La construcció del nou edifici del Carrer Sant Ramon fa malbé la Torre Vermella
El conjunt arquitectònic de la històrica Torre Vermella ha vist com un la seva tanca principal ha estat feta malbé a causa de les obres d’un nou edifici al cèntric carrer Sant Ramon.
Part de la tanca destrossada
La promoció “Cerdanyola Centre”, del grup immobiliari Vertix va ser finalitzada el passat mes de setembre després d’un any de procés de construcció. Durant aquest procés diferents camions van estar maniobrant a les portes de l’obra i, el passat 15 de juliol un d’aquests camions va xocar contra la tanca d’accés principal de la Torre Vermella fent-lo malbé.
Avui, quatre mesos després i amb l’obra finalitzada i en procés de venda, l’empresa responsable no s’ha fet càrrec de la reparació, motiu pel qual aquest patrimoni històric de la ciutat continua danyat.
La tanca de la Torre Vermella
La tanca del carrer Sant Ramon està realitzada amb la mateixa tècnica d’obra vista de maó ceràmic i reprodueix elements presents a la casa com el fris de prismes piramidals o el guardapols que abraça les dues finestres de l’obra principal.
La Torre Vermella
Dins de la gran varietat de cases d’estiueig que es construïren a Cerdanyola des de final del segle XIX, la Torre Vermella, que deu el seu nom al color dels maons utilitzat en les façanes, fou un dels primers i més singulars edificis.
Construït cap al 1878 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, en un solar de grans dimensions (agrupació de 8 parcel·les de Can Banús), l’edifici és quasi simètric, amb planta baixa i semisoterrani rectangulars i pis amb planta de creu llatina amb cadascun dels braços cobert per una teulada de dos vessants molt pronunciats. El carener de la coberta està decorat amb una cresteria ceràmica i, en el creuer, hi ha un penell que representa un drac. Al final de cada braç de la creu hi ha una terrassa i la façana acaba en un frontó amb un òcul central i un pinacle superior.
L’edifici presenta un ampli repertori historicista amb barreja d’elements medievals i clàssics. Entre els primers es troben la línia de merlets esglaonats que ressegueix quasi tot el perímetre de la façana de la planta baixa, els guardapols de les obertures amb motllura de reminiscències gòtiques o la torre al nord-est de la planta quadrada que es transforma en octogonal. Com els elements que remeten al món clàssic, trobem diversos medallons incrustats en la façana com el cupido de la cara nord de la torre o els caps femenins del porxo sud.
La utilització del maó vist l’acosta als edificis que van protagonitzar el salt cap al modernisme com l’Editorial Montaner i Simón projectada el 1879 per Domènech i Montaner, al carrer Aragó 255 de Barcelona, o els diversos edificis de l’Exposició Internacional de 1888 a la Ciutadella de Barcelona. Font històrica: Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.
