La Plataforma contra la Llei Mordassa rebutja les propostes de reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana

En els últims mesos se succeeixen els intents per part del PSOE i PNB per prendre la iniciativa de reformar la Llei de Seguretat Ciutadana, Llei Mordassa per excel·lència, i apuntar-se el presumpte tant d’acabar amb una llei que compta amb el rebuig de més del 80 % de la ciutadania.

La Plataforma No Som Delicte formada per més de 100 col·lectius i organitzacions socials de vol mostrar la seva preocupació després d’haver analitzat en les últimes setmanes les reformes que estan treballant-des dels partits.

Per al col·lectiu, “ens enfrontem al risc que es consumeix el parany de canviar alguna cosa perquè tot segueixi igual, evitant a més entrar en un debat serè, profund i articulat amb tots els actors sobre el concepte de seguretat ciutadana i les necessitats reals de legislació “.

Passem a relatar alguns dels punts més preocupants analitzats pels més de 20 juristes del col·lectiu:

1. Justificació de les reformes

Tot i que PSOE al·ludeix en la seva exposició de motius a l’àmplia contestació social com el principal motiu de necessitat per reformar la llei vigent, la seva proposta de derogació combina el pitjor de la Llei Mordassa i de la Llei Corcuera, més coneguda aquesta ultima com Llei de Puntada a la Porta (LO 1/1992). I això, sumat al fet que el text presentat pel grup socialista segueix abusant de l’ús de conceptes jurídics indeterminats i genèrics, que dificulten la definició de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, el que ens deixaria de nou davant d’una situació d’indefensió davant de la norma, una de les principals crítiques socials a la llei vigent.

Per la seva banda, el PNB anuncia en la seva exposició de motius una ampliació del dret de vaga i els drets i llibertats dels estrangers a Espanya (derogació de les devolucions en calent inclosa). Però, si continuem la lectura del text, vam descobrir que no s’inclouen aquests canvis, ja que aquests conceptes no apareixen desenvolupats en el seu articulat.

2. Noció de seguretat ciutadana

Ens preocupa molt, la noció de seguretat ciutadana que manegen les reformes presentades tant pel PSOE com el PNB.

En el cas del PNB es col·loca en el mateix pla la protecció dels drets fonamentals i la dels béns, entenent l’esfera pública com un espai de “ús i gaudi públics” i no com un espai per al lliure exercici de drets, concepció que s’allunya molt del que necessita la ciutadania i de la defensa dels drets fonamentals. A més de que aquesta reforma manté en la seva definició de seguretat ciutadana conceptes jurídics indeterminats com “tranquil·litat i convivència ciutadanes”, que amplien el marge de discrecionalitat a l’hora d’aplicar aquesta llei.

Per la seva banda, el PSOE manté el mateix prisma que el PP sobre seguretat ciutadana confonent aquest concepte amb el manteniment de l’ordre públic; a més, que no introdueix en el text cap definició. L’única definició possible que trobem en el text sobre la noció de seguretat ciutadana és la referent a la finalitat d’aplicació de la llei destinada a “assegurar la convivència ciutadana, l’eradicació de la violència i la utilització pacífica de les vies i espais públics, així com la de prevenir la comissió de delictes i faltes “. Definició que fa servir de nou conceptes jurídics genèrics, tornant a la inseguretat jurídica que això suposa per a la ciutadania.

3. Registres domiciliaris

En aquesta ocasió el PNB perd una preciosa oportunitat per regular de manera més garantista aquest apartat de registres domiciliaris, ignorant de nou que, llevat de casos d’autorització o ordre judicial, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat només han d’intervenir en domicilis particulars en supòsits taxats.

És encara pitjor en aquest punt la proposta del PSOE, que en el capítol 3 recull la possibilitat d’entrada i registre en domicilis en diferents supòsits, alguns dels quals són competència municipal i podrien ser usats per facilitar desallotjaments il·legals. S’inclou, a més, una potestat d’entrada en edificis d’entitats públiques sense necessitat d’autorització prèvia que, novament, pot ser utilitzat com a excusa general per desallotjar actes de protesta. En aquest mateix capítol, recupera la possibilitat de realitzar controls a la via pública o en carretera per “el descobriment i detenció dels partícips en un fet delictiu causant de greu alarma social”, sense descriure a quins supòsits es refereix.

4. Actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE)

Per evitar arbitrarietat en les actuacions dels funcionaris públics en la proposta registrada pel PNB, no s’especifiquen els supòsits en què està justificada aquesta intervenció. Els criteris proposats per delimitar la seva actuació van des de l’ampli marc dels “indicis” de participació i el vague espectre que “es consideri raonablement necessari”.

Tant PNB com PSOE perden l’oportunitat de regular de manera més garantista els supòsits en què es pot requerir la documentació per tal d’evitar controls d’identitat discriminatoris i la possibilitat de regular amb rigor els drets que assisteixen a la persona “retinguda” per ser identificada. Respecte dels principis que han de regir l’actuació dels poders públics en relació amb la seguretat ciutadana, el PSOE destaca la “cooperació i la lleialtat institucional”, ometent altres principis essencials per a la protecció dels nostres drets com la legalitat, la igualtat de tracte i no discriminació, oportunitat, proporcionalitat i responsabilitat.

Procedeix assenyalar que les dues propostes mantenen, a més, el valor probatori de les declaracions dels agents de l’autoritat. Resulta preocupant comprovar com en un procediment tan poc garantista com és el sancionador s’insisteix en no revisar una previsió que suposa, de facto, una pèrdua de possibles dret a la defensa
5. Supòsits d’infraccions

La proposta del PNB manté 3 de les 4 infraccions molt greus, eliminant la sanció per manifestacions davant infraestructures en què es prestin serveis bàsics per a la comunitat, excepte en el supòsit en què la intrusió en les mateixes produeixi “una interferència greu en el seu funcionament “, un terme ambigu que no és precisament exculpador. De les infraccions greus, el PNB manté 7 de les tipificades en l’actual Llei Mordassa. En el cas de les multes per obstrucció a l’autoritat, com són les protestes per desnonaments, el PNB d’una banda elimina d’aquest supòsit la figura de les autoritats judicials, però d’altra banda manté la figura de les autoritats administratives, amb el que es podrien seguir sancionat les protestes per desnonaments d’habitatge municipal i autonòmica que ara són particularment freqüents. A més manté 10 de les 17 infraccions lleus, la qual cosa resulta preocupant, entre elles, la sanció per falta de respecte a agents de les FCSE, responsable de milers de multes infundades des que va entrar en vigor l’actual llei.

En la proposició del PSOE s’incrementen de 4 a 11 el nombre d’infraccions molt greus i desapareix només una infracció. Pel que fa a les infraccions greus, el PSOE reprodueix 11 de les infraccions existents i introdueix 7 noves majoritàriament relacionades amb l’ús i gestió d’establiments i locals. De les infraccions lleus manté 6 i incorpora 5 noves infraccions a més de nombrosos conceptes jurídics indeterminats, com l’alteració seguretat col·lectiva, activitats amb transcendència per a la seguretat, etc.

Finalment, una altra qüestió que ens preocupa és el Registre Central d’Infraccions contra la seguretat ciutadana, o llistes negres d’infractors, que quedaria derogat per part del PSOE, però sense especificar què passarà amb les dades ja existents al registre, i que es manté vigent en el cas del PNB.

6. Dret a la protesta

El PSOE manté març infraccions molt greus referides a l’exercici del dret de reunió i rescata de la Llei Corcuera les sancions per la provocació de reaccions en el públic que alterin la seguretat ciutadana ,, la qual s’estén la responsabilitat de l’individu a les reaccions de terceres persones . A més, afegeix una altra infracció molt greu, com la de causar desordres greus en vies públiques i danys greus als béns públics. Entre les lleus, introdueixen 3 noves infraccions: la desobediència a agent de l’autoritat, l’alteració de la seguretat col·lectiva o originar desordres en les vies públiques. I manté a més la infracció per la celebració de reunions o manifestacions en llocs de trànsit públic (article 26 j), el que ens crida poderosament l’atenció ja que precisament aquest va ser un dels articles de la Llei Mordassa (37.1) que van recórrer davant el Tribunal Constitucional.

El PNB introdueix una disposició final que modifica la Llei reguladora del dret de reunió, possibilitant la celebració de manifestacions espontànies i pacífiques en supòsits d’urgència, una reivindicació ciutadana constant, així com una exigència per part de la jurisprudència europea. Però pel que fa a la responsabilitat dels promotors o organitzadors de manifestacions o concentracions, mantenen exactament la mateixa regulació que la llei vigent.

7. Criminalització de la pobresa

Al col·lectiu contra la Lleis Mordassa ens preocupa greument que la proposició de la Llei de Seguretat Ciutadana del PNB mantingui l’aberració jurídica que suposen les devolucions en calent a la frontera sud, vulnerant el dret d’asil. En el seu text es limiten a assenyalar l’exigència d’una regulació en el termini de 3 mesos per poder dur a terme les devolucions d’acord amb la legalitat internacional, cosa que de facto és il·legal.

A més de les crítiques, hi ha alguns canvis positius en aquestes reformes. La proposta del PSOE preveu una rebaixa de la quantia de les sancions respecte de la llei vigent en dos dels tipus d’infraccions, tornant a Llei Corcuera (LO 1/1992). Si és el cas, el PNB tot i que manté les mateixes quanties introdueix que les sancions imposades no podran ser superiors a la que correspongui per infracció penal i proposa a més eliminar les sancions per l’ús no autoritzat d’imatges de Cossos i Forces de seguretat de l’Estat, les pertorbacions greus de la seguretat ciutadana en manifestacions davant Congrés i Senat i els desordres i obstaculització a la via pública. Incorporant a més una disposició que fa possible la celebració de manifestacions espontànies i pacífiques en supòsits d’urgència.

8. Resposta ciutadana.

En vista al fet que aquestes propostes de reforma s’estan duent a terme sense comptar amb la societat civil i ignorant que han estat plataformes ciutadanes, entitats socials, operadors jurídics i òrgans nacionals i internacionals de Drets Humans les que hem aconseguit, amb el nostre treball reflexiu de anàlisi i denúncia, que aquesta norma tingui avui una mica menys de repercussió negativa en els drets de les persones. Des No Som Delicte hem organitzat un debat ciutadà que se celebrarà el divendres 17 de març a la Nau de Vedelles d’Escorxador Madrid per analitzar algunes de les qüestions més inquietants recollides tant en la Llei Mordassa com en els projectes alternatius presentats pels diferents grups parlamentaris i proposar com hauria de ser una legislació respectuosa amb els drets humans sobre aquesta matèria.