Carles Escolà no supera la confiança de 19 de les 25 regidores

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, no ha superat la confiança vinculada a l’aprovació inicial del pressupost del 2017. Ara l’oposició té 30 dies per presentar una moció de censura.

El Govern s’ha sotmès a una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació del pressupost d’enguany, una qüestió de confiança plantejada per decisió del Govern que, després de no haver aprovat els pressupostos. Carles Escolà podria haver optat per continuar governant amb uns pressupostos prorrogats, però va decidir fer un pas endavant i va optar per l’opció més valenta: sotmetre el document a una qüestió de confiança, mostrant que el govern d’Escolà prioritza els interessos de ciutat per sobre dels interessos de partit.

La qüestió de confiança va ser convocada per l’alcalde després que el plenari rebutgés un pressupost que apostava clarament per ajudar a les persones que més ho necessiten, augmentant en un 35% les partides de caràcter social, invertir en la millora dels barris de la ciutat abandonats durant anys i en els equipaments públics, un document que fugia de les inversions milionàries que ens tenien acostumats els anteriors governs per fer grans inauguracions. El pressupost, malgrat haver incorporat 97 de les 133 propostes de tots els partits (menys del PSC, que no va aportar cap proposta), va estar rebutjat per la majoria plenària.

Escolà donava pas a les intervencions dels portaveus recordant que la votació “clarificarà qui està a favor del canvi i del sacrifici pel bé comú i qui està a favor que tot continuï com sempre, prioritzant els interessos de partit”

El difícil camí de Compromís

El maig del 2015 la ciutadania de Cerdanyola va votar un plenari fragmentat en diversos partits que obligava a realitzar pactes de, com a mínim, tres formacions per governar. Compromís va entomar el repte de presentar-se a una investidura amb el suport dels vots de CiU, ERC i ICV-EUiA. Des de llavors fins ara, Compromís ha tingut un camí ple d’obstacles, tant dels partits que no li van donar la investidura com de CiU i ERC. Escolà afirma que no tots els partits que van signar l’acord programàtic es creien el canvi.

Durant aquest temps, tant l’oposició com els partits que van formar part del govern s’han dedicat, segons l’alcalde, “a no deixar-nos governar i desestabilitzar l’acció de govern”. Per una banda, el PSC s’ha dedicat a bloquejar l’acció de govern i a “crispar sense fer propostes des del primer dia, perquè no accepta ni que governem nosaltres ni que no governin ells”, deia Escolà. Respecte a ERC, l’alcalde se sent enganyat “va votar la nostra investidura atrapat en el discurs de canvi que havien fet, però mai s’ho van creure i van posar traves al govern”, de fet, segons l’alcalde, el grup d’Helena Solà va bloquejar l’Ajuntament quan formava part del Govern.

Aquest acord amb forces de la dreta va portar a Compromís a grans contradiccions que han provocat, durant aquest temps, que “molta gent propera a nosaltres” no comprengués la línia política del Govern, però, segons afirmava Escolà “era imprescindible fer un gran sacrifici personal”, sabent que “no podíem fer tot allò que ens agradaria fer”.

Jordi Miró (regidor no adscrit): “és difícil recompondre els ponts trencats”.

Jordi Miró va lamentar que, després de 22 mesos de mandat, “continuem a la casella de sortida”, una casella de sortida que el regidor considera que té pitjor condicions que la partida iniciada en juny del 2015 perquè “s’han trencat ponts, i recompondre aquests ponts avui és més complicat que al principi, la situació no és massa esperançadora”.
Miró feia una crida a consensos “difícils per absolutament necessaris”, i demanava a Escolà un esforç d’obertura, alhora que demanava el nomenament d’una gerència consensuada que dirigeixi l’Ajuntament d’acord a les prioritats polítiques que s’estableixin al ple.

Maria Reina (ICV-EUiA): “continua apostant per l’acord programàtic”.

Maria Reina lamentava la inestabilitat política del mandat, alhora que continuava apostant pel consens “perquè la nostra ciutat avanci i resolgui els principals problemes que tenim”. Reina recordava que el seu grup mantenia l’acord programàtic, tal com ho ha fet des del minut zero. La portaveu d’ICV-EUiA feia una crida a l’acord polític, amb “compromisos i confiances mútues per aconseguir un acord de ciutat”.

Josep Grau (CiU): “l’alcalde hauria de dimitir”.

Grau mostrava la manca de confiança en un govern que té una actitud reciproca cap al seu grup, ja que, amb l’argument de la deslleialtat, l’Alcalde va expulsar del Govern a CiU en setembre del 2016, en ple debat pel crematori. Grau recorda a Escolà que “ho ha tingut tot a les seves mans per aconseguir els seus objectius i ha estat incapaç d’aconseguir el que volia”, alhora que demanava la seva dimissió.

A l’hora de preparar la possible moció de censura, Grau ha anunciat que el seu grup tindrà dos objectius prioritaris i amb la mateixa importància: la ciutat de Cerdanyola i el Referèndum de Catalunya.

Manuel Buenaño (PP): “els pressupostos podrien haver estat aprovats fa mesos”.

Buenaño va criticar a Carles Escolà per no haver presentat els pressupostos quan eren majoria plenària, “si vostès haguessin tractat bé als seus socis de Govern els pressupostos portarien mesos aprovats i no estaríem en un ple històric en què per primera vegada en Cerdanyola un alcalde es sotmet a una qüestió de confiança”.

Buenaño criticava que el Govern continuava sense resoldre els grans problemes de ciutat: Cerdanyola Aparca, Centre Direccional, Bosc Tancat, segona fase del Riu Sec, manteniment de l’espai públic o la neteja viària. També afegia que no havia posat solució als abocadors i recordava “que això sí que ho hagués pogut solucionar si hagués volgut”.

Pau Ortolà (C’s): “un govern sense rumb”.

Ortolà també posava èmfasi en l’estabilitat política del mandat, un mandat que, tal com explicava, havia comptat amb quatre governs, uns pressupostos prorrogats i cap pla d’inversions ni pla estratègic de ciutat. Segons Ortolà, Compromís tenia altres prioritats, com l’Associació de Municipis per la Independència o la imatge i autopromoció del Govern. El portaveu de C’s valora positivament aquesta qüestió de confiança, “fruit de la manca de rumb del Govern”.

Helena Solà (ERC): “un govern sense diàleg ni transparència”.

Helena Solà va ser la més crítica de l’oposició i va denunciar la manca de diàleg i transparència de Compromís amb la resta de partits del plenari. Segons la portaveu d’ERC, Compromís “actuava al marge dels seus socis de Govern”, un govern que es va acabar de trencar quan va esclatar el “cas Aparca”, un cas que va portar a ERC a entregar l’informe de secretaria a fiscalia, mentre que Compromís va trigar cinc setmanes i ho va fer a la Ciutat de la Justícia “fent-se una foto” injustificada, doncs els informes entregats van ser remesos als jutjats de Cerdanyola. Solà també criticava “l’ús tendenciós i amb greus omissions de la revista municipal “Riu Sec”.

Quant als pressupostos, la portaveu d’ERC denunciava que, malgrat que Compromís deia que havia acceptat moltes de les propostes presentades, aquestes propostes no es veien incorporades dins del document, “no ens han dit en quina partida estan incorporades, perque no hi són, fets i no paraules”.

Contxi Haro (Compromís): “estem aquí per la por que tenen alguns de renovar les institucions”.

La portaveu de Compromís va atacar a ERC en aquesta “guerra particular” entre els dos partits que es va generar a la sessió. Haro, tal com va dir l’alcalde a l’inici del ple, va denunciar que ERC s’havia dedicat “a bloquejar sistemàticament l’acció de govern, primer abans d’entrar al govern i després entrant-hi per torpedinar-lo”. Haro lamentava que “als regidors d’ERC no els interessa la ciutat, només l’interessa l’Ajuntament”, i “tenen una actitud que recull el pitjor de la vella política: supèrbia i ambició (…) amb aspiracions partidistes i personals”.

Respecte a l’estat d’inestabilitat del Govern, Haro deia que això és degut al que representa Compromís, “per la por que tenen alguns de renovar les institucions, d’encetar uns camins que trenquin amb el règim on tan còmodes han estat durant anys”.

Victor Francos (PSC): “l’alcalde va tenir l’oportunitat i no la va saber gestionar”.

Francos va començar el seu discurs ironitzant si “la nova política és donar instruccions perquè retirin banderes del públic” – en referència a una petita bandera antifeixista que es va desplegar-. El portaveu del PSC va dir que Escolà havia tingut tres opcions: dimissió, moció de confiança o ampliació del Govern, però l’alcalde “va tenir la seva oportunitat, que no va sabre-la gestionar”.

Francos criticava la gestió d’Escolà “alguna cosa haurà fet mal vostè (…) quan CiU li ha perdut la confiança, ERC també i, de dijous fins avui, fins i tot el Miró ha canviat el vot”.

Següent estació: moció de censura

Després de no haver superat la qüestió de confiança, el Govern de Carles Escolà haurà d’esperar 30 dies on l’oposició tindrà l’opció de formar un nou govern. Aquesta possibilitat la veu molt difícil l’alcalde, que deia que “l’oposició a la meva persona és una cosa que uneix, hauran de saber si vostès són capaços d’unir-se en positiu (…) i posar-vos d’acord en una proposta, un candidat, Cerdanyola Aparca, Guiera, Centre Direccional, Universitat Autònoma, Crematori o Referèndum de Catalunya”. Totes aquestes “pedres a les sabates”, tal com deia Escolà, dificultaran un possible pacte per tirar endavant la moció de censura.

Resultat de les votacions:

• PP: No dóna la confiança a l’alcalde.
• PSC: No dóna la confiança a l’alcalde.
• ERC: No dóna la confiança a l’alcalde.
• C’s: No dóna la confiança a l’alcalde.
• Regidor no adscrit: abstenció
• ICV-EUiA: Si dóna la confiança a l’alcalde.
• Compromís per Cerdanyola: Si dóna la confiança a l’alcalde.