Expressa’t: Medi ambient a Cerdanyola: Ni està, ni se l’espera

22 mesos, dos governs i tres partits (PSC, ICV-EUiA i Compromís) han passat d’ençà que, en el ple de febrer de 2014 es va aprovar, amb unanimitat, una moció proposada per Compromís per Cerdanyola per crear una comissió que estudii la qualitat de l’aire a la ciutat i trobi solucions. 22 mesos, dos governs i tres partits i tot continua igual, perquè el Medi Ambient a Cerdanyola, ni està, ni se l’espera.

L’alarma va saltar arran d’un estudi de la qualitat de l’aire realitzat del 13 de novembre de 2012 al 13 de gener de 2013. L’estudi presentava dades preocupants (que la població no coneix perquè mai va ser publicat pels mitjans de comunicació municipals), es pot considerar un estudi «inútil». Diem inútil perquè es va realitzar a l’hivern (on es registren dades més baixes de contaminació a causa de les pluges -va ploure 11 dels 60 dies-) en una zona que no era l’apropiada per treure conclusions reals i durant només dos mesos. Res a veure amb el poble gironí de «Pardines», de 119 habitants (Cerdanyola en té 58.000), que té un aparell fix que mesura la qualitat de l’aire cada dia de l’any.

A Conseqüència d’aquest estudi, en el ple de febrer de 2014 es va aprovar, unànimement, una moció proposada per Compromís per Cerdanyola per crear una comissió que estudi la qualitat de l’aire a Cerdanyola, averiguar els problemes i establir solucions. Ara com ara, aquesta comissió ni està ni se l’espera.

Mentre la nostra localitat continua sent puntera en casos de càncer detectat, aquest estudi va quedar en un calaix, possiblement del Departament de Medi ambient, un departament en hores baixes, compost per dues funcionàries, una a jornada sencera i altra a mitja, un fet totalment inadmissible en una ciutat que, com la nostra, té greus problemes de medi ambient i que respira aires altament contaminats. Que es doti aquest departament amb mitjans humans i més pressupost ni està, ni se l’espera.

El Departament de Medi Ambient no és l’únic òrgan mediambiental inoperatiu de la ciutat. També disposem d’una eina inútil, com el Consell de Medi Ambient, que fins ara només ha sigut un monòleg per part dels tècnics, o debats imposats. Reunions on res del que es parlava era vinculant. Ara teníem l’oportunitat de canviar el rol en el Consell. Però ni està, ni se l’espera.

Mentrestant, el nombre de càncers – i altres malalties – a Cerdanyola continua augmentant. Afectats, familiars i amics de la «víctima» pensàvem que tot era fruit de la mala sort. Però no. No és mala sort. Així ho confirmen els darrers estudis que relacionen la matèria medio-ambiental amb la salut de les persones. Els agressius en l’aire, l’aigua i l’alimentació estan relacionats amb algun tipus de patologia que fan el nostre dia a dia molt difícil. Moltes d’elles ja no són mortals gràcies a la innovació – negoci – en medicina.

Focus de contaminació de l’aire a Cerdanyola els podem trobar per tot arreu. Per una part tenim els abocadors, que emeten biogàs dins i fora del seu perímetre, tal com confirmen els estudis i que afecten, de manera directa, a totes les treballadores de l’empresa Industrial Ceràmiques Can Costa SL, Sincrotró, IBM, La Caixa, Inditex i els futurs 12.000 habitants del Centre Direccional. Ens preguntem si les autoritats tenen constància del perill que això suposa per la seva salut… Per altra banda, tenim alguna indústria de químics al Poligon Polizur – a la vora de la població -, sobresaturació d’antenes de telefonia mòbil en el municipi i nous comptadors de llum (¿intel·ligents?) que tenen una potència equivalent a 40 routers i provoquen una greu contaminació electromagnètica, un Riu Sec que porta contaminants d’altres poblacions, contaminació de vehicles a motor – que emeten partícules en suspensió MP10 i MP2,5- estan provocant noves patologies respiratòries a la població, afectant cada vegada més als joves. En aquest sentit, ara estem veient casos com Madrid i Barcelona que s’ha activat el nivell d’alerta. Cerdanyola ho pateix directament, ja que la creuen dues de les autopistes més transitades del País (AP-7 i C-58) a més del trànsit interior del poble: els carrers principals superen els 60.000 vehicles diaris, fet que podria reduir l’Ajuntament, però ni està, ni se l’espera.

Amb aquestes paraules volem engrescar a què l’equip de govern (en minoria) i la resta de partits que estan conscienciats en la salut dels cerdanyolencs es posin d’acord en capgirar la situació, ja que la salut no entén ni d’idees polítiques, ni de personalismes ni d’estratègies de partit.

Article d’Albert Lázaro i Albert Gonzàlez.