Una ruta per recuperar la memòria dels maquis
Cerdanyola va ser escenari dels Maquis amb la participació de l’Antoni Franquesa, qui fou assassinat pel règim dictatorial franquista a Montcada, alhora que, temps abans, havia actuat conjuntament amb el Josep Lluís Facerias i el César Saborit en alguns actes a la nostra vila. Però els Maquis van actuar a tot el territori estatal, entre ells, Berga. És per aquest motiu que la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) no es posen d’acord sobre com gestionar un sender de muntanya que ressegueixi alguns escenaris emblemàtics de la guerrilla antifranquista.

La masia de Santa Eugènia, a Berga. El seu masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers anarquistes.
Sortim de Berga i enfilem cap al Nord entre alzinars. L’historiador Pep Cara, del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB), ens ha explicat que pel voltant de la ciutat s’hi poden trobar diferents llocs emblemàtics per entendre la història dels maquis a la regió. Busquem, entre d’altres la masia de Santa Eugènia. El seu masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers anarquistes que durant anys van representar una de les poques resistències directes a règim franquista. Intentem trobar aquestes parets que van acollir noms com Ramon Vila Caracremada o Saturnino Culebras, però es fa impossible trobar cap indicació i, sense el GPS ben preparat ens acabem perdent i retornem al punt d’inici.
Segon dia. Arrenquem de Navas per fer el tram fins a Santpedor. Aquest cop, provistos d’un bon mapa i amb l’ajuda d’espontanis indicadors, aconseguim fer un tros de la coneguda com a Ruta dels Maquis. Malgrat tot, amb prou feines identifiquem alguns dels punts d’interès que ens va explicar Cara a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga, on hi ha el fons documental del CEJEB.
“Quan va desapareixer el Consorci de Promoció Turística del Cardener, des de la FEEC es va iniciar un procés de recerca d’un nou promotor. Actualment, i de forma provisional, el promotor és la mateixa FEEC, a l’espera de trobar-ne un i començar a treballar l’adequació i millora d’aquest sender”, expliquen des de la federació d’entitats excursionistes. És davant d’aquesta situació que, el 2015, la UGEL va decidir posar-se en contacte amb la FEEC per informar-los del seu projecte i sol·licitar-los el permís per senyalitzar el traçat.
Actualment la gestió del GR es troba en procés de negociació entre les dues parts. A aquest punt s’hi arriba després que, l’abril del 2016, la UGEL iniciés una campanya denunciant que des de la FEEC no s’estava atenent la seva petició. “Al cap de quinze dies es van posar en contacte amb nosaltres i vam arribar a l’acord que ens deixarien tramitar el projecte del GR i que ens passarien una proposta que ens va arribar al setembre”, relata Luque. Des de la FEEC expliquen que “s’ha creat un conveni de col·laboració, com es fa amb la resta d’entitats, i se’ls ha enviat l’esborrany del conveni per establir una col·laboració satisfactòria per ambdues parts”.
Dotar de contingut i memòria l’entorn és el motiu principal que empeny la UGEL a voler recuperar aquest sender. “És important que la memòria estigui vinculada a l’actualitat i als espais, hi ha històries concretes que van lligades a un lloc i, quan hi ets, ho veus més proper i menys passat. Et conecta amb el temps i les persones”, argumenta Cara. Per a ell, sense aquesta vinculació, “si la història és només una eina intel·lectual, no és útil per als qui l’entenem com una eina d’alliberament que t’ha d’ajudar a entendre qui ets, què és l’autoritat, què és l’abús…”.
Aquesta notícia ha estat redactada per Xavier Puig i Sedano (@xavierps7) per al diari digital Directa.cat, un diari amb llicència Creative Commons.