Expressa’t: Quan es confon lideratge amb imposició

Aquest expressa’t està escrit per Marc Costa, regidor de Convergència a l’Ajuntament de Cerdanyola.

Divendres (l’endemà del Ple de setembre), l’Alcalde de Cerdanyola, el Sr. Carles Escolà (CxC) va executar l’amenaça que ens va fer als regidors i a la regidora del Partit Demòcrata Català (antiga Convergència) a les reunions prèvies al Ple Municipal de dijous. Abans d’explicar-vos quina era l’amenaça de l’Alcalde situem-nos cronològicament:

1- El mes d’abril vam signar un acord de govern entre Compromís x Cerdanyola, ERC i nosaltres (abans CiU i ara PDCAT). En l’acord de govern s’explicitava que les decisions es prendrien per consens; és a dir, estant d’acord els tres grups. Si en algun tema no es trobava aquest acord, llavors es continuaria negociant fins a trobar-lo o bé, si no era possible, deixar-lo aparcat.

2- El mes d’agost es produeix un fet que acabarà tenint transcendència en el final d’aquest govern de coalició: estant l’Alcalde de vacances, l’Alcaldessa accidental, Sra. Helena Solà, signa una Ressolució d’Alcaldia on resol cessar la Cap de Servei de Cultura, Sra. Jordina Puntí i alhora recol·locar-la en un altre departament que no depèn d’ella, sinó de la meva companya de grup, Encarna Linares. El cessament de la Sra. Puntí es va fer de manera “poc elegant” i quan nosaltres ho vam saber, ja vam comunicar dins el govern que no estàvem d’acord amb les formes de com s’havia fet tot plegat. Evidentment que un regidor pot prescindir del seu Cap de Servei si hi ha perdut la confiança o si creu que no ho està fent bé! Però en tot cas nosaltres defensem que s’ha de comunicar correctament i que se li ha de buscar a la persona afectada una altra plaça de treball d’acord amb la seva categoria laboral.

3- L’altre punt de la discòrdia del Ple de dijous parteix d’aquests fets: El passat mandat va sortir a licitació la construcció d’un tanatori per a Cerdanyola, totalment necessari per a una ciutat de prop de 60.000 habitants. L’anterior govern va decidir incloure en l’operació la reconstrucció d’una part del cementiri que està malmesa; però per compensar el 1.500.000 d’€ que l’empresa adjudicatària s’haurà de gastar en arreglar el cementiri, en lloc d’optar per allargar els anys de la concessió, es va decidir posar un crematori dins el projecte. Passats dos anys, una part del govern actual decideix portar un punt al Ple per deixar nuls els actes administratius de la licitació i concessió de l’obra. L’altra part del govern, és a dir, nosaltres, després de reunir-nos amb l’empresa adjudicatària (a petició seva) i de constatar que estan disposats a renunciar al crematori (els hi ho vam demanar), traslladem a la resta de companys del govern la necessitat de donar-nos un mes per acordar amb l’empresa la renúncia a la concessió amb les garanties de modificació del projecte i de tornar-lo a licitar. Creiem que l’empresa té uns drets adquirits per un acte administratiu d’adjudicació de la concessió. I si el govern li vol treure aquests drets, això pot acabar en un litigi que trigui uns anys a resoldre’s. Creiem que es pot arribar a un acord donada la bona predisposició que ens ha mostrat l’empresa. I també creiem en la negociació més que no pas en la imposició.

4- En les reunions que hem tingut a nivell intern el govern de Cerdanyola aquests darrers dies, ja vam manifestar el nostre desacord amb alguns punts, actituds i conductesque estaven erosionant el propi govern. I que l’acord signat per escrit en el pacte no s’estava respectant. Per afegir-hi més llenya al foc, aquesta setmana ens vam assabentar que dos dels sindicats de treballadors amb representació a l’Ajuntament volien presentar una moció al Ple carregant contra el govern pel tracte al personal de la casa i, posant com a punta de llança el cas de la Cap de Servei cessada, demanaven al govern que rectifiqués en la decisió (cosa que nosaltres a nivell intern ja havíem demanat) i demanaven respecte envers la feina de tots els treballadors públics. Qui pot estar en contra de respectar els treballadors? 5- Doncs per aquests motius nosaltres vam manifestar dins del govern que, tot i que no estàvem d’acord amb el redactat de la part expositiva de la moció, sí que hi estàvem en els punts a aprovar. I que per això, si finalment aquesta moció arribava a Ple, crèiem que el millor era abstenir-nos. Llavors va ser quan l’Alcalde ens va amenaçar d’expulsar-nos del govern. I no sols això, sinó que ERC va manifestar que si no votàvem en contra de la moció, els que marxarien l’endemà del govern serien ells (ja haureu observat que aquesta amenaça ERC no l’ha complert, oi?).

6- Ens vam emplaçar a dijous al matí per comunicar-los la decisió presa dimecres al vespre en reunió extraordinària del Consell del Partit Demòcrata Català. I el Consell ens deia que a canvi de votar en contra de la moció (cedir nosaltres per tancar files amb el govern), CxC i ERC s’havien de comprometre a: 1- retirar el punt del tanatori del Ple per poder continuar negociant i 2- que qualsevol altre cessament que s’hagués de produir fos explicat a tot el govern i que es cuidessin les formes i el tracte amb els treballadors. No van voler cedir en aquests punts i, fins i tot, l’Alcalde va aixecar la veu i va faltar al respecte al nostre portaveu, Josep Grau. I com que l’Alcalde tenia pressa per anar a la ràdio, vam donar per acabada la reunió.

7- Al migdia rebem una nova convocatòria de reunió per la tarda per acabar de preparar el Ple. Quan entrem l’Alcalde ens pregunta què farem al final. En vista de la seva inflexibilitat i la seva falta de respecte continuat cap al nostre Grup, els anunciem que ens mantindrem fidels a la nostra consciència. I ens respon: “Ja sabeu el que això comporta! I ara us demano que abandoneu la sala perquè la resta puguem preparar el Ple”.

8- I finalment arribem al Ple, on tanquem files amb el govern en TOTS els temes excepte en aquells on ja havíem anunciat el què faríem fruit de la seva inflexibilitat. En el punt del Tanatori l’oposició va demanar que es votés “deixar-lo sobre la taula” (expressió que s’utilitza per dir que ja es debatrà més endavant en un altre Ple). I com que això és el que havíem demanat nosaltres dins del govern, això és el que vam votar. I en la moció el nostre discurs va ser crític cap al redactat de la moció, però dient que al govern ens tocava fer autocrítica també per com s’havia dut el tema i explicant que no podíem votar en contra de respectar la feina dels treballadors i treballadores municipals.

Aquest govern no funciona (ja ho havíem dit internament en algunes ocasions) perquè l’Alcalde no lidera, no ha assumit el rol que li pertoca i no ha estat capaç de cohesionar el govern. De manera constructiva li ho hem fer saber diverses vegades.

I quan ha decidit fer un canvi, ha confós lideratge amb imposició. No és això, company, no és això. Teníem l’oportunitat de canviar Cerdanyola a millor i la intransigència ho ha tirat per la borda. I ara s’excusen dient que nosaltres hem estat deslleials. I jo dic: On està la deslleialtat? Quan un dels socis -que ja ha avisat internament que no està d’acord amb un tema- diu que si l’obliguen a votar públicament en un Ple ho farà d’acord amb la seva consciència? O quan prèviament no es respecta l’acord de govern que diu que s’aprovaran els temes per consens? Pensem-hi perquè en aquest cas l’ordre dels factors sí que altera el resultat de l’operació.