Es guanya la batalla contra el Vial de Cornisa

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat definitivament suprimir la reserva viària corresponent al projecte conegut com a Vial de Cornisa.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat definitivament suprimir la reserva viària corresponent al projecte conegut com a Vial de Cornisa, una autovia de setze quilòmetres que havia d’unir Molins de Rei, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac a través de la Serra de Collserola. Poques batalles guanyades pel moviment ecologista ho semblen de veritat. I aquesta ho és. Llarga i a estones silenciosa, la lluita s’inicia amb la creació el 2005 de la Plataforma No al Vial de Cornisa. Juntament amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, la plataforma va presentar al·legacions i va engegar mobilitzacions per aturar un procés esbossat per l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb el Tripartit, Joaquim Nadal, a l’esborrany del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC).

Van ser uns anys de constant mobilització per l’amenaça que suposava l’esquinçament del pulmó de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un moviment que va començar a corre-cuita i que es va anar apagant a mesura que la tan anomenada crisi arribava als pressupostos de la Generalitat. Com amb altres lluites ecologistes, l’esclat de la bombolla immobiliària va ajudar a desestimar —o ajornar— projectes faraònics. La victòria tot i així hi és: no pot esborrar la importància d’associacions veïnals i plataformes ecologistes que han frenat la frenètica cursa del ciment.

Un vial de setze quilòmetres

Aquest és el cas del Vial de Cornisa. L’octubre de 2007 el Departament de Joaquim Nadal s’afanyava a aprovar la construcció d’una autovia de setze quilòmetres i 25 metres d’amplada que uniria Molins, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada seguint bona part del curs de la Riera de Vallvidrera. Una pressa justificada perquè després de 30 anys previst al Pla General Metropolità de 1976 i quiet entre muntanyes de plànols, el Vial de Cornisa i altres infraestructures podien quedar fora de lloc si la Generalitat declarava Collserola Parc Natural. Fet que va succeir finalment tres anys després, l’octubre de 2010.

“No és necessària”

Les entitats que s’hi oposaven asseguraven que aquesta infraestructura “no és necessària”, ja que desdoblaria vies pel transport privat, en lloc de buscar altres alternatives de connexió entre els municipis. Hauria afectat també un dels espais més fràgil -i alhora més important- de Collserola: la Riera de Vallvidrera, únic curs fluvial de la serra que du aigua tot l’any. La infraestructura també amenaçava el bosc i fragmentava la serra. Hauria actuat com una autèntica barrera per a tota mena d’éssers vius que habiten la contrada.

Més protecció

L’aprovació per part de l’AMB de l’Avanç de Modificació puntual del Pla General Metropolità estableix també la protecció dels sòls afectats situats a l’interior del Parc Natural de la serra de Collserola. Aquest procés respon en gran part a la mobilització popular que va aconseguir que els ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat i Molins de Rei també s’oposessin al projecte, demanant el novembre de 2011 l’eliminació del mateix. L’aprovació definitiva de la modificació correspon en últim terme a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que, si finalment ho tira endavant, el sòl que roman reservat per construir aquest traçat passaria a constar com a espai lliure.

Per ampliar aquesta notícia hem utilizat una notícia d’Oriol Matadepera publicada a La Directa, amb una llicència Creative Commons.