Jaume Llansó Torras, quart càrrec de confiança del Govern
Jaume Llansó Torras és el quart càrrec de confiança (contracte a dit) nomenat pel Govern liderat per Compromís per Cerdanyola. Aquest nou càrrec substitueix a David Fernández Gázquez.
Jaume Llansó. Imatge: Artur Ribera (Tot Sant Cugat).
L’Ajuntament de Cerdanyola, governat per Compromís, ha designat a Jaume Llansó Torras com a tercer càrrec de confiança. Aquest és el quart càrrec que designa el Govern i arriba per substituir a David Fernández Gázquez per omplir les tres places “a dit” que el nou consistori va aprovar al ple del mes de juliol del 2015, contradient el que sempre havia defensat Compromís quan estava a l’oposició: ocupar aquestes places amb treballadores de l’Ajuntament.
Jaume Llansó ocuparà l’Àrea Social que ocupava David Fernández per donar suport a l’exregidor del Govern Daniel Mallén (ERC). El nou càrrec de confiança va néixer l’any 1970 a Barcelona, és psicòleg social i Màster d’ESADE en Direcció i Funció Pública. Durant els darrers anys ha ocupat càrrecs de confiança dels Ajuntaments de Mataró, Barcelona i, ara, Cerdanyola.
A Mataró li van designar, el setembre del 2003, com a director de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró (IMPEM), càrrec que va deixar en 2005 després del “Cas Llansó”, un cas on l’exdirector denunciava mòbing i ERC l’acusava de “falta de professionalitat i l’abandó de les responsabilitats del càrrec que ocupava”. Per la seva banda, el comitè de treballadors, un cop va marxar Llansó, va assegurar “haver-se sentit desorientats, descoordinats i desprotegits en els darrers dos anys” – període dirigit per Llansó.
Jaume Llansó ha manifestat a Cerdanyola Informa que, fruit de la denuncia de casos de corrupció, van patir una manipulació mediàtica i van estar víctimes, ja que van tenir complicacions a nivell de vida laboral “perquè venien directament a per nosaltres”, manifesta Llansó. El conegut “Cas Llansó” va sortir a la llum l’any 2005, un any en que en aquest país poca gent s’atrevia a parlar de corrupció. Llansó va adreçar una carta a l’alcalde exposant els fets contrastats i en pocs dies va dimitir el tercer tinent d’alcalde. Després d’aquests fets Llansó va participar en el documental “Corrupció, organisme nociu”, en que es denunciaven diferents casos de corrupció.
Amb l’entrada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Llansó va continuar la seva carrera “de confiança” i va ser nomenat, amb règim de plena dedicació, conseller tècnic per donar suport al regidor i al funcionament dels òrgans de govern de Sarrià – Sant Gervasi.
Ara, Jaume Llansó, com a assessor de l’àrea de polítiques socials, suposarà un cost per les arques municipals de 45.000 euros/any, el que resulta una mitjana de 3.750 euros mensuals.
Manca de debat i transparència
L’elecció de Jaume Llansó ha estat marcada, com la resta de càrrecs de confiança, per la manca de transparència i de debat.
L’Assemblea de Compromís no ha tingut coneixement d’aquesta contractació fins a l’últim moment, un cop estava ja executada. Aquesta pràctica trenca amb els principis del partit – abans candidatura -, on tots els temes eren tractats en assemblea per arribar a consensos.
Amb aquesta contractació Compromís continua contradient el que va defensar quan estava a l’oposició, on es mostrava contra els càrrecs de confiança i volia apostar per treballadors de la casa per ocupar aquests llocs de treball. Aquesta contradicció suposa un cost anual de 135.000 euros per les arques públiques.
Altre punt que ha marcat aquesta contractació és la transparència. De nou, els canals de comunicació de l’Ajuntament han omès aquesta contractació i han tornat a faltar a la paraula a la qual es van comprometre a l’inici de mandat: publicar-ho quan estigui tancat el contracte. L’Ajuntament de Cerdanyola on ha publicat el currículum del nou càrrec de confiança.
L’Ajuntament no compleix la seva paraula i amaga la informació que demanem.
Guanyar punts per entrar en “Els comuns”?
Malgrat que encara queden dos anys, durant aquests mesos les cuines dels partits ja treuen fum preparant-se les properes eleccions municipals, unes eleccions que es presenten amb grans canvis, un dels quals podria ser l’entrada a la ciutat de la fórmula d’Ada Colau amb una “Cerdanyola en Comú”.
Aquesta proposta, a la majoria de ciutats és una barreja de sigles dels autoanomenats “partits del canvi”. A Cerdanyola, Compromís està interessat en entrar en aquesta fórmula perquè, en cas de no aconseguir entrar-hi, la representació plenària del grup d’Escolà es podria veure afectada.
Dins d’aquesta partida que està començant, el contracte de Jaume Llansó (excàrrec de confiança de Barcelona en Comú) podria entendre’s com una declaració d’intencions de Compromís per obrir-se les portes a la participació dins del que podria ser “Cerdanyola en Comú”, per “no perdre la partida”, ni el poder aconseguit en maig del 2015.
