La Seguretat Social privatitza serveis adjudicant-los amb contractes milionaris

Quan algú contacta amb informació de la Tresoreria de la Seguretat Social (TGSS) des de qualsevol punt de l’Estat espanyol, se’l deriva a una centraleta de Madrid, des d’on Extel Contact Center, filial de l’empresa de treball temporal Adecco, atén les trucades. El mes de maig passat, l’Estat va acabar de privatitzar els Serveis de Gestió i Atenció Telefònica de la Seguretat Social (Geste), inclosa la gestió de xarxes socials, per 10,38 milions d’euros. Fins llavors, era el funcionariat l’encarregat de garantir el servei, excepte a Madrid, que va ser el laboratori de la privatització el 1999, quan l’aleshores Ministeri de Treball i Assumptes Socials va adjudicar el servei a l’empresa Estratel per més d’un milió d’euros. Ara, i malgrat les queixes de diferents sindicats, el model ja s’ha estès arreu.Des que Extel s’ocupa del servei, la línia ja no és gratuïta i, segons denuncien tant CGT com CCOO, s’està transmetent informació errònia perquè, –asseguren– qui atén les trucades no té formació suficient en la matèria. En canvi, el funcionariat que se n’ocupava abans compta amb coneixement especialitzat en matèria d’afiliació, inscripció d’empreses, convenis i cotitzacions, i està al dia de canvis legislatius. A això s’hi afegeix l’agreujant, segons Santi Herranz de la CGT, que moltes consultes acaben, finalment, retornant als funcionaris perquè Extel no les pot resoldre: “No té cap raó de ser. No s’estalvien feina i es dóna un mal servei”. CCOO, per exemple, ja ha detectat diversos casos d’afectades per la mala atenció telefònica. A una persona de Tarragona, per exemple, van advertir-la que no tenia dret a cobrar la pensió, quan no era així; a Saragossa, una altra va perdre uns mesos d’una prestació que li pertocava, perquè li havien dit el contrari.

Tot i que les clàusules del contracte, segons el Bufet d’advocats Almeida, s’ajusten amb l’establert a la llei de protecció de dades, des dels sindicats també s’ha alertat que s’està transferint informació privada i sensible a aquestes empreses amb els riscos que això comporta. La Directa ha intentat contactar en diverses ocasions amb el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que no ha atès aquest mitjà.

L’empresa beneficiària d’aquesta darrera privatització és una de les filials de la multinacional amb seu a Zuric Adecco, líder en serveis d’ocupació temporal, i la seva relació de l’administració pública no és nova. La més recent es va produir el juny de 2015, quan se li va atorgar el servei d’atenció telefònica de la Direcció General del Cadastre per un import de 930.000 euros. Poc abans, el 2014, havia acordat una col·laboració amb els Serveis Públics d’Ocupació en la inserció laboral. Alhora, el seu principal client és Movistar, a través de la gestió dels números 1004 i 1002. I la compra de Canal + per part de la multinacional de les telecomunicacions ha generat moltes queixes sobre l’atenció telefònica, per manca d’informació adequada després que la plantilla d’Extel hagués rebut únicament un curs de dues hores.

Un treballador del Geste, que prefereix mantenir en l’anonimat, ha assegurat a la Directa que constantment els deriven trucades i alhora, aprimen el personal. A l’oficina on treballa eren 12 el 2011 i ara només en queden quatre. Per a l’economista del Seminari d’Economia Crítica Taifa Elena Idoate, la tendència és anar derivant feines perquè el funcionariat “té millors condicions laborals, té garanties contra l’acomiadament”, mentre que el sector privat aconsegueix contractar per uns salaris molt més baixos. Per a la funció pública “és una amenaça”, assegura, perquè “voldran fer extensible aquesta precarietat als treballadors i treballadores públics”.

Contractes milionaris

L’atenció telefònica de la TGSS és la darrera d’una llarga llista de privatitzacions de serveis dels diferents ens que integren la Seguretat Social. Indra, El Corte Inglés o Accenture són algunes de les empreses que s’han endut contractes milionaris gràcies a aquest procés.

Una de les àrees més afectades és la Gerència Informàtica de la Seguretat Social (GISS), on el personal extern ja supera el propi. Entre 2006 i 2009 es varen adjudicar 661 contractes per un import de 531, 5 milions d’euros. Un any més tard, el 2010, el Govern espanyol va tornar a privatitzar diverses tasques per un valor total de 106,3 milions per un termini d’execució de dos anys. I el 2013, el procediment es va repetir, per un import inferior, de 40,6 milions d’euros. Entre les empreses beneficiàries, destaca Indra Sistemas, fabricant d’armament per a Israel, i Informática El Corte Inglés, grup que  compta amb un exprimer ministre de Qatar com a inversor. Entre els contractes aconseguits pel líder mundial de grans magatzems, despunten els 3,35 milions d’euros que es va endur, amb Eulen, per a digitalitzar els expedients de les direccions provincials de la TGSS.

Una de les privatitzacions que ha portat més cua és la tramitació dels informes de la vida laboral. L’any 2006 es va treure a concurs públic aquesta tasca, que realitzaven presencialment els funcionaris. Des d’aleshores, només es pot aconseguir trucant a un telèfon 901 –no gratuït– o en línia. José Ramón Córdoba, Secretari General de la FSC de CCOO a Tarragona, s’exclama que, a més, si quan fas la sol·licitud, l’adreça que facilites no coincideix amb la registrada a la seguretat social, has d’anar a les oficines a canviar-la presencialment i tornar a fer la sol·licitud telefònica. A més, des de principis del 2000, el Govern gasta recursos econòmics en un enviament massiu anual de vides laborals. En total, s’envien cada any més de 20 milions d’informes arreu de l’Estat espanyol i les beneficiàries del servei els darrers anys han estat empreses com Meydis o Servinform. El Tribunal de Comptes, a l’informe de 2011-2012, denuncia que no queda acreditada la necessitat de dur a terme la informació massivament, si anteriorment era el funcionariat el que –a petició de l’interessat–, realitzava el servei sense cap cost econòmic addicional per a la Seguretat Social.

Tot i que existeix l’ens Intervenció General de la Seguretat Social amb funció interventora i encarregat del control financer, el Govern espanyol ha permès la contractació d’empreses privades per a realitzar auditories. El 2012, el BOE va publicar una ordre que declarava insuficients els mitjans propis i obria la porta a la “col·laboració amb empreses privades d’auditoria”. Sorprenentment, el gerent de López R. Auditores, una de les empreses que es van endur part del pastís, vora els 304.000 euros, ha estat investigada per presumpta malversació i estafa en la gestió d’ajuda a domicili a Ourense, a través d’una altra filial. Va ser la mateixa TGSS qui va certificar al jutge que l’empresa acumulava gairebé 900.000 euros de deute amb la seguretat social.

Al mateix temps, la consultora Accenture també s’ha vist beneficiada per l’administració pública, perquè li ha encarregat el pla de lluita contra l’ocupació irregular i el frau per més d’1,3 milions d’euros. Es produeix la paradoxa que, el grup multinacional està condemnat, el 2007, per assetjament laboral i per frau de llei el 2013, ja que havia realitzat operacions entre empreses amb l’objectiu de rebaixar la seva factura tributària entre 2003 i 2005.

Sota la lupa del Tribunal de Comptes

L’òrgan responsable del control del sector públic ha denunciat males praxis en moltes d’aquestes privatitzacions. L’informe dels exercicis 2011 i 2012, publicat a finals de 2014, conclou que, en general, les privatitzacions no queden degudament justificades, sinó que “el contingut és excessivament genèric”, i que, alhora, no consten estimacions o estudis de caràcter econòmic que justifiquin el pressupost fixat.

L’informe fa una referència específica als contractes relacionats amb el manteniment i programes informàtiques, denunciant que la pràctica totalitat van ser adjudicats mitjançat procediment negociat sense publicitat. L’argument, emparat per la llei, és que l’empresa beneficiària és l’única autoritzada pel fabricant pel manteniment de determinats productes, però que, per tant, s’evidencia una “excessiva dependència tecnològica en la contractació de contingut informàtic”, que l’organisme ja havia manifestat anteriorment.

Per Herranz, de la CGT, aquesta privatització és un pas més cap a un model americà d’administració pública, “on hi ha uns gestors públics a les altes esferes cobrant grans sous i la resta són empreses de serveis”. Gradualment, la privatització afecta cada vegada més àrees de la seguretat social. A la neteja, manteniment i vigilància, les succeeixen un conjunt de serveis, que tradicionalment, que assegura Idoate, “s’entenia que havien de fer-se des d’un àmbit estrictament públic”.

Notícia de Gemma Garcia publicada a La Directa.