Expressa’t: ‘Cuando será’: la música amb causa de Che Sudaka i la Sobirania Alimentària

‘Cuando será’ és un dels temes que es poden trobar a ‘Hoy’, l’últim disc publicat per Che Sudaka. La cançó va néixer d’una idea de Sergio Morales, colombià i teclista del grup. “La seva mare és de Campoalegre (Huila), una de les regions més afectades pel conflicte entre camperols i militars, on es van cremar tones d’arròs i on les autoritats van actuar amb molta violència, amenaces i abusos contra els camperols “, ens explica Leo de Che Sudaka.

La cançó -i, ara, el seu videoclip- s’inspira en els esdeveniments ocorreguts durant el ‘Paro Nacional Arario’ que va tenir lloc a Colòmbia l’any 2013. “Els motivants de l’atur van ser molt semblants als que estan patint avui en dia els camperols d’altres llocs del món. L’agro negoci està intentant acaparar béns com la terra, les llavors, l’aigua, els boscos… amb l’empara de polítics i governs neoliberals”, denuncia Unai Aranguren, portaveu de La Vía Campesina a l’Estat espanyol.

Che Sudaka dedica aquest nou treball audiovisual a La Via Campesina, una organització que aglutina 200 milions de camperols de tot el món, “des d’agricultors de Canadà fins pastors del Senegal”, remarca Aranguren. “Aquest tipus d’iniciatives reforcen les nostres lluites i resistències així com la construcció de la Sobirania Alimentària en els nostres pobles i ciutats”, conclou.

“El vincle amb La Via Campesina és Gustavo Duch, a qui vam conèixer aquest any de manera fortuïta, ja que una amiga ens va deixar el seu llibre ‘Molta gent petita’. Al llegir-lo, de seguida ens vam adonar de la connexió de les seves lluites amb les nostres. El vam contactar i va sorgir aquesta nova amistat que convida a apropar les múltiples causes que ens envolten”, explica Leo. “Amb el videoclip de ‘Cuando será’ pretenem fer-nos entendre als éssers humans del present, que la gent que treballa la terra és un exemple a seguir”.

La lluita per la Sobirania Alimentària

La Sobirania Alimentària és un concepte llançat per La Via Campesina que defensa la producció d’aliments sans i la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica dels pobles i promou la implementació d’una autèntica reforma agrària per garantir que els drets d’ús i gestió de terres, territoris, aigua, llavors, bestiar i biodiversitat estiguin en mans de qui produeix aliments i no del sector empresarial.

Gustavo Duch, coordinador de la revista ‘Sobirania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas’, reflexiona sobre la política agrària mundial: “A tot el món hi ha hagut suport a l’agroindústria fonamentant en mites com que es necessita augmentar la producció, que els seus models de producció són més productius, etc. En alguns casos com als Estats Units o a Europa aquesta promoció s’ha donat via subvencions estatals però, en general, és un model que ha trobat una porta oberta en la mesura que s’ha des regulat i privatitzat el sistema alimentari. I quan es regula és, precisament, per afavorir aquestes produccions”.

El Tractat de Lliure Comerç, signat per Colòmbia el 2013, no permetia a la pagesia utilitzar llavors dels seus propis cultius; havien d’adquirir les que venien les multinacionals nord-americanes -com Monsanto, que té en el seu poder 11 mil patents i domina el 90% de la indústria agroalimentària-, que eren tractades i d’un sol ús. “Monsanto, ara Bayer, és un exemple del que significa el model alimentari que han volgut imposar: concentració de poder en molt poques empreses però, a més, aquestes empreses controlen tota la cadena alimentària”, denuncia Duch.

Aquesta realitat afecta la viabilitat alimentària del planeta però, sobretot, discrimina el petit camperol. “Se’ls expulsa de les seves terres per donar pas als monocultius; es criminalitzen les seves llavors; se’ls obliga a utilitzar llavors i els seus pesticides associats a preus que no poden pagar… mentre que en les prestatgeries dels supermercats hi ha menjar barat produït de forma intensiva i subvencionada”, reflexiona Duch. “En la mesura que aquestes corporacions s’eixamplen, desapareixen camperols a tot el món”, conclou.

A Colòmbia, 14 milions de camperols viuen en una situació de pobresa i més d’un milió de famílies camperoles no tenen terres.

“Che Sudaka, des del seu naixement, va ser la nostra possibilitat de dir i fer el que sentim i el que pensem”, ens comenta Leo. Che Sudaka és un grup format per persones amb ‘cor de follet’ qui, a través de la seva música, difon idees solidàries i actua com a catalitzador. “És només un grup de música, com tots els altres. Al seu torn, per la quantitat de causes, contactes i informació a la que tenim accés anem més enllà del que és lo estrictament musical”.

La lletra del tema ‘Cuando será’ és una declaració d’intencions del grup. “El concepte per si sol parla del veritable problema de la societat actual: la desinformació i la incomunicació”, reflexiona Leo. “Segurament si la gent es parés a pensar en els efectes que tindran els transgènics a les generacions futures, prendria partit en l’assumpte. També és important fer arribar, en forma de cançó, el suport a la gent que està patint el problema en primera persona. No estan sols. No haurien d’estar-ho. De nosaltres depèn “.

“Quan he participat en activitats de La Via Campesina, totes elles comencen amb un cant, amb una ofrena a la terra, amb un reconeixement a les seves llavors, perquè bé sap la pagesia que som part de la vida en totes les seves dimensions”, comenta Gustavo Duch quan reflexionem sobre la música com a eina per a la transformació social. “La música té un poder infinit. Mitjançant les nostres cançons plantegem els nostres punts de vista. Aquesta és l’única llibertat real i possible que tenim. En això ens sentim agricultors musicals. Sembrar. Treballar. Collir. I tornar a sembrar. Després la vida mateixa i la naturalesa fan la resta “, continua Leo. “Sentir cantant. Ballar pensant “.

La cançó ‘Cuando será’ acaba amb un “Basta ya. No más guerra. Las madres colombianas no estamos dispuestas a seguir pariendo y criando hijos para la guerra”. “Les guerres no acabaran mentre el negoci de les armes segueixi necessitant-les. La pau no és un negoci rendible per al capitalisme. I la fam és el major generador de soldats. Per això és tan important posar atenció en el que consumim”, reflexiona Leo. “Tots els dies, en l’esmorzar, dinar i sopar, decidim com a consumidors quin tipus de societat volem”, afegeix Aranguren. “Recuperar terres i horts urbans, generar aliances, sensibilitzar i informar la població, generar polítiques públiques que donin suport al petit productor… són moltes les coses que es poden fer a nivell local. El millor és que ja hi ha gent fent-les”, conclou.

Che Sudaka és un grup que, des dels seus inicis, ha donat suport a multitud de causes i moviments socials. Més enllà del suport a La Via Campesina, amb el videoclip-documental del tema ‘Cuando será’, aquest any ha realitzat des de concerts en suport a la flotilla de Dones Rumb a Gaza i al Banc Expropiat de Gràcia (Barcelona) fins a la publicació de discos de ‘La Rockola’ a benefici de les víctimes del terratrèmol que va tenir lloc a Equador el passat mes d’abril, entre d’altres.

El grup colombià-argentí, establert a Barcelona, ​​celebrarà els seus 15 anys de vida el proper any i ho celebrarà amb l’edició d’un nou disc que comptarà amb col·laboracions que, tal com apunta Leo, “permetran seguir construint ponts cap a un món millor”.

Article de Laura Arau.