Arribarà el Sindicat de Llogaters a Cerdanyola?
Durant els darrers anys el preu de lloguer dels pisos de la ciutat s’han encarit fins a convertir-se en un luxe. Molts dels veïns i veïnes s’han vist en l’obligació de marxar de la ciutat a una localitat més econòmica. A Barcelona, les ciutadanes que estan patint el mateix s’han organitzat per crear el Sindicat de Llogaters.
Viure de lloguer a Cerdanyola s’està convertint en un luxe. Avui dia no es troba cap oferta de lloguer per sota dels 600 euros mensuals, una quantia impossible d’afrontar per moltes de les nostres veïnes que s’han vist en l’obligació de marxar a altres localitats per poder sobreviure. És possible solucionar aquesta situació? Si mirem l’hemeroteca, és evident que sí, i això han fet un grup de veïns i veïnes de Barcelona que, recordant la vaga de llogaters de l’any 1931, han creat un sindicat per defensar els drets dels inquilins i inquilines i negociar col·lectivament els preus i condicions dels contractes de lloguer amb tots els agents implicats.
El poder de les immobiliàries
Actualment les immobiliàries tenen tot el poder a l’hora de fixar els preus de lloguer. Aquestes, veient la gran demanda que hi ha per llogar – per les dificultats d’accedir a una hipoteca – estan apujant alarmantment els preus fins a arribar a crear una “bombolla econòmica”. Per fer-ho, estan disposats a tot, fins i tot a fer fora a famílies que, un cop se li ha acabat el contracte, no poden assumir els nous preus, uns preus que superen en un 50% els del contracte anterior.
Què és el Sindicat de Llogaters?
El Sindicat de Llogaters és un grup de veïns i veïnes de Barcelona que volen impulsar un sindicat de llogaters i llogateres a la ciutat per la defensa del dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne.
El Sindicat neix com una iniciativa transversal però amb una clara consciència política i col·lectiva. Volem aglutinar els i les veïnes que vivim o volem viure de lloguer, tant a habitatges del mercat privat com públics, per reivindicar conjuntament els nostres drets i incidir a tots els àmbits administratius i de govern.
A Barcelona, el 30% dels veïns i veïnes vivim de lloguer. Aquesta xifra, que està molt per sobre de la mitjana espanyola, continua estant lluny d’altres ciutats europees com Berlin, Amsterdam o París on el lloguer representa més del 60% dels habitatges, i està molt més protegit per llei.
El Sindicat de llogaters i llogateres entenen que la problemàtica entorn el lloguer no és conseqüència només d’una llei contrària als drets dels i les inquilines. Volen també combatre aquesta nova bombolla immobiliària que ataca Barcelona, basada en l’increment especulatiu i abusiu del preu dels lloguers (d’un 9% el darrer any). Denuncien a més que la precarització general de les condicions de feina multiplica el risc d’exclusió residencial: cada cop tenim més dificultats per fer front a la carestia desmesurada de la vida. El 83% dels desnonaments a Barcelona el 2015 van ser per impagament de lloguer. Mentre el preu mitjà dels pisos a Barcelona és de 801€, 1 de cada 3 treballadors/es cobra menys de 843€. Igualment treballarem per garantir un règim tributari en la tinença i ús de l’habitatge per evitar el frau i el greuge comparatiu entre els beneficis fiscals entre propietaris i llogateres.
Entenen que és vital garantir la funció social dels habitatges a través de la ferma protecció de l’ús residencial per sobre de l’ús econòmic o especulatiu de qualsevol tipus. Per aquest motiu, reivindiquen la lluita contra els processos de pressió turística i de gentrificació que els expulsen dels nostres barris. Cal a més una mobilització urgent dels habitatges buits i un augment del parc públic de lloguer social.
A través de l’organització i la mobilització volen donar resposta a les demandes creixents al voltant del lloguer mitjançant serveis d’assessorament que ens apoderin sobre els nostres drets i deures i sobre les condicions contractuals dels nostres lloguers (temporalitat, fiances, obres, condicions d’habitabilitat, manteniment, clàusules, etc). També volen tenir incidència en qüestions de caràcter més general com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) o el desenvolupament de mesures legislatives pel control i la limitació dels preus del lloguer.
La vaga de lloguers de l’any 1931 els recorda que la defensa dels drets dels inquilins i inquilines no és una experiència nova a casa nostra. Al mateix temps, l’existència de poderosos sindicats de llogaters i llogateres a nivell internacional, que arriben a negociar col·lectivament preus i condicions del contracte de lloguer amb tots els agents implicats, ens anima a apostar per la creació d’aquest sindicat en defensa d’un lloguer just.
