El “Cas Circus”, un exemple més d’assetjament a les sales de música en directe

La Escalera ha dedicat el seu programa de febrer a la Sala Circus de Cerdanyola, una sala que fa anys que està lluitant contra l’assetjament institucional.

Centenars de sales de música en directe han tancat en els darrers anys a tota la península. Per aquest motiu el trigèsim programa de La Escalera s’hi ha submergit a fons en el “Cas Circus” i ha analitzat, amb Chusky (un dels propietaris) i Sergio (un dels treballadors) la situació de la sala.

La Sala Circus va iniciar l’activitat a finals dels anys 90, quan la cultura musical de Cerdanyola era un valor afegit a la ciutat. Ara, dues dècades després, aquesta situació ha canviat fins al punt de trobar-nos en una situació crítica en aquesta variant cultural: la ciutat ha perdut l’anualitat del Festival de Blues, la música del Casal de Joves, El Último Tren, el Blues,… ara, però, queda una illa de resistència: la Sala Circus, una sala que està en perill de tancament per la persecució institucional que va començar a patir amb els governs locals anteriors.

La Sala Circus, com la majoria de petites sales que ofereixen productes culturals, no genera beneficis als propietaris, que paguen amb els seus estalvis aquesta oferta cultural. Aquest dèficit de la Sala Circus es veu agreujat amb el cost que va tenir per als propietaris adaptar la sala a la normativa en 2010: “en 2010 cap dels 21 locals que fèiem música en directe tenia llicència, i l’Ajuntament ens va reunir per fer-nos una proposta: crear una organització empresarial per muntar una macrodiscoteca en el polígon industrial de Polizur”. La proposta va ser rebutjada i l’Ajuntament va donar a escollir entre tres opcions: agafar una llicència precària durant cinc anys, marxar-se a Polizur o adequar-se a la normativa. Dels 21 locals, dos van decidir marxar a Polizur – els dos ja han desaparegut – un (Sala Circus) va optar per fer la inversió per adequar-se a la normativa, i la resta va demanar la llicència en precari. Ara, set anys després, l’únic local que va fer la inversió per adaptar-se, la Sala Circus, és lúnic que té problemes amb les institucions.

Aquesta adaptació a la normativa va suposar pels propietaris una gran inversió aconseguida gràcies a dos crèdits bancaris. Darrera d’aquests crèdits hi ha dues famílies de classe treballadora afectades per la persecució institucional que poden veure com la seva inversió pot caure en sac perdut si els obliguen a tancar la sala.