El balanç de l’incendi de dilluns a Collserola deixa un total de 21,2ha cremades
El Parc Natural de Collserola ha publicat el balanç de l’incendi que es va produir el passat dilluns 19 de setembre i que va cremar 21,2 hectàrees.
L’inici del foc, cap a les 12 h de dilluns 19 de setembre, es va localitzar a un punt proper a la carretera Alta de Roquetes, a la zona de la font de Santa Eulàlia. Al lloc es van desplaçar fins a 30 dotacions de bombers i 6 mitjans aeris. Cap a les 19 h es va donar per controlat i durant tota la nit diferents dotacions de bombers han estat vigilant la zona. El nombre d’hectàrees cremades és de 21,2 ha, pràcticament la totalitat de les quals situades al municipi de Barcelona.
Gràcies a la intervenció dels mitjans, el foc -que havia pres unes grans dimensions- va poder ser controlat abans no baixés per la vessant vallesana del Parc. Les causes de l’incendi estan encara per determinar per part dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Donada l’espectacularitat i visibilitat de l’incendi, durant tota la tarda hi va haver un gran ressò als mitjans de comunicació i xarxes socials, amb fotografies i comentaris, molts d’ells de suport als mitjans d’extinció.
Durant aquest 2016,dins el Parc Natural s’han comptabilitzat 72 focs, un nombre molt superior a la mitjana del període 1990-2015, calculada en 47 focs per any. Gràcies a la detecció i intervenció ràpida del dispositiu de prevenció que coordina el Consorci, la mitjana de d’hectàries calcinades per incendi és de 0,38 Ha, valor inferior a la mitjana del període 1990-2015 situada en 0,41 Ha/incendi.
L’incendi de dilluns va afectar una zona de matoll on es donen focs recurrents i per tant la vegetació hi està força adaptada. La recuperació de l’espai passarà per convertir-se, de manera natural, en un prat d’albellatge, una formació vegetal considerada per la comunitat científica com una irradiació de les sabanes africanes dins del mosaic mediterrani. Aquests ambients oberts són àrees de gran interès ecològic, com ho demostra la fauna que hi viu, malgrat que a primer cop d’ull poden semblar espais empobrits per la manca d’arbres. Actualment, amb l’abandó de la pastura, s’observa una clara relació entre la distribució d’aquests prats i la freqüència dels incendis que es produeixen a la zona.
