aconseguir més habitatges socials. L’equip de Govern va explicar que està treballant per arribar a aquesta solució, alhora que va remarcar, tal com informa el portal de notícies de l’Ajuntament, que “no volem aplicar criteris igualitaris, sinó equitatius i això és el que s’està fent”.

Respecte als habitatges socials, la regidora Elvi Vila va anunciar que s’està treballant per incrementar-los. Aquests, explicava la regidora, “s’assignaran tenint en compte els paràmetres que ens venen marcats i els propis de Serveis Socials”. En aquest sentit, l’Ajuntament ha emès una nota de premsa per aclarir comentaris que s’estan escampant per les xarxes socials i pels carrers de la ciutat.
El comunicat institucional recorda que l’adjudicació dels habitatges d’emergència social respon a uns criteris tècnics i estrictes establerts per la Mesa de Valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a emergències socials en compliment de la llei d’emergència habitacional 24/2015.

Segons el govern, el cas denunciat per la PAH no compleix els requisits

En el comunicat, l’Ajuntament aclareix que el cas a què es fa referència a les xarxes socials, no compleix cap dels requisits de la llei esmentada. Entre altres criteris, es prioritzen els casos de famílies monoparentals amb menors a càrrec, persones sense ingressos i persones per a les quals la seva única font d’ingressos és el RAI (Renda Activa d’Inserció). Respecte al cas No compleix cap dels requisits d’emergència social

Des de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament es treballa en les polítiques socials donant la millor resposta possible a les situacions d’emergència de persones i famílies en situació de vulnerabilitat de la ciutat. L’Ajuntament disposa d’un programa de primera atenció adreçat als serveis socials bàsics amb la finalitat d’informar, orientar i assessorar a les persones que ho necessitin. També existeixen programes d’ajuda com el de pobresa energètica o el d’aliments… tots ells encaminats a cobrir les necessitats de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

La PAH considera “penosa” la resposta del govern municipal

La PAH, mitjançant les xarxes socials, ha emès un comunicat on considera “penosa” la resposta de l’Ajuntament. La PAH considera que la institució local “s’està saltant les lleis i estan dient que hi ha persones en pitjors condicions quan Compromís deia que anaven a erradicar la pobresa a Cerdanyola”. Per tal de mostrar que l’Ajuntament està incomplint les lleis, la PAH ha facilitat les següents dades:

• El 30 de desembre de 2016 va entrar en vigor la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, sent per això d’obligada aplicació des d’aquesta mateixa data.
• Que les administracions públiques de Catalunya, per tal de protegir a les persones que es troben en risc d’exclusió residencial, poden adoptar diverses fórmules d’actuació, les quals es troben actualment previstes a l’article 3.1 de la llei 4/2016 de referència: mediació, expropiació, reallotjament, dotació d’ajuts, etc. En relació amb aquesta última, l’Administració ha de dotar dels ajuts econòmics necessaris a les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial o en situació de vulnerabilitat per a garantir el seu accés i ús a un habitatge digne, garantint així el dret a l’habitatge digne i adequat com a dret fonamental reconegut ja als articles 26 i 47 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a l’article 47 de la Constitució, i a l’article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (en congruència amb la Declaració Universal de Drets Humans).
• Que l’article 5.6 de la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, en vigor des del 6 d’agost del 2015 i, en defensa dels desnonaments que no es troben en l’empara de l’article 16 de la llei 4/2016, obliga a les administracions públiques a garantir “en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser de llur habitatge habitual”. Aquest deure recau tant sobre els organismes competents en matèria d’habitatge de la Generalitat de Catalunya, com sobre l’Administració Local del territori, d’acord amb el que regula la llei.
• Que l’administració, d’acord amb el que exposa l’article 6 sobre acció pública de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge, ha de “complir amb la legislació en matèria d’habitatge, així com amb les disposicions i mesures establertes pel planejament urbanístic referides a l’habitatge”. En conseqüència, les administracions seran responsables dels danys patrimonials soferts als ciutadans, ja sigui per accions o omissions de les mateixes. Així doncs, els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques per les lesions que els hi hagin causat, sempre que siguin resultat del funcionament dels serveis públics, d’acord amb el que exposen els articles 106.2 de la Constitució i 32.1 de la Llei 40/2015.
• Que el text legislatiu es remet als apartats 10 i 11 de l’article 5 de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, per definir què entenem per “situacions de risc d’exclusió residencial”. D’aquesta forma, es troben en aquesta situació les persones i unitats familiars que: “tinguin uns ingressos inferiors a 2 vegades l’IRSC, si es tracta de persones que viuen soles, o uns ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, si es tracta d’unitats de convivència, o uns ingressos inferiors a 3 vegades l’IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb dependència. En el cas que els ingressos siguin superiors a 1,5 vegades l’IRSC, cal un informe de serveis socials que acrediti el risc d’exclusió residencial”. I, junt amb aquestes persones, i de forma excepcional: “persones i unitats familiars que superin els límits d’ingressos que s’hi fixen, sempre que disposin d’un informe dels serveis socials que acrediti que estan sotmeses a un risc imminent de pèrdua de l’habitatge i no disposen d’alternativa d’habitatge pròpia” (http://habitatge.gencat.cat/…/taules-dingressos-de-referen…/).

L’Ajuntament disposa de sis habitatges socials

En matèria d’habitatge, Cerdanyola, una ciutat amb gairebé 60.000 habitants, només sdisposa de sis habitatges socials. Actualment cinc d’aquests estan donant resposta a situacions d’emergència habitacional. L’Ajuntament ha anunciat que destinarà 132.955,68 euros a la reforma de quatre nous pisos de l’edifici de l’avinguda de Sant Iscle i passar així a disposar de 10 pisos. La 1a Tinent d’Alcalde i regidora de l’Àrea Social, Elvi Vila, destaca que “amb aquestes mesures, el govern està complint l’objectiu d’anar augmentant el parc d’habitatges destinats a emergències habitacionals”.

Paral·lelament, l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb l’Agència Catalana d’Habitatge per conèixer l’estat d’ocupació dels pisos de l’edifici de La Clota que pertanyen al registre d’HPO (Habitatges de Protecció Oficial) i que són propietat de la Generalitat de Catalunya. El govern ha negociat amb l’AHC a la Mesa d’Emergència destinada a oferir habitatge a aquelles persones o unitats familiars que es troben en situació d’alt risc social de 19 pisos l’esmentat edifici.

A més, Elvi Vila explica que “ja s’ha iniciat la tramitació per sol·licitar formalment a l’Agència Catalana de l’Habitatge la priorització d’adjudicació de pisos d’Habitatge de la Mesa d’Emergència que es trobin en territori de Cerdanyola del Vallès, a les persones empadronades al municipi l’adjudicació d’aquests pisos d’HPO per a casos d’emergències socials de persones de Cerdanyola”.

El cens d’habitatges buits ja està realitzat

D’altra banda, el govern municipal ha complert amb el seu objectiu de realitzar un cens d’habitatges buits a través del treball d’un inspector encarregat de validar el registre de pisos propietat dels bancs. El següent pas és articular les actuacions necessàries pera que els bancs posin aquests pisos al mercat amb preus assequibles o incloure’ls a la borsa del programa de medicació de l’Oficina Local d’Habitatge. Aquest mateix treball també s’està realitzant pel que fa als habitatges buits de particulars amb la intenció que les persones propietàries vulguin llogar el seu pis mitjançant el programa de mediació. Els pisos que formin part d’aquest programa podrien ser susceptibles de ser utilitzats en casos d’emergència.

Aquesta notícia s’ha realitzat mitjançant fonts de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la PAH Ripollet – Cerdanyola.