Cerdanyola Recorda: La Funerària Montserrat de Truyols

Em plau publicar un treball de recerca sobre la Funerària Montserrat de la família Truyols. Ara bé, hom no farà referència al fet de la construcció als terrenys de l’església vella de Sant Martí d’un futur tanatori amb un crematori de cadàvers comarcal (que pensa agrupar set pobles del Vallès), sinó que em referiré als orígens d’aquesta funerària. Aquest altre apartat el deixo pels meus conciutadans, que estan lluitant contra aquest projecte i que compten amb el meu suport i simpatia.

La documentació tan en paper com oral sobre el naixement d’aquesta empresa que he pogut replegar és la següent:

Sembla ser que la Funerària Montserrat fou fundada aproximadament l’any 1860 per un fuster de nom Francisco Truyols, natural de Palau de Plegamans que es va establir a Cerdanyola i es va casar amb una noia de Sant Cugat del Vallès. Ara bé, també podria ser que la funerària hagués estat fundada pel seu fill, Joan Truyols i Xercavins. Del matrimoni d’aquest darrer nasqueren dos fills, en Joan i en Tomàs Truyols Altayó. En Tomàs es va casar amb una noia del poble que es deia Teresa Morera. D’aquesta unió va néixer la Pilar Truyols Morera, que es va casar amb un noi de Ripollet de nom Antoni Costa. Actualment el fill d’aquest últim, Tomàs Costa Truyols, dirigeix l’empresa amb l’ajuda de la seva filla. I fins aquí la nissaga dels Truyols.

Ara farem un xic d’història dels Truyols, tot i que ens centrarem més en la part de la funerària que no pas en la de la fusteria. La primera vegada que hom ha trobat el nom de la funerària és en una acta municipal que acredita l’existència d’aquesta. L’acta de l’any 1911 va concedir a Joan Truyols i Xercavins el servei públic d’enterraments. Tenia el seu domicili al carrer de Sant Ramon, nº 174, i la fusteria, regentada pel seu fill Joan, al nº 115 del mateix carrer. El taller on es feien els baguls i que estava administrat per en Tomàs estava situat al número 42 del Passatge de Maria Lluïsa. Als anys 40 hom va conèixer l’operari que feia els baguls. Era un home molt popular i natural de Vic. Se’l coneixia amb el nom del Vigatà.

Al morir el patriarca Joan Truyols i Xercavins l’any 1962, l’empresa es va dividir: l’hereu Joan es va quedar la fusteria del carrer Sant Ramon nº 115, la casa pairal del nº 174 d’aquest carrer, així com el taller de baguls del Passatge Maria Lluïsa; mentre que el benjamí Tomàs es va quedar amb la casa de l’Avinguda de la Creu Roja on vivia, el furgó funerari Renault amb matrícula B-56711 i la titularitat de la Funerària Montserrat Truyols. El taller de baguls es va ubicar al carrer Barberà, on hi treballaven uns tres operaris.

A partir d’ara hom explicarà situacions vinculades o explicades per en Tomàs Truyols i Altayó, ja que l’any 1949 vaig treballar a casa seva, a l’Avinguda de la Creu Roja, que fa cantonada amb el carrer Barberà, on hom estava contractat pel mestre de cases Josep Morral Feliu. D’aquí ve que, malgrat la diferència d’edat, va néixer una bona amistat que va durar mentre en Tomàs va viure. Només explicaré algunes coses que interessen perquè formen part de la no agradable història en època revolucionària i de guerra.

Quan l’any 1936 cremaren l’Església Nova de Sant Martí, varen treure tot allò que hi havia dins la nau i fou cremat davant de la plaça. Al peu de l’altar major hi havia una tomba on estava enterrat el mecenes de la parròquia, el polític Planas i Casals. Però un dels incontrolats en va treure les despulles amb la intenció de llançar-les al foc. El cap de l’escamot, de cognom Llargués, tot treient-se la pistola va encanonar aquell incontrolat i li va dir: “Desgraciado, los muertos deben ser respetados! Deja ese cadàver en el suelo, tápalo y corre a avisar a Truyols para que venga y lo retire.” Al cap de poca estona ja estava allà en Tomàs, que el va recollir i el ficà en un nínxol del cementiri de Cerdanyola. Els seus familiars varen poder recuperar el cadàver un cop acabada la guerra.

Una altra anècdota que cal recordar va ser com en Tomàs s’encarregava de recollir els cadàvers assassinats i abandonats a les cunetes de les carreteres. De vegades sentia converses dels incontrolats. En alguna d’elles va escoltar: “Mañana tenemos que ir a por el propietario de Can Fatjó, el exalcalde Domingo Fatjó Vallés”. Ràpidament en Tomàs li comunicà la situació a en Fatjó i, tot seguit, posaren el senyor Fatjó en un bagul foradat per sota. Després el carregaren al furgó abans esmentat per portar-lo a casa d’uns parents al Vallès Oriental. El problema eren els controls de carretera. En un d’ells els varen aturar i els van demanar que obrissin la caixa del mort. En Tomàs, coneixedor del caràcter supersticiós d’aquella gent, els va donar la clau i els hi digué: “Yo no lo abro, hazlo tú mismo.” L’altre respongué: “Vete, que me dan ganas de pegarte un tiro aquí mismo!”. Tal com havia sentit en Tomàs, l’endemà els malfactors anaren a Can Fatjó i, al no trobar l’amo, pujaren a la Masia de Can Coll i mataren el seu propietari.

La Funerària Montserrat de Truyols va jugar un paper clau durant les inundacions del setembre de l’any 1962, que tants morts va causar al Vallès. Va ser destacable la tasca dels treballadors de la funerària i, en particular, la d’en Josep Gabarra, del carrer Santa Maria.

Ja per acabar aquest treball, vull ressaltar l’humor que gastava el vell Joan Truyols. Deia amb un somriure murri: “Jo no vull cap mal a ningú. Només vull que mai em manqui la feina.” Una altra anècdota verídica és l’obstinació emprada entre el vell Truyols del Carrer Sant Ramon, nº 174, de professió funerari, i el seu veí, Agustí Mimó i Astort, del nº 176, de professió paleta i, per tant, tapava amb maons els nínxols dels difunts. En Joan li deia a l’Agustí: “A veure el dia que et prendré la mida per fer-te el bagul.” i l’Agustí responia: “Això no ho veuran pas els teus ulls, ja que abans ja t’hauré ben tapat.”.

Per a saber qui va guanyar l’aposta, ahir em vaig atansar a la rectoria per veure el llibre de defuncions, i el resultat va ser que va perdre l’Agustí, ja que va morir l’agost de 1951 als 83 anys, mentre que en Joan morí el març de 1962, als 92 anys. Hom va fer de manobre amb l’Agustí l’any 1947.

Actualment l’Administradora de l´empresa és la Rosa Maria Costa Truyols germana de Tòmas Costa Truyols.

Albert Lázaro, maig de 2017.