Cerdanyola Comerç i Serveis s’adhereix a la campanya contra el Top Manta

L’Associació de Comerciants “Cerdanyola, Comerç i Serveis” ha posat sobre la taula el debat del top manta adherint-se a la campanya de la Generalitat contra aquesta pràctica comercial que porta com a eslògan “No t’enganyis, no només compres un producte fals”.

La campanya a la qual s’ha adherit l’associació local recorda que els productes del Top Manta no han passat cap control de qualitat; que comprar-ne és una activitat il·legal que comporta multes de fins a 2.000€; que aquesta compra alimenta grups organitzats, i que perjudica l’activitat econòmica de la ciutat i del país. En definitiva, anuncia que el principal perjudicat pel Top Manta és tota la societat.

L’associació entén que, tot i que a Cerdanyola no tenim un problema generalitzat, sí que hi ha llocs i dies, com el mercat setmanal de les Fontetes els divendres, en què a alguns carrers propers es troben manters. Són conscients que el problema no es resol només amb vigilància policial, com s’ha pogut comprovar en municipis on “pateixen” molt més aquest fenomen, sinó que cal que la ciutadania no hi compri.

Comerç i Serveis creu que la compra al Top Manta no es pot emmascarar com si fos un gest solidari, ja que, de fet, és profundament insolidària, perquè perjudica els comerciants, no contribueix a la societat via impostos i perpetua les màfies. Finalment, demanen que qualsevol activitat comercial informal a la via pública compleixi les lleis i normatives de la ciutat i del país.

És el Top Manta el principal responsable dels problemes econòmics del comerç local i de la societat?

En aquesta campanya la Generalitat no només fa que la responsabilitat econòmica del petit comerç recaigui en la pròpia ciutadania. Assenyala als manters com a “caps de turc” dels problemes econòmics dels comerços de les ciutats. L’eslògan és molt clar ”No t’enganyis, no només compres un producte fals”. El contingut del missatge, carregant contra el top manta, també queda ben clar. No aborda el consum responsable per part de la ciutadania en tot el seu espectre. Tampoc fa un “cant” en positiu a engrescar la gent a comprar al comerç local i la seva importància. I per això ens preguntem: on és el debat de fons i raó econòmica de molt pes que no s’ensuma enlloc? Per què el dit acusador de la Generalitat de Catalunya desvia l’atenció de qui afecta directament sobre petits negocis i comerços? On es parla en aquesta campanya sobre el model comercial de les grans superfícies i monopolis?

 

L’impacte de les grans superfícies comercials 

Les grans superfícies comercials provoquen un impacte més que considerable sobre el comerç local, el comerç de proximitat de tota la vida. Aquest, és un dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora d’analitzar el consum a les ciutats i que no es valora gens en aquesta campanya que està basada en el tema que qüestionem.

Si ben és cert que molts comerços i serveis acaben tancant la seva activitat al no quadrar els les comptes a final de mes a causa de la pressió, en gran part dels casos, de les grans superfícies comercials, molts d’altres aguanten estoicament retant a aquest Goliat i adaptant-se a la situació com poden. Busquen mecanismes atractius i continuen amb l’atenció més que personalitzada que sempre han tingut amb la clientela. Tot i així, ningú els hi assegura el futur. Als petits comerços mai els bonificaran econòmicament, no seran exemptos d’alguns impostos, i les administracions de torn no els hi posaran la catifa vermella en cap situació.

Manters, fills del capitalisme més salvatge

Aquests col·lectius que sobreviuen amb la venda ambulant il·legal són un reflex d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust, un reflex del capitalisme més salvatge. Malgrat que són joves perfectament vàlids per treballar, la llei d’estrangeria no els reconeix com a població en situació regular, motiu pel qual no tenen cap altre mode de vida més legítim. Tractar de destruir el top manta és destruir l’única via de vida que tenen aquestes persones en un sistema que els vol deixar al marge i pot tenir dures conseqüències pels venedors: confiscació de les seves mercaderies, detencions i ingressos en CIEs.

Molt sovint, els productes del top manta i els dels comerços són produïts als mateixos països, a les mateixes fàbriques i amb les mateixes condicions de semi-esclavitud o esclavitud (inclús infantil). En aquest sentit, Oxfam va treure un informe sobre “Drets que pengen d’un fil” on explica la situació d’explotació en les fàbriques tèxtils de Centreamèrica, similars a les de moltes empreses en Xina o Bangladesh.

Més enllà: molts productes oficials i rèpliques tenen les mans brutes

Tal com informa La Directa, els quatre productes estrella del Top Manta són les sabatilles esportives, les samarretes de clubs de futbol, les bosses de mà i les ulleres de sol. Nike, Adidas i Puma són les tres marques que, respectivament, ostenten la llicència per fabricar la roba esportiva del FC Barcelona, el Reial Madrid i el RCD Espanyol. Nike, per exemple, compta amb 744 centres de producció i 99.880 treballadores a 43 països, segons dades de la revista especialitzada Modaes. La seva activitat productiva es fa a través de tercers. El gruix de les subcontractes es troben a la Xina, el Vietnam, Tailàndia, Indonèsia, Sri Lanka, el Pakistan, Malàisia, Turquia, Mèxic i Cambodja. El 42% de les sabatilles esportives es fan a la Xina i un 6% de la producció mundial de samarretes surt d’una única factoria de l’empresa Yue Yuen Industrial. En aquesta extensa xarxa de fàbriques, on les treballadores reben remuneracions d’entre 50 i 150 euros al mes, les sabatilles esportives tenen un cost de producció inferior a un euro, tot i que després es vendran als Estats Units i a Europa per un preu cent vegades superior.

Yue Yuen Industrial, entre d’altres, rep el disseny de samarretes i sabatilles abans que surtin al mercat per poder fer els encàrrecs de la matèria primera. Un cop produïda la remesa encarregada per Nike, el material sobrant roman als magatzems. La solució a les elevades despeses d’emmagatzematge és un win-win per a totes les parts .Nike no rubrica un contracte d’exclusivitat amb la fàbrica – això abarateix la contractació del servei – i, com a contrapartida, amb l’estoc sobrant, es fabriquen samarretes i sabatilles sense la llicència oficial, però amb el mateix disseny i els mateixos materials que han quedat als magatzems. Nike és permissiva amb aquesta pràctica, ja que això garanteix un mercat més ampli per les tèxtils asiàtiques amb qui fabricarà a preu de saldo. És a dir, la producció, el transport, la distribució i la venda de moltes rèpliques es fa mitjançant les mateixes empreses que treballen per a Nike. És el detallista o el manter qui opta per estampar-hi el segell de la marca o no.

El Top Manta és delicte

Des de l’1 de juny de 2015, i com a conseqüència directa de la llei mordassa, el Top Manta és delicte i pot suposar 600 euros de multa i, en cas de no poder pagar-la, com es dóna en la majoria de casos, els venedors ambulants s’enfronten de sis mesos a dos anys de presó i l’expulsió del país.

En desembre de 2016 els manters es van manifestar a les portes del Congrés dels Diputats per reclamar que la venda en el carrer, que és el seu mode de subsistència, quedi fora del Codi Penal.