Investiguen a Andreu Puigfel, “l’home dels abocadors” de Cerdanyola
L’empresari Andreu Puigfel, responsable de la polèmica gestió de l’abocador Elena, està sent investigat per participar en una trama societària per cobrar a canvi de beneficis en les adjudicacions públiques de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Imatge: Afonsvalles
La fiscalia demana set anys de presó per un excàrrec de l’ACA per suborns de dues constructores. Hauria cobrat prop de 200.000 euros per permetre la reducció d’un pressupost per uns treballs a Montcada i Reixac sobre terrenys de les pròpies constructores.
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per un ex-càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d’autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac. El ministeri públic demana també quatre anys de presó per a la filla del funcionari, perquè administrava l’empresa on es van cobrar els suborns, i set anys per als dos empresaris.
En el seu escrit d’acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d’una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d’assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d’Or, d’Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.
La història va començar el 1999 quan es va constituir una junta de compensació per tal de cobrir el torrent. De la superfície afectada, el 27% era propietat de Marsà i el 5% era de Puigfel. Una familiar de l’empresari va ser designada presidenta de la junta de compensació i la constructora encarregada de les obres va ser una empresa seva. L’any 2003 una inspecció de l’ACA va determinar que el cobriment s’havia fet sense la seva autorització i va demanar una justificació i rectificació.
A principis del 2004 l’ACA va rebutjar l’estudi de canalització presentat i va requerir el drenatge correcte de les aigües. La junta i l’Ajuntament de Montcada van descartar unes obres definitives que costarien uns 10 milions d’euros i van apostar per unes obres provisionals, a càrrec dels promotors, que es van estimar, posteriorment, en 3,9 milions.
El 2006 l’Ajuntament va demanar a l’ACA l’autorització per fer les obres, i el 2007 Latorre va informar favorablement de la sol·licitud. Va ser a partir d’aleshores que una empresa de Latorre gestionada per la seva filla, dedicada al mercat immobiliari, va començar a cobrar factures de la constructora que feia les obres de Montcada. La primera factura, de 1.716 euros, va ser poc després de la primera autorització de Latorre i va ser precisament per un suposat assessorament de l’empresa de Latorre a la constructora de Puigfel sobre el projecte de Mas Rampinyo.
Les obres havien d’acabar a finals del 2008 però es va autoritzar una pròrroga. El juny del 2009 l’Ajuntament, a instàncies de la junta de compensació, va manifestar grans dificultats per realitzar les obres i va demanar una nova autorització per incloure les dificultats sobrevingudes. La sol·licitud anava acompanyada d’un nou pressupost, però molt inferior al del 2007, ja que era d’1,8 milions. El juliol del 2009 el coordinador territorial de l’ACA va firmar la resolució a proposta de Latorre. El fiscal considera que el coordinador va signar enganyat per Latorre, ja que aquell només supervisava formalment els documents i els acabava signant si Latorre hi estava d’acord.
En les noves obres es va formar una comissió de seguiment, de la qual Latorre era membre i va intervenir sovint. A partir del 2009 les factures de l’empresa de Latorre a Puigfel s’incrementen, i aquest grup demana a l’empresa de Marsà que pagui la meitat dels diners acordats. Entre 2009 i 2012 es van emetre diverses factures per un valor total de 184.727 euros.
Per tot això, la fiscalia demana per a Latorre set anys de presó, 16 d’inhabilitació per a càrrec públic i 90.000 euros de multa, més el retorn dels suborns, pels delictes de suborn passiu, prevaricació i falsedat en document mercantil. Per a la seva filla, demana quatre anys de presó, inhabilitació de cinc anys i 27.000 euros de multa per suborn passiu i falsedat documental. Finalment, per als dos empresaris demana set anys de presó, inhabilitació durant quatre anys i 180.000 euros de multa.
700.000 euros públics per pagar irregularitats privades
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va subvencionar amb 700.000 euros la clausura de l’abocador Elena, “el projecte exemplar de Puigfel”. Quan Puigfel funciona, el ciutadà mai es veu beneficiat. En canvi, quan Puigfel comet irregularitats, acaba sent el ciutadà qui paga les reparacions. Això és el que ha passat amb l’Abocador Elena, situat a Cerdanyola.
El Govern de la Generalitat va autoritzar a l’Agència de Residus de Catalunya destinar 700.000 euros de diners públics (obtinguts dels impostos de totes les ciutadanes) per dur a terme actuacions per clausurar l’abocador Elena, gestionat per l’empresa privada Puigfel, qui sempre està envoltat de polèmica a la nostra ciutat.
Abocador fora de control
L’Abocador Elena, que havia de ser un exemple a seguir en la gestió de residus de Catalunya, s’ha convertit en un greu problema pel medi natural de Cerdanyola i per la salut de les persones: no es pot clausurar perquè té greus problemes per controlar l’emissió de gasos i lixiviats.
Dins de l’abocador Elena s’han anat dipositant durant anys bales provinents d’ecoparcs (com el que està situat a Montcada). Ara, quan l’ecoparc està en la fase 2 de clausura, s’ha hagut d’aturar tot perquè s’han adonat que els agents contaminants estan descontrolats: contaminació d’aigües subterrànies amb lixiviats que sobrepassen el volum de les piscines, contaminació de l’aire amb gasos tòxics, enfonsament del sol a causa del pes de les bales d’ecoparc,…
Com sempre, parlar d’un abocador a Cerdanyola és parlar de Puigfel, i parlar de Puigfel és parlar d’incompliments: Puigfel tenia la llicència de l’abocador Elena caducada des de fa dos anys i va començar a fer la clausura tres anys més tard del previst.
Qui pagarà la remediació per clausurar-ho?
La ciutadania serà qui, amb els seus impostos, pagarà la clausura de l’Abocador Elena. Durant anys i anys, aquest projecte ha donat beneficis a un empresari privat (Puigfel), però ara, a l’hora de cobrir despeses, serem nosaltres qui posarem de les nostres butxaques la quantitat astronòmica de 700.000 euros.
L’abocador ja va ser investigat per la Guàrdia Civil
Anys enrere, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) va obrir un informe sobre l’estat del dipòsit arran d’una denúncia presentada pel veí de Cerdanyola, Albert Lázaro. Els plàstics que cobreixen l’abocador on es dipositen les bales estaven tots esparracats la qual cosa afavoriria la filtració de lixiviats, segons la denúncia presentada.
ICV, PSC i CiU van voler repetir el desastre amb un “Elena II”
Orgullosos de l’Abocador Elena, l’any 2002 Puigfel, la propietat Margenat i els partits de Cerdanyola, (ICV, PSC i CiU), es van conxorxar per a fer-hi l’Elena 2. Finalment aquest projecte s’ha aturat, encara que el forat ja està fet…
Puigfel a l’Oficina Antifrau
L’any 2012 la Plataforma de l’Abocador de Deixalles a Can Fatjó dels Aurons i la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat ja van posar en coneixement de l’Oificina Antifrau de Catalunya la construcció d’un abocador “il·legal” a Cerdanyola. Per fer-ho, van enviar uns documents que demostraven que Puigfel estava explotant un abocador malgrat tenir els permisos denegats per la Generalitat.
Els antiabocadors també demostraven irregularitats en la concessió de llicències i permisos per part de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la Generalitat que “podien generar un enriquiment indebut”, tal com informa el portal “econoticias”.
Les entitats que van presentar-se a l’Oficina Antifrau van assegurar que Puigfel va extraure més de quatre milions de tones de terres amb una profunditat de 60 metres mitjançant una concessió minera que limitava les extraccions a mig milió i a una profunditat de 20 metres.
El text que hi apareix en aquesta notícia del paràgraf 2 al 9 està extret del portal vilaweb.cat.
