El Govern no troba suports per aprovar les ordenances fiscals

El ple del passat mes d’octubre va destacar pel bloqueig constant de l’oposició a un govern que, d’ençà que no compta amb CiU, només té 9 dels 25 regidors del plenari.

En la darrera sessió plenària el Govern de Cerdanyola, format per Compromís i ERC, van pagar cara la seva minoria, ja que els punts més importants que hi havia a l’ordre del dia (els relacionats amb el crematori, l’abocador de Can Planas i les ordenances fiscals) van ser rebutjats per una oposició que, segons diu l’alcalde Escolà, s’està mostrant irresponsable. En cas de continuar amb aquest bloqueig, el Govern de Carles Escolà estarà en estat de paràlisi durant la resta del mandat, ja que, de no trobar suports, no podrà tirar endavant els punts transcendentals per la ciutat.

El rebuig majoritari a les ordenances fiscals

Les ordenances fiscals i preus públics són la major partida d’ingressos que té el pressupost municipal i per la qual la ciutadania i les empreses paguen en forma d’impostos (com l’IBI o l’IAE) o en forma de serveis municipals (gimnàs, piscina,…).

Dani Mallén (ERC) presentava la proposta d’ordenances com a “realistes i responsables” que preteníem mantenir el volum de recaptació per mantenir la qualitat dels serveis. Fins i tot, les estimacions que presentava el regidor preveien augmentar la recaptació en 200.000 €. Mallén també va remarcar que la proposta presentava estava enfocada a la progressivitat – qui més té, més paga – i, per tant, tenen una direcció clarament d’esquerres “perquè aquesta és la sensibilitat que han expressat els votants de la ciutat”.

Les ordenances presentaven una reducció de la pressió fiscal al 95% dels habitatges de la ciutat i un increment no superior a l’1% al 5% dels habitatges restants. El text també inclou la proposta de taxa de residus, on es proposava tenir en compte els valors cadastrals dels habitatges. Quant a l’IAE (impost d’activitats econòmiques), la proposta presentava un augment, però sempre aplicant criteris de progressivitat.

Les posicions de l’oposició

Malgrat que l’oposició va criticar a ple certs aspectes de les ordenances presentades, Dani Mallén va recordar que “la proposta presentada pel Govern incorpora el 100% de les propostes que l’oposició ha fet: zero”. Mallén lamentava aquest fet, ja que, segons ell, el Govern ha fet un esforç per treballar i rebre aportacions, però aquestes no han arribat.

El torn de paraula es va iniciar amb el regidor no adscrit, Jordi Miró, qui va anunciar que no votaria favorablement perquè quan va anar a parlar d’aquestes ordenances “es va trobar les portes tancades”. A continuació, Maria Reina (ICV-EUiA), que va ser l’única regidora que, sense formar part del govern, va votar a favor, va demanar que aquesta progressivitat contemplés els valors cadastrals “al pis petit la reducció ha de ser més gran i a la casa gran la reducció ha de ser més petita, a casa més gran, impostos més alts”.

Per la seva banda, Marc Costa (CiU) opinava que era injust pujar l’IAE a les empreses que facturen més d’un milió d’euros, ja que, encara que moltes facturin un milió d’euros “potser que els resultats de les despeses finals superin a la facturació i l’empresa tingui un saldo final negatiu”, motiu pel qual Costa considera injust l’augment de l’impost. Quant a la taxa de residus, Costa defensava un model educatiu de taxa de residus, on s’expliqués que Cerdanyola rep diners quan es recicla però paga molt si no es recicla. En aquest sentit, Costa defensava que els barris que reciclin més tinguin beneficis, i els que reciclin menys tinguin una taxa superior. Per la seva banda, Buenaño (PP) va demanar que la taxa de residus de Cerdanyola sigui com en altres localitats de la comarca, on la taxa va lligada al nombre de persones que hi ha empadronades a l’habitatge “un habitatge amb una persona empadronada no genera els mateixos residus que un habitatge amb quatre persones empadronades”, deia Buenaño.

Sonia Rodríguez (C’s) demanava al Govern una rebaixa més ambiciosa de l’IBI, una taxa als habitatges buits propietats dels bancs i revisar el valor cadastral, ja que aquest “és del 2006, molt abans que esclatés la bombolla immobiliària”. Per últim, Ortiz (PSC) va ocupar la major part del seu discurs a criticar l’acció de Govern portant les ordenances al ple sense possibilitat d’aprovar-les, dient que això “és una irresponsabilitat molt gran”, i van situar el debat com una peça més fa la necessitat que té la ciutat d’un govern que sigui capaç d’exercir “governabilitat”.

Ramon Andreu, que malgrat no tenir vot a la sala de plens té veu com a representant de l’EMD Bellaterra, va criticar la proposta perquè es apujaven els impostos a Bellaterra, un territori que “està generant 3,8 milions d’euros en impostos i s’està retornant només el 40%”.

Finalment les ordenances van quedar rebutjades amb els vots en contra del PP, CiU, C’s i PSC, l’abstenció de Jordi Miró i el vot favorable de Compromís, ERC i ICV-EUiA.

Si no es parla de cadires, no s’està disposat a parlar d’ordenances fiscals

Després que la majoria del plenari rebutgés el punt, Cares Escolà va dir que l’oposició estava actuant de manera irresponsable, ja que no havia fet propostes i havia volgut aprofitar el punt per bombardejar l’acció de Govern “obeint a interessos de partit i passant de banda dels interessos de ciutat, si no es parla de cadires no s’està disposat a parlar d’ordenances fiscals”. Escolà va recordar que el seu govern ha fet un esforç important per explicar les ordenances als partits de l’oposició, amb l’objectiu d’escoltar propostes, i a la ciutadania, en una audiència pública on es podien fer aportacions.