És possible visitar l’interior del recinte de l’Abocador Elena?

Un grup de ciutadans intenta visitar l’interior del recinte de l’Abocador Elena. Ho aconseguirà? Acompanyem-los!

Dissabte. Deu del matí. Ens llevem d’hora i no sabem que fer. I si fem un volt pel Centre Direccional i ens apropem a l’abocador Elena? Al meu company no li va semblar mala idea. A més a més, teníem un dubte, així que ens vam preparar, vam agafar la bicicleta i ens vam dirigir al Sincrotró. Volíem resoldre un dubte… serà possible entrar dins del recinte de l’abocador?

Deu ni do! Semblava que molta gent tenia un pla semblant! El bon temps va atraure desenes de famílies que van aprofitar els carrers intransitats del Centre Direccional per sortir a passejar amb les famílies. Els més petits fins i tot s’omplien de valentia per donar les primeres pedalades a les seves bicicletes! Alguns, més grans, aprofitaven l’espai per aprendre a “pilotar” un dels patins elèctrics que s’han posat tan de moda ara… Tots estan compartint moments feliços. Sabran que també estan compartint els gasos que emet l’abocador que tenen al costat? O… sabran que estan al costat d’un abocador? Compartirien aquests moments feliços en aquest indret de saber el que tenen al costat? No ho sabem. El que tenim clar és que ningú els hi dirà que estan al costat d’un abocador, ni tan sols els hi diran que estan respirant gas metà i altres compostos tòxics. No. No ho sabran. No ho sabran perquè l’Ajuntament no ha senyalitzat la zona perquè això se sàpiga.

Ens dirigim al Sincrotró, ja que darrere d’aquest edifici hi trobem el carrer que separa l’alta tecnologia europea amb el desastre ecològic descontrolat “Elena”. Una vergonya que ben bé podria treure-li els colors de la cara als responsables – polítics i personal de l’Ajuntament – que van fer l’orni quan un grup de ciutadans els hi van dir que la impermeabilització estava mal feta.

Ara el temps els hi ha donat la raó. Bé… el temps i la quantitat de sortides de gas que ens trobem abans de travessar el carrer. Per què hi ha aquestes sortides? No havien dit els tècnics de l’Ajuntament que la impermeabilització era correcta i que el dipòsit era un lloc segur i ben segellat?

Travessem el carrer. Deixem enrere les sortides de gasos. Per cert, ens trobem una mica marejats, alhora que ens continuem preguntant on estan les senyalitzacions, com pot ser que encara no hagin trobat un sol cartell que ens indiqui on estem i la seva perillositat? Bé… continuem avançant. Oh! Vaja! Ens hem trobat una tanca metàl·lica! Haurà arribat fins aquí la nostra exploració?

Girem la mirada a esquerra i dreta i pensem: – Serà possible? No ens creiem el que estàvem veient. Uns mestres més a l’esquerra semblava que la tanca acabava, així que vam dirigir-nos cap allà i… efectivament… la “tanca de seguretat” només tenia uns 50 metres de llargària. Ja havíem aconseguit, sense cap inconvenient, entrar al recinte on es troba l’abocador. Ara tenim un nou repte: posar els dos peus sobre l’abocador.

Continuàvem marejats. Cada cop les olors eren més fortes. El cos se’ns estava carregant de metà i altres compostos químics, però teníem un nou repte! Vam caminar uns 50 metres i, finalment, vam aconseguir pisar l’abocador. La seva superfície, coberta de terres, és una processió de tubs que connecten alguns – una petita part – gasos de l’interior amb dues xemeneies que els cremen durant 24 hores al dia – o això diuen -. El que era cert és que en aquell precís moment estaven funcionant, ja que la calor que desprenia dibuixaven unes ones al cel.

Tornem a la processió de tubs negres. Tots ells tenen unes vàlvules. Les movem, a veure què passa? No… millor no, no sigui el cas que donem positiu en un control antigasos! Bé… potser el positiu ja el tenim a sobre… així que decidim marxar.

Abans ens crida l’atenció una petita construcció que hi ha en un extrem de l’abocador. Ens apropem i… trobem una piscina amagada al seu interior que ben bé podria podria treure’ns de sobre la calor de l’estiu que arribarà. Fins i tot té flotadors! Encara no fa bon temps, així que rebutgem donar-nos un bany en aquesta piscina que recull una mínima part dels lixiviats tòxics que genera l’abocador.

Ja hem acabat. L’abocador no té cap atractiu més. Decidim abandonar el recinte per on havíem entrat i donem un volt pel seu perímetre exterior. Ens continua cridant l’atenció que, en els centenars de metres que té el seu perímetre, no hi ha cap senyal alertant de la fuita descontrolada de gasos. Si, així ens trobem, després de 21 mesos de “Govern del canvi” encara no han trobat temps per alertar a la ciutadania que aprofita l’espai per fer esport. Un fet molt greu que ha estat denunciat en reiterades vegades per l’extingida plataforma Cerdanyola Sense Abocadors i ara per Stop Direccional.