“No som alternatius, som la normalitat”
Malarrassa, Cerdanyola Informa, Fet a Sant Feliu i elCugatenc són els quatre projectes que van debatre ahir, 1 de desembre, sobre una nova manera de fer periodisme de proximitat. Els quatre mitjans es van donar a conèixer a la ciutat de Sant Cugat en una taula rodona organitzada a Cal Temerari. Tots són nascuts del teixit associatiu i amb l’objectiu d’ocupar espais buits informatius. Van explicar el seu projecte i les seves vivències que a la vegada els diferencien entre sí. L’objectiu i la conclusió final de la taula rodona va ser el fet d’aconseguir treure’s l’etiqueta d’alternatius i passar a ser la normalitat.
A la sala Pins del Vallès de Cal Temerari unes 20 persones escoltaven atents la presentació dels quatre mitjans. El primer en parlar va ser Malarrassa, una revista mensual gratuïta que té gairebé un any de vida i es complementa amb una pàgina web. De moment el suport jurídic és el d’una associació cultural però estan en procés d’organitzar-se com a cooperativa i aconseguir així un salt qualitatiu i professional. “Ara mateix només som quatre persones que impulsem el projecte, però hi creiem i pensem que és necessari”, apuntava Miquel Gordillo membre de Malarrassa.
En aquest mateix sentit, Gordillo va voler recordar que les mancances actuals dels mitjans a Terrassa són una realitat perquè tots estan dominats pels poder fàctics de la ciutat. Amb una estructura jurídica molt més consolidada i amb més de cinc anys d’experiència Fet a Sant Feliu explicava que a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat no hi ha una tradició històrica de mitjans locals. Ells volien omplir el buit. Amb la creació d’una cooperativa de consum i amb més de 150 socis, actualment han passat de ser l’alternativa a consolidar-se com a mitjà de referència.
“No tenim competència i això ens fa pensar si encara som alternatius o no”, argumentava Jordi Ferrer, president de la cooperativa que impulsa el diari digital Fet a Sant Feliu. En el mateix sentit que Malarrassa des de Sant Feliu també tenen com a objectiu crear sinèrgies i contactes que facin aflorar el teixit associatiu de la ciutat així com ser la veu que critica i qüestiona el poder. Posar en dubte el poder i remar contra aquelles que el tenen és pel que més s’ha caracteritzat el Cerdanyola Informa, un diari digital que gairebé té dos anys d’història.
Miguel Molina, redactor del Cerdanyola Informa, explicava que sempre els han etiquetat amb certa proximitat a l’esquerra però que això no és cert. Segons explicava ells critiquen i busquen les pessigolles a qualsevol tipus de govern. “Els partits polítics no són transparents si no és perquè els mitjans de proximitat els insistim i pressionem perquè ho siguin”, exposava Molina.
Per últim, Jordi Pascual com a representant de elCugatenc va explicar les vivències d’aquest mitjà circumscrit a Sant Cugat i que amb prou feines arriba al mig any de vida. Un mitjà de proximitat lliure, com els altes que estaven a la taula, i amb l’objectiu d’obrir i de trobar un forat informatiu que sortís de les grans tendències dels mitjans santcugatencs. A diferència del Fet a Sant Feliu, els altres tres tenen una forta competència que els obliga a buscar-se el seu nínxol. El periodisme crític i en profunditat els ajuda en la tasca.
“Treballem perquè els nostres continguts siguin més contextualitzats i per això emprem gèneres que ho permeten com l’entrevista o el reportatge”, explicava Pascual com a eina clau per diferenciar-se de la competència.
Teixit associatiu i periodisme
L’element essencial que uneix els quatre projectes és el teixit associatiu de cada ciutat. Els ponents explicaven que les quatre iniciatives neixen a causa de l’associació veïnal i que continuen vivint per treballar per aquesta. Tot i la visualització de la necessitat de sortir del que és comú i d’aquells mitjans de proximitat local que dominen el parer comunicatiu, els quatre diaris a la vegada que s’assemblen també es diferencien entre sí.
Mentre que el Fet a Sant Feliu i elCugatenc sempre han tingut una branca periodística clau, el Cerdanyola Informa i Malarrassa han crescut i s’han desenvolupat sempre a partir del teixit associatiu i de la voluntat d’aquells que s’han volgut involucrar en el projecte. Trobar el punt mig entre totes dues branques és l’equilibri ideal pels companys de Malarrassa. Malgrat la diferència en la redacció, tots coincideixen en la necessitat de l’existència dels mitjans de proximitat que neixin des de baix i que es preocupin pel teixit associatiu i que visualitzin aquelles problemàtiques que no apareixen en l’agenda pública. “No m’agrada l’etiqueta d’alternatius, nosaltres som els normals, els altres són els alternatius i dominats pels poders fàctics”, argumentava Miquel Gordillo.
Viabilitat econòmica
En el tema econòmic tots quatre projectes coincidien en la necessitat clau de continuar desenvolupant els diaris i que aquest generi una rendibilitat econòmica que permeti sostenir-lo i alimentar els que els sostenen. Només en el cas de Fet a Sant Feliu tenen un treballador en nòmina, dels altres tres diaris digitals de moment cap pot viure de la feina que fan. “Estem convençuts que se’n pot arribar a treure rendibilitat econòmica, però no ens enganyem, el treball del periodista és precari”, reflexionava Pascual.
Malgrat l’apunt de pessimisme el mateix Pascual insistia en que cal dignificar la feina del periodista perquè la societat acabi entenent que la informació té un cost i que aquest s’ha de pagar.
Antonio Gamsci
Amb la idea final de traspassar l’etiqueta d’alternatius i posar-se la capa de la normalitat és com es va tancar la taula rodona. La necessitat extrema que els mitjans presents en l’acte segueixin funcionant per motivar a la ciutadania a ser crítica i omplir els buits informatius que deixen els grans mitjans de comunicació, tant locals com generalistes.
“Deia Gramsci que en època de crisi allò vell mai acaba de morir i allò nou mai acaba de néixer i entre mig d’aquest procés neixen els monstres. Esperem que en aquesta època de crisi econòmica i periodística aquests projectes nous que s’han presentat avui siguin allò nou que finalment sí que neixi i no els monstres”, reflexionava per tancar l’acte Miquel Margalef, moderador de la taula rodona i redactor de elCugatenc, mentre Jordi Ferrer negava amb el cap l’etiqueta de monstre.
Aquesta crònica publicada a “ElCugatnec” ha estat escrita per Miquel Margalef.
