El còmic underground sorgit durant la transició, a la UAB

Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han ideat i comissiariat l’exposició ”Còmixxx: El despertar d’una generació censurada”, que dóna a conèixer el còmic underground de la transició democràtica (d’autors com Mariscal, Nazario, Gallardo, Max o Ceesepe, entre d’altres), que es convertirien en el testimoni extraoficial de la realitat social i de la joventut del moment. 

comixxxL’exposició -que ha produït la UAB i ha estat possible gràcies al fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General- es pot veure fins el 21 de juliol al campus de Bellaterra, i a la tardor arribarà a Barcelona ja que hi ha un museu d’art contemporani que s’ha interessat per portar-la a la capital.

Els alumnes del màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB -coordinats pel professor Jaume Vidal, que imparteix el mòdul Crítica i Difusió d’Art d’aquest màster- han ideat i comissariat l’exposició ”Comixxx: El despertar d’una generació censurada”, una aproximació a la historia d’aquells còmics que, durant els darrers anys del franquisme i la transició, es van distribuir al marge de les grans editorials per expressar i difondre les seves idees contràries al sistema.

 
 ”Durant el segon quadrimestre sempre treballem per dissenyar i executar un projecte d’exposició i aquest any hem triat el còmic underground per la seva rellevància en la història i evolució de la il·lustració que fou gestada a la ciutat de Barcelona”, explica el professor Jaume Vidal. ‘Aquest professor va coordinar l’any passat els seus alumnes del màster que van crear la mostra “Entre la lletra i la imatge. Un itinerari pel fons Marca”, que després de la UAB, va ser exposada al Museu d’Art de Cerdanyola.
 
Makoki (Gallardo), Slober (Ceesepe), Los garriris (Mariscal), Gustavo (Max) o Anarcoma (Nazario) són alguns dels protagonistes d’aquesta exposició que acull la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General fins el 21 de juliol, al campus de Bellaterra. De fet, aquests autors han autoritzat la reproducció de la seva obra, sense cap inconvenient, després de ser consultats pel professor i estudiants del màster. El sexe, les drogues, els drets socials de col·lectius diversos com els homosexuals, la música rock itot allò que durant tants anys havia estat prohibit i condemnat, es posava de manifest sota el llapis d’aquests dibuixants.
 
L’exposició ha estat pensada per donar a conèixer un important testimoni de la societat de l’època, però també per difondre una part essencial de la història i l’evolució de la il·lustració que va gestar-se a Barcelona. Gràcies a aquests artistes, avui els còmics no només són coses de nens. L’exposició també pretén oferir una imatge de les dificultats que aquestes publicacions van haver de viure a causa d’un estat opressor que repetidament va utilitzar les eines de la censura.

La mostra ha estat possible gràcies al fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB.

Un viatge per la història del còmic underground espanyol
Els autors de l’exposició expliquen el viatge que ha fet el còmic underground espanyol. El còmic underground o comix apareix a Espanya a principis de la dècada dels 70, on una joventut rebel, imitant els models que arribaven dels Estats Units a Europa, va utilitzar aquest mitjà com a arma contra la dictadura franquista i la societat que desitjaven canviar. Durant 40 anys, la societat espanyola va patir enormes canvis, i tal i com s’intenta mostrar en aquesta exposició, la història del comix va canviar amb ella.

El primer còmic underground, del grup El Rrollo, es va publicar a Barcelona l’any 1973, encara sota la Dictadura. Com la resta d’aquestes primeres publicacions, El Rrollo Enmascarado es va distribuir al marge de les grans editorials, sota una marginalitat que permetia que els seus autors gaudissin de més llibertat a l’hora de brindar un ric testimoni de la societat de l’època i d’utilitzar-lo com a mitjà de protesta i reivindicació social. Malgrat això, però, el còmic underground no passava desapercebut a les autoritats, i moltes d’aquestes publicacions van ser segrestades, acusades d’escàndol públic, censurades o multades.

Després de la mort de Franco, una part important de la societat espanyola va viure un nou esperit de llibertat i es va desvincular de la lluita política que havia protagonitzat els anys precedents. Dins aquest ambient que semblava conduir cap a la democràcia i el relaxament de la censura, es va produir el creixement i desenvolupament del comix espanyol, que entre els anys 1976 i 1979, va comportar l’aparició de nombroses revistes i fanzines underground. Tot i així, la censura no va acabar amb la fi del franquisme, i el segrest administratiu i judicial es va basar, especialment, en l’anomenat delicte contra la moral pública que seguia existint en el Codi Penal.

Amb l’arribada dels democràtics anys vuitanta, el comix  espanyol va viure un període d’expansió que va suposar l’abandonament de la clandestinitat. Els seus autors van iniciar un cert camí cap a la professionalització, el gran públic va començar a acceptar i assimilar el moviment underground, i el comix va passar a participar dels circuits oficials de producció i difusió. Tots aquests ingredients van suposar la mort del concepte underground tal i com havia estat entès fins el moment, però alguns dels seus autors van seguir creant historietes que s’oposaven i atacaven el sistema establert.

La mostra es pot visitar fins el dia 21 de juliol, a la Sala d’Exposicicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, a la plaça Cívica, de dilluns a divendres, de 10 a 18 hores.

 
Comparteix: