El còmic underground sorgit durant la transició, a la UAB
Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han ideat i comissiariat l’exposició ”Còmixxx: El despertar d’una generació censurada”, que dóna a conèixer el còmic underground de la transició democràtica (d’autors com Mariscal, Nazario, Gallardo, Max o Ceesepe, entre d’altres), que es convertirien en el testimoni extraoficial de la realitat social i de la joventut del moment.
L’exposició -que ha produït la UAB i ha estat possible gràcies al fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General- es pot veure fins el 21 de juliol al campus de Bellaterra, i a la tardor arribarà a Barcelona ja que hi ha un museu d’art contemporani que s’ha interessat per portar-la a la capital.
La mostra ha estat possible gràcies al fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB.
Un viatge per la història del còmic underground espanyol
Els autors de l’exposició expliquen el viatge que ha fet el còmic underground espanyol. El còmic underground o comix apareix a Espanya a principis de la dècada dels 70, on una joventut rebel, imitant els models que arribaven dels Estats Units a Europa, va utilitzar aquest mitjà com a arma contra la dictadura franquista i la societat que desitjaven canviar. Durant 40 anys, la societat espanyola va patir enormes canvis, i tal i com s’intenta mostrar en aquesta exposició, la història del comix va canviar amb ella.
El primer còmic underground, del grup El Rrollo, es va publicar a Barcelona l’any 1973, encara sota la Dictadura. Com la resta d’aquestes primeres publicacions, El Rrollo Enmascarado es va distribuir al marge de les grans editorials, sota una marginalitat que permetia que els seus autors gaudissin de més llibertat a l’hora de brindar un ric testimoni de la societat de l’època i d’utilitzar-lo com a mitjà de protesta i reivindicació social. Malgrat això, però, el còmic underground no passava desapercebut a les autoritats, i moltes d’aquestes publicacions van ser segrestades, acusades d’escàndol públic, censurades o multades.
Després de la mort de Franco, una part important de la societat espanyola va viure un nou esperit de llibertat i es va desvincular de la lluita política que havia protagonitzat els anys precedents. Dins aquest ambient que semblava conduir cap a la democràcia i el relaxament de la censura, es va produir el creixement i desenvolupament del comix espanyol, que entre els anys 1976 i 1979, va comportar l’aparició de nombroses revistes i fanzines underground. Tot i així, la censura no va acabar amb la fi del franquisme, i el segrest administratiu i judicial es va basar, especialment, en l’anomenat delicte contra la moral pública que seguia existint en el Codi Penal.
Amb l’arribada dels democràtics anys vuitanta, el comix espanyol va viure un període d’expansió que va suposar l’abandonament de la clandestinitat. Els seus autors van iniciar un cert camí cap a la professionalització, el gran públic va començar a acceptar i assimilar el moviment underground, i el comix va passar a participar dels circuits oficials de producció i difusió. Tots aquests ingredients van suposar la mort del concepte underground tal i com havia estat entès fins el moment, però alguns dels seus autors van seguir creant historietes que s’oposaven i atacaven el sistema establert.
La mostra es pot visitar fins el dia 21 de juliol, a la Sala d’Exposicicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, a la plaça Cívica, de dilluns a divendres, de 10 a 18 hores.