Expressa’t: El procés català

Sembla com si els darrers esdeveniments al Parlament de Catalunya haguessin de portar-nos a tots cap a un carreró sense sortida. Ningú va dir que la confluència entre dues forces polítiques tan diferents com la CUP i Convergència seria bufar i fer ampolles. Són dues trajectòries, dues concepcions de la política i dos projectes polítics molt diferents.

On està el problema? Rau en el fet que tots dos actors han de fer les coses pensant no només en el seu projecte i la seva gent, sinó també en les conseqüències que tindrà en els seus adversaris polítics, és ha dir, pensar també en aquells que pensen molt diferent. Si algú es planteja les coses només des d’una proposició clàssica de guanyadors-perdedors, no anirem enlloc.

En una paraula, cal tenir sentit d’Estat, perquè al cap i a la fi del que es tracta no és de guanyar una batalla sinó de guanyar la llibertat de Catalunya, i aquest objectiu ha d’estar per sobre de tots els altres.

Si la qüestió fos entre dos partits convencionals ja estaria resolta, tenint en compte que la diferència 62-10 és ben explícita. Ara el que ens fa falta és capacitat per donar solució al problema sense que ningú en surti guanyador, ni perdedor. És a dir, política amb majúscules i sentit d’estat. O sigui, humiliat i reconeixement de l’adversari no només per ara, sinó també fins que el Procés català retorni la llibertat al nostre poble.

Article de Josep Font.