Stop Direccional presenta les seves propostes de descontaminació

Stop Direccional va organitzar el passat divendres una xerrada amb Fernando Palacios i Santi Vilanova com a ponents amb l’objectiu de posar sobre la taula les solucions per descontaminar la Plana del Castell.

La sala d’exposicions de l’Ateneu va ser l’escenari que va escollir Stop Direccional per donar a conèixer el missatge “Siguem positives, hi ha solucions”, un missatge avalat per dos grans experts en matèrica d’abocadors, dos ecologistes amb una gran trajectòria de lluita en el seu currículum: el científic del CSIC Fernando Palacios (Madrid) i el periodista pioner en ecologia a Catalunya Santi Vilanova.

Vilanova, que va fer un recorregut de la història de l’abocador de Can Planas, un abocador considerat com “un dels terrenys més contaminats de Catalunya, a la mateixa alçada que el desastre ecològic de Flix“. El periodista es mostrava alarmat perquè “21 anys després que aquest abocador fos erròniament segellat i de les protestes i denúncies ambientals, continuem en el mateix lloc“. Això significa que “tant l’Ajuntament de Cerdanyola, com l’Agència Catalana de Residus, com la Generalitat, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el Centre Direccional han estat incapaços de trobar una solució per aquest problema ecològic“.

Vilanova va recordar que l’abocador conté milers de tones de sals de segona fosa d’alumini, escòries d’incineració, residus hospitalaris,… en total, milions de metres cúbics contaminats de residus industrials considerats perillosos i que tenen efectes nocius sobre la salut. Tal com va informar el periodista, aquestes escòries alumíniques mai haurien d’haver-se abocat a Can Planas “perquè en aquell moment hi havia una planta que reciclava aquestes sals d’alumini“, però les empreses no ho feien “perquè els hi sortia més econòmic portar-los a l’abocador de Can Planas, ja que s’estalviaven 65€ per tona que costava el reciclatge i 25€ per tona que costava el transport“. Això mostra que s’estava cometent un greu delicte ecològic, del qual, a dia d’avui, continuem sabent el nom de les empreses responsables, com Alumicer o Puigfel, entre d’altres.

Santi Vilanova va formar part del grup que va demanar a la Generalitat que construís una planta de reciclatge per reciclar aquests milers de tones de sals d’alumini. “Si ens hagués fet cas avui no tindríem aquest problema“, però “en temes ecologistes havia una total inoperància dels partits catalans, d’esquerres i de dretes“.

Morral va fer molt de mal

Vilanova també va tenir paraules per l’ex-alcalde Toni Morral, qui “va fer molt de mal”. Vilanova, que formava part d’Els Verds, recorda que volien ser un partit autònom, ecologista i independent“, i “en el moment que ICV agafa el genèric “Els Verds” i té alcaldes com Toni Morral, que en comptes de servir als interessos del poble en temes ambientals els oculta, doncs quin servei a la ciutadania que va fer…” – deia Vilanova, en referència a la passivitat, durant el seu mandat, vers la problemàtica de Can Planas i la instal·lació de l’Abocador Elena, que es va presentar com a “modèlic”, però a dia d’avui està descontrolat perquè ICV-EUiA va donar el vistiplau a segellat defectuós, tal com va denunciar la ciutadania i com avui dia assenyalen els informes tècnics de l’AMB.

Manca d’informació de contaminants

Vilanova va trobar a faltar que els mitjans de comunicació publiquessin informes setmanals de l’estat de la contaminació “com es feia abans en alguns diaris“. Vilanova creu que a Cerdanyola això seria imprescindible, ja que “és un dels llocs més contaminats de l’Àrea Metropolitana” i, per dret ambiental, “tota l’Àrea Metropolitana ha de saber cada dia el tipus de contaminació que hi ha“, però “aquesta informació s’oculta cada dia“.

La solució: la neteja total

L’estat actual dels residus que hi ha dins de l’abocador de Can Planas fa impossible de reciclar-los, i l’única solució possible, segons l’expert, és retirar els residus i portar-los a abocadors de residus especials. El problema que presentava Vilanova al respecte és que el cost és elevat, però ho veia com una cosa de primer ordre, ja que “la salut pública està per damunt de tot“, encara que, tal com apuntava, “la Junta de Residus no té la intenció de buidar-ho“, però “és totalment inviable construir 4.000 habitatges i parcs urbans sobre l’abocador sense sanejar-ho totalment“, remarcava Vilanova.

La UE s’ha adormit en la legislació sobre abocadors

Palacios va criticar la UE, ja que “s’ha adormit en legislar sobre problemes com els abocadors“, citant la directiva actual, una directiva obsoleta de 1.999 que “no soluciona res, perquè no estableix els tipus de gestió postclausura dels abocadors“, com és el cas de l’abocador de Can Planas.

El científic va recordar que el Govern Espanyol té establert que la responsabilitat recau sobre el titular de les instal·lacions, “que és la persona que té la llicència – atorgada per l’Ajuntament – per gestionar l’abocador, i aquests titulars tenen la responsabilitat de fer un manteniment post-clausura dels abocadors durant 30 anys.

Gestió de gasos i lixiviats

Palacios va posar sobre la taula un munt de propostes per gestionar els gasos i els lixiviats que surten dels abocadors. El científic del CSIC no apostaria per dirigir els gasos cap a cremadors – com s’està fent en l’abocador Elena -, ni en utilitzar-los per incinerar-los per moure turbines i crear energia, ja que aquestes pràctiques “generen moltes substàncies perilloses per la salut de les persones”. L’aposta de Palacios anava dirigida a depurar el gas d’abocador i incorporar-ho a la xarxa de gas natural, una pràctica “que ja s’està fent en molts llocs”.

Respecte als lixiviats, Palacios va exposar tot un seguit de modes de tractament, com el tractament microbià o els bioreactors de membrana, tots ells són tractaments “in situ” que s’ha d’escollir segons les característiques de l’abocador. En aquest sentit, Vilanova va afegir que l’abocament de lixiviats a la riera de Can Magrans i a la xarxa pública de clavegueram “és una cosa molt seria” que mai es podrà saber el mal ecológic  i sanitari que està produint. Per tar de solucionar la problemàtica dels lixiviats, Palacios va exposar tot un seguit de modes de tractament, com el tractament microbià o els bioreactors de membrana, tots ells són tractaments “in situ” que s’ha d’escollir segons les característiques de l’abocador.

La trama obscura de les gestions post-clausura

Palacios va encoratjar a la ciutadania a presentar un projecte a la Unió Europea per trobar finançament, ja que “ningú vindrà a resoldre res perquè les administracions són incompetents i no tenen ni idea del seu treball i les empreses no treballen de manera legal“. Palacios va animar a la ciutadania a fer una campanya intensa per informar a la població per guanyar adeptes a la causa i, un cop aquesta estigui involucrada “es podran canviar els polítics, perquè canviant la mentalitat de la població canvien als polítics, als regidors“. En aquest sentit, Palacios va recordar que fa poc Cerdanyola va aconseguir canviar de alcalde, “un alcalde que era de la nostra causa” i “un cop es va posar d’alcalde es va posar amb els altres“.