El Kilian Jornet, el “nano” que abraçà l’Everest en una gesta insòlita i històrica
Es podria dir que en Kilian Jornet té dues mares:
la Núria, la mare biològica, i la mare Muntanya;
de Cerdanyola a la Cerdanya.
On posa l’ull posa el peu i va deixant petjades de profundes reflexions sobre el que fa, sobre el que sent, sobre la seva manera de vida. La seva passió és la muntanya, la natura i córrer. Córrer com si no hi hagués un endemà. D’aquí cap allà, on els seus somnis i el vent del nord el porten.
Aquest cul inquiet ple de vitalitat i de pell curtida pel sol i el vent “és un nano noble i humil“, expliquen orgullosos la Paquita Buron i el Francesc Burgada. Són els seus avis materns i són veïns de Cerdanyola de tota la vida. Li diuen que sembla que tingui peus de cabra per poder fer el que fa i enfilar-se a tot arreu. I és que aquest jove de 30 anys ja ha pujat molts cims del món i batut desenes de rècords mundials amb l’estil propi que el caracteritza.
L’Everest
Equipació per pujar l’Everest. Imatge: Summits of My Life
La seva última gran proesa ha estat ascendir i descendir l’Everest (8.848 m.) dues vegades en menys d’una setmana, el 21 i 27 de maig de 2017. La primera va trigar només 26 hores, però tenia malestar físic i no va quedar conforme. Volia pujar al 100% per poder gaudir-ho millor i superar-se a sí mateix, però en millors condicions.
Aprofitant que encara tenien permís per estar al Nepal uns dies més, no s’ho va pensar dos cops i el 27 de maig va tornar-hi. Aquesta vegada va superar el seu repte personal i va trigar ni més ni menys que 16 hores. Anava corrents i amb l’equipació mínima: sense els meritoris xerpes, sense cordades fixes i, a més a més, sense oxigen artificial. Una gesta mai vista.
Edmund Hillary i Tenzing Norgay al 1953. Imatge: National Geographic
Casualment es complien 64 anys des que de manera oficial el neozelandès Edmund Hillary i un dels pocs xerpes reconeguts mundialment, en Tenzing Norgay, marquessin un hite en la història del cim més alt del planeta, l’Everest, allà pel maig del 1953 en una travesia que va durar 47 dies.
En Kilian va pujar completament sol l’últim tram i, probablement, hagués estat molt més dur encara si no hagués sentit els ànims del seu amic, company d’aventures i càmera especialitzat Sébastien Montaz-Rosset.
Altre fet insòlit, i que mai s’havia donat, és que en Kilian en el primer ascens a L’Everest en solitari, va sortir des del últim poble habitat, antic Monestir de Rombuk a (5.100 m), en lloc de fer-ho des del camp base avançat a 6.400 m, des d’on els alpinistes acostumen a utilitzar.
Terratrèmol del Nepal al 2015
Kilian Jornet (dreta) i Jordi Tosas (d’esquena) a la Vall de Langtang – Nepal. Imatge: SummitsOfMyLife
Ja havia estat al Nepal a l’abril del 2015. Tenien prevista l’expedició a l’Everest però el dia d’arribada es van trobar que poques hores abans havia hagut una de les grans sacsejades del tristement conegut com terratrèmol del Nepal. Aleshores, van decidir quedar-se i aprofitar els seus coneixements per ajudar als equips de rescat a l’alta muntanya a zones inaccessibles. Segons comenten els avis, al Kilian se li van trencar costelles al caure-li roques a sobre durant un rescat a l’alta muntanya. Tot i així, ell i l’equip van continuar col·laborant en tot el que van poder.
Gràcies al Sébastien Montaz-Rosset, company d’expedicions, fotògraf i cineasta van poder enregistrar un documental anomenat “Langtang”, un homenatge als habitants dels pobles sepultats durant els dies que van formar part dels equips de rescat.
El llegat familiar: l’amor per la muntanya, la senzillesa i l’educació en valors
Imatge: Pinterest
Nascut a Sabadell, tot i que de ben poc no neix a Cerdanyola a casa dels avis. Va viure durant 10 anys a “Cap del Rec” un refugi d’alta muntanya a la Cerdanya, al cor dels Pirineus. A 2.000m. sobre el nivell del mar va gaudir sempre amb la Naila, la seva germana menor, d’una infantesa feliç i envoltada de tots els recursos i paratges naturals que els oferia l’entorn del refugi. I és que, tant la seva mare com el seu pare eren amants del muntanyisme i, de ben segur que aquesta llarga convivència amb la mare natura va influir en la seva determinació no de vèncer els cims mes alts, ans al contrari, poder abraçar-los amb tendresa.
La Naila, La Núria i el Kilian. Imatge: àlbum familiar
En aquella època, Eduard Jornet era el guarda del refugi i expert en muntanya, com la Núria Burgada, que va poder unir les seves grans passions com a mestra rural al bellmig dels Pirineus. Actualment és professora d’esports de muntanya i s’encarrega del Centre de Tecnificació d’Esquí a Catalunya. Els pares ja de jovenets recorrien els cims del món sempre que podien i, quan el Kilian i la Naila van néixer, van continuar fent-ho adaptant-se a la nova situació amb els petits, amb “molta naturalitat i firmesa”, ens expliquen la Paquita i el Francesc. Per anar a l’escola rural més propera havien d’anar amb esquís i així ho feien, sense mandra. De fet, l’esquí de fons és una de les modalitats esportives que continuen gaudint des d’aleshores.
En Kilian amb tres anys va pujar el seu primer “tres mil” al Tuc de Molières, a la Vall d’Aran. Als cinc va culminar l’Aneto i als sis, amb la Naila de quatre, van fer el seu primer “quatre mil” pujant al Breithorn, als Alps italo-suïssos. Als deu anys va fer la travessia d’un costat a l’altre dels Pirineus. El més significatiu és que per a ells eren excursions on jugaven i gaudien, s’ho passaven d’allò més bé. Tant la Núria com l’Eduard, a través dels valors de la muntanya els han transmés la confiança i tenacitat per a perseguir els seus somnis, i així ho estan fent.
Summitsofmylife.com
Summits of my life (Cims de la meva vida)
L’Everest formava part de Summits of my life, un projecte personal del Kilian Jornet, amb el recolzament de companys i família, que té com a objectiu aconseguir la millor marca en l’ascens i descens d’algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta.
Mens sana in corpore sano
L’espiritualitat, la seva filosofia de vida i l’estat físic, són eixos clau per poder arribar a fer el que fa. I és que el Kílian conrea, amb constància i alhora atreviment i confiança, tant el seu cos com la seva ment. Té la capacitat de quasi mimetitzar-se amb la natura, forma part d’ella amb plena consciència i 24 hores al dia, allà on és ho té ben present. La respecta, es respecta i es necessiten mutuament.
Ha estat capaç de plasmar les seves reflexions als llibres “Córrer o morir” i “La frontera invisible” on, tot i que la seva intenció no és ser inspiració de ningú, les seves paraules deixen petjada. Ens convida a veure la vida amb el got ple, i assegura que els fracassos són els més importants aprenentatges. A més de tot això, procura incidir als seus missatges en que més enllà d’etiquetes, tots som persones.
Familia Jornet-Burgada recolzant la campanya #RefugeesWellcome #OpenBorders a favor de totes les persones que fugen de la guerra, la fam i la misèria.
A través del company Albert Lázaro, vam visitar la Paquita i el Francesc per fer quatre fotos i que ens expliquessin alguna anècdota del Kilian per afegir a la notícia. De manera absolutament espontània i sense preparar res, vam acabar enregistrant unes imatges i declaracions que hem considerat tan especials que complementen la notícia i que no podíem deixar-les de banda tot i que en alguna ocasió es solapen algunes veus.
Amor d’àvies i d’avis, un amor incondicional: Kilian Jornet
*Recomanem veure el vídeo a l’ordinador o dispositiu de pantalla gran.
